Depilació làser

La utilització de les teràpies mèdiques amb tecnologia Làser s’han mostrat com unes eines molt eficaces pels tractaments mèdics estètics com ara la depilació, i com a una nova alternativa terapèutica per a la cel·lulitis i la flacciditat facial i corporal.

La teràpia làser es la que aprofita la gran energia lumínica que generen els feixos de llum quan treballen a molt alta freqüència. Hi han molts tipus de làser depenent de la seva font lumínica, encara que hi ha una tendència generalitzada a creure que tots son iguals. Per això les autoritats sanitàries diferencien en làser de ús mèdic, més potents i efectius, dels purament estètics que tenen menys potència i els poden manejar persones amb menys qualificació.
Té la seva lògica: un làser és un instrument que pot cremar o fer cicatrius si no es tenen suficients coneixements.


QUÈ CAL TENIR EN COMPTE PER FER-SE UN TRACTAMENT AMB LÀSER?


Qualsevol moment de l'any és bo per fer un tractament sempre que es pugui complir una sèrie de recomanacions com evitar sol (estiu, muntanya), traumatismes (ulleres de sky, ulleres de nedar ...), etc, encara que el millor és planificar per endavant els tractaments a llarg termini per triar el moment més còmode i adequat.

Aquesta teràpia aprofita la capacitat que ens dona el làser de concentrar una temperatura alta en una superfície i a una profunditat escollida per nosaltres. Es realment una eina molt eficaç, insistim, sempre que estigui en mans d'un professional que conegui molt be l'anatomia de l'àrea tractada i amb molta experiència amb la mateixa màquina.

Desprès de qualsevol sessió de làser es pot continuar fent l'activitat normal en sortir de la consulta.



La nostra experiència amb la plataforma de depilació làser és molt positiva.

Per una banda, perquè molts dels nostres pacients venen ‘rebotats’ d’altres centres, bàsicament estètics però no mèdics, que utilitzen equips de molt baixa potencia i que els resultats son molt dolents. Han vingut pacients amb un bon numero de sessions fetes, i que no han tingut resultats substancials, es a dir, tenen pràcticament el mateix pel que quan van començar. I en canvi, quan s’han fet una sola sessió amb els nostres equips hi ha dues conseqüències molt positives: en primer lloc triguen molt més temps en sortir els pels i en segon lloc surten amb molta menys força, per tant, fins al cap d'uns dos mesos no han de tornar, i moltes vegades, quan ha transcorregut aquest període de temps i venen, els hem de fer tornar al cap d’unes quantes setmanes més, perquè continuen sense tenir pel suficient.

És molt recomanable per a aquelles persones que tenen problemes d’infecció dels porus quan es fan la depilació amb cera, cosa que no passa mai amb el làser que és totalment asèptic.

Les zones més demanades son: aixelles, engonals, cames i facial pel que fa a les dones. I cada vegada hi ha més homes que ens demanen aquest servei i que normalment se centra en la depilació de esquena, espatlla, cames i tòrax.

Encara que el borrissol és més visible al cap, tot el cos està cobert d'ell, amb excepció dels palmells de les mans, les plantes dels peus i els llavis, però, quan el pèl creix de manera excessiva en el cos, parlem de la presència d'hirsutisme, un patiment que es pot presentar en homes i dones, però representa un major problema quan passa al sexe femení, ja que tenen borrissol gruixut i fosc al pit, la cara, l'esquena i l'abdomen.
És important consultar el metge, sobretot si aquesta situació es veu acompanyada d'irregularitats en el període menstrual.

En definitiva es pot concloure que el làser es una eina molt interessant en l'ús mèdic però alhora delicada. El nostre consell es, doncs, que us el feu sempre en centres mèdics i amb un professional experimentat.

 

 

Pl. Comte Guifré, núm. 1, local 3 Vapor Gran | 08221 | TERRASSA
Tel. 937 885 395 | Mòb. 663 177 417 | info@cemu.cat
Web Mèdic Acreditat. Veure més informació
nº Sanitat: ED8689599 |
Avís Legal
Avís Legal

La present informació i avís (en endavant, el "Avís Legal") regula l'ús del servei d'accés i utilització del Web www.cemu.cat

CEMU Centre Mèdic Utset, com a responsable de la web informa que té el seu domicili social a Pl. Compte Guifré, n. 1, local 3; amb CIF número B64524309 i inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona: Tom 39563, Foli 207, Full B350570.

La utilització de la Web atribueix la condició d'usuari de la web (en endavant, el "Usuari") i implica l'acceptació plena de totes i cadascuna de les disposicions incloses en aquest Avís Legal en la versió publicada per CEMU Centre Mèdic Utset en el moment mateix en què l'Usuari accedeixi a la web. CEMU Centre Mèdic Utset es reserva el dret a modificar unilateralment, en qualsevol moment i sense previ avís, la presentació i configuració dels continguts i els serveis del Web, així com les condicions requerides per a la seva utilització quan això sigui convenient per a la seva millor prestació.

El contingut de la present web està protegit per les lleis de propietat intel·lectual.

Aquests continguts han de ser usats de forma correcta i licita per l'usuari i, en particular resta obligat a utilitzar aquests continguts de forma diligent, correcta i lícita. No podran utilitzar-se els continguts de forma contrària a la llei, a la moral o als bons costums acceptats en ordre públic.

Aquesta web pot establir enllaços a altres pàgines web que pertanyen a tercers sobre els quals CEMU Centre Mèdic Utset no té cap control, no assumint cap responsabilitat ni compromís sobre la informació continguda en aquestes pàgines ni dels serveis o productes que en elles s'inclogui o s'ofereixi.

Està prohibida la transmissió de qualsevol tipus de dades que vostè pugui realitzar a aquesta Web, o a altres pertanyents a tercers els links podrà trobar dins d'aquesta Web, que atempti contra els drets de propietat de tercers, siguin obscens, pornogràfics, difamatoris, de caràcter amenaçador o material que pugui ser considerat delicte o falta en virtut del vigent Codi Penal. Queda prohibida la reproducció, còpia, distribució, transformació o modificació de continguts (textos, imatges, veus o estructura) tret que es compti amb l'autorització expressa i per escrit del titular dels drets adquirits.

L'usuari es compromet a utilitzar la web de conformitat amb la llei, el present Avís Legal, i altres avisos, reglaments d'ús i instruccions posats en el seu coneixement, així com amb la moral i els bons costums generalment acceptats i l'ordre públic i es s'abstindrà d'utilitzar la web amb fins o efectes il·lícits, prohibits en el present Avís Legal, lesius dels drets i interessos de tercers.

CEMU Centre Mèdic Utset es reserva el dret a denegar o retirar l'accés al web, en qualsevol moment i sense necessitat de preavís, a aquells usuaris que incompleixin aquestes Condicions Generals.

De conformitat amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades de 15/1999 de 13 de desembre, li comuniquem que la finalitat d'aquest lloc web no és la recollida de dades dels usuaris. No obstant l'anterior procedeix a la recollida de dades personals mitjançant formularis per prestar determinats serveis com contactar, respondre a una consulta o enviament de documentació. L'informem així mateix que l'usuari pot en qualsevol moment exercir el seu dret d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició amb relació a les seves dades personals si fos el cas o bé realitzant un escrit a aquest efecte i remetent-lo a info@cemu.cat o a l'adreça postal de la nostra entitat.
| Política de privadesa | Data Actualització: 2-08-2019
L'acne és la inflamació de les glàndules pilosebàcies de la pell que obstrueix els seus porus i facilita l'aparició de diferents erupcions cutànies a la pell.
Es presenta amb major freqüència en els adolescents, causat pels canvis hormonals que estimulen les glàndules sebàcies de la pell; però pot ocórrer a totes les edats. Hi han altres canvis hormonals que poden incidir amb l'aparició de l'acne,com per exemple amb els períodes menstruals, embaràs, ús d'anticonceptius i estrès, que a més fan que s'agreugi.

L'acne es produeix quan els porus de la pell s'obstrueixen perquè el greix i les cèl·lules de la pell s'acumulen més ràpid del que poden sortir. L'obstrucció ocasiona un bony del fol·licle (causant punts blancs) i la part superior de l'obstrucció es pot enfosquir (causant punts negres). Si l'obstrucció causa una ruptura a la paret del fol·licle, les cèl·lules mortes de la pell, el greix i els bacteris, trobats normalment a la superfície de la pell, poden penetrar-la i formar petites àrees infectades anomenades pústules (també conegudes com a grans). Si aquestes àrees infectades estan en el profund de la pell, poden augmentar en mida fins a formar quists ferms i dolorosos.

Depenent de la seva severitat, l'acne pot causar angoixa emocional i conduir a la cicatrització de la pell. La bona notícia és que hi ha tractaments eficaços - i s'inicia el tractament abans, menor serà el risc de dany físic i emocional durador.
La varicel·la és una malaltia infecciosa causada pel virus de la varicel·la herpes zòster, que es presenta habitualment abans dels deu anys de vida, encara que també se'n poden donar casos entre la població adulta.

Els malalts amb varicel·la poden arribar a presentar centenars de vesícules que s'assequen i formen crostes.

La malaltia també es pot encomanar a partir de les lesions cutànies o mitjançant objectes contaminats pels malalts.

Encara que és molt poc freqüent, una dona embarassada que pateixi la malaltia durant els primers mesos d'embaràs pot contagiar-la al fetus i ocasionar-li malformacions.
Las arrugas son el resultado del proceso normal del envejecimiento del tejido cutáneo, y de la gesticulación repetida. Por eso no todas las arrugas de la cara son iguales: unas se forman por los movimientos repetitivos de la musculatura facial (arrugas de expresión), y otros se generan con el paso del tiempo al modificarse la red del tejido cutáneo.

Arrugas de expresión:
En todo momento nos expresamos realizando movimientos que provocan la contracción y relajación de las células de la dermis y de los fibroblastos. Con la repetición de estos movimientos faciales, la piel pierde la capacidad de volver a su estado original, o sea, los fibroblastos ya no se relajan, de modo que el tejido cutáneo queda contraído, formándose la arruga de expresión permanente .
 
Estas arrugas se empiezan a notar a partir de los 30 años y con el paso del tiempo se hacen más profundas y visibles. Las zonas donde hay más arrugas de este tipo son: frente, alrededor de los ojos ("patas de gallo"), alrededor de la nariz y sobre el labio superior ("código de barras").

Arrugas generadas por el paso del tiempo:
- Arruga de trama - en una piel joven el estrato córneo está formado por una trama de líneas que se cruzan de manera ordenada, creando formas romboidales. Con los años se pierde este entramado, y se desordena, de manera que se forman las arrugas.
- Arrugas de laxitud - con la edad la piel pierde turgencia, y se forman pliegues por relajación musculocutáneo.
- Arrugas de posición - con el envejecimiento, las fibras de colágeno y elastina se
degeneran, de modo que los pliegues del tejido cutáneo no tienen capacidad de volver a su estado original.

Causas de la formación de las arrugas
La causa exacta de la formación de una arruga no se conoce, pero se puede hablar de causas extrínsecas e intrínsecas

==> Causas extrínsecas
Son todos los factores externos al organismo que favorecen la aparición de las arrugas. De estas causas la que hace más daño a la piel es la radiación solar . La radiación ultravioleta B penetra hasta la dermis, haciendo que desaparezcan las papilas dérmicas y disminuyendo la regeneración celular. La radiación ultravioleta A llega hasta la zona más profunda de la dermis, provocando daños al colágeno y elastina. Todos estos efectos nocivos de la radiación solar sobre la piel es lo que se llama fotoenvejecimiento , que deja la piel flácida y con arrugas muy marcadas.

==> Causas intrínsecas
Estas causas son las que dependen de la morfología de la piel y del propio envejecimiento del organismo, debido al paso del tiempo. Dentro de estas causas están:
- Contracción cutánea - los músculos faciales se contraen y relajan continuamente. Cuando las contracciones se hacen indefinidas y no se relajan es cuando se forman las arrugas de expresión.
- Envejecimiento cronológico - con el paso del tiempo la piel pierde la capacidad de soporte, las fibras de colágeno se degeneran, los glucosaminoglicanos pierden la capacidad de retener agua, por lo que la piel pierde densidad y las fibras de elastina se disponen al azar, lo que hace disminuir la elasticidad de la piel. Todo ello favorece la aparición de las arrugas.
- Envejecimiento hormonal - los cambios hormonal también se notan en la piel, ya que hacen que disminuya la cantidad y calidad de las fibras de colágeno.
Cal disinguir les taques que apareixen a la pell i classificar-les en les que són purament estètiques , o les que puguin ser lesions 'sospitoses' .

Les taques estètiques tenen el seu origen en l'excessiva producció de pigments de melanina que pot ser ocasionat per diverses causes. Es diuen taques fosques, taques de l'edat i les taques del fetge. Es diuen taques fosques perquè són més foscos que el to natural de la pell. Es diuen taques de l'edat, perquè generalment s'associen amb la vellesa, i es diuen taques del fetge perquè el seu color és similar al color del fetge.

Encara s'associen amb la vellesa, apareix a qualsevol edat. El factor que determina això és l'exposició al sol. La radiació UV és el detonant que promou la producció de pigments de melanina excessiva, i quan una persona està més exposada al sol, ell pot desenvolupar això abans que altres persones de la seva edat.

Les taques que puguin ser lesions malignes de la pell es detecten pels anomenats criteris ABCD, que es van definir l'any 1985: lletres que constitueixen l'acrònim de: Asimetria, Bordes irregulars, Colors múltiples dins de la mateixa lesió i Diàmetre.

Asimetria. Són "sospitoses", d'entrada, totes aquelles lesions asimètriques. Pel que no hauríem de pensar que són malignes aquelles lesions arrodonides o ovalades, de morfologia simètrica.

Bordes irregulars. Cal sospitar de les lesions, la línia de separació de la pell normal és trencada, irregular, fins i tot poc definida.

Colors múltiples dins de la mateixa lesió. És el que en medicina s'anomena heterocromía. Sospitarem les lesions que presenten diversos colors dins els seus límits. I desconfiaremos més com més foscos siguin aquests colors.
Diàmetre. Lesions amb un diàmetre major de 6 mil · límetres han de ser estudiades, o valorades pel metge d'atenció primària.
La sequedat de la pell es presenta comunament en cames, braços, costats de l'abdomen (costats) i cuixes. Els símptomes de pell seca són, entre altres descamació, picor i fissures.

La sequedat a la pell és un símptoma molt comú, especialment en les persones d'edat avançada. Aquesta condició es presenta amb més freqüència a l'hivern quan l'aire fred de l'exterior i l'aire calent de l'interior poden provocar baixa humitat. L'ús d'escalfadors amb aire a pressió augmenta la probabilitat que es presenti sequedat a la pell.

La pell perd humitat i pot esquerdar, exfoliarse, irritar o inflamar. A més, els banys freqüents, especialment amb sabons forts, poden contribuir a la sequedat de la pell.

L'aspecte de la pell depèn del grau d'hidratació. Es pot parlar de dos tipus d'aigua a nivell cutani: aigua transepidérmica i aigua retinguda.
L'aigua transepidérmica prové del torrent sanguini. A través del sistema de vascularització, l'aigua arriba a la dermis i travessa l'epidermis dissipant cap a l'exterior. Aquest flux d'aigua és indispensable, ja que l'epidermis no està irrigada per la circulació sanguínia. L'aigua retinguda és aquella localitzada entre les bicapes lipídiques.

La hidratació o contingut d'aigua a la pell és responsable tant d'un aspecte sa i atractiu, com de la defensa davant determinades agressions ambientals i al pas del temps. És important, utilitzar productes cosmètics adequats al tipus de pell, tant a nivell corporal com en la cura facial.
(Veure també definició feta per 'arrugues')

Les causes de l'envelliment varien d'un individu a un altre i depenen de diversos factors. El primer d'ells és el cronoenvelliment, causat pel pas del temps i que produeix arrugues i flacciditat. Representa només un 20% del conjunt de factors que condueixen a l'envelliment.

Els factors ambientals acceleren en un 60% l'aparició del fotoenvelliment cutani. Principalment l'exposició solar, però també una alimentació inadequada, el tabac, l'alcohol i la falta d'exercici físic. Es produeixen canvis en l'aparença i funció de la pell: s'accentuen les arrugues, apareixen taques, la pell és més aspra i vulnerable, perd elasticitat i augmenta la flacciditat.

L’estrès negatiu, finalment, hi contribueix amb un altre 20%.

La cara és la primera zona del nostre cos que mostra els signes de l'envelliment: arrugues, flacciditat, pèrdua de textura, taques vermelles o fosques imperfeccions... etc. Conèixer els canvis que es produeixen a la pell al llarg dels anys i anticipar-nos-hi és fonamental per prevenir els efectes de l'envelliment i recuperar un pell sana i bonica.
L'estrès oxidatiu és un fenomen causat per un desequilibri entre la producció d'oxigen reactiu i la capacitat d'un sistema biològic de detoxificar ràpidament els reactius intermedis o reparar els danys produïts. En l'ésser humà, l'estrès oxidatiu està involucrat en moltes malalties, com l'arterosclerosi, el Parkinson i l'Alzheimer, i també és un factor determinant en l'envelliment.
La hiperqueratosi és un engrossiment de la capa externa de la pell. Aquesta capa externa conté una proteïna resistent i protectora, anomenada queratina.

Aquest engruiximent de la pell és sovint part de la protecció normal de la pell contra la la fricció, la pressió i altres formes d'irritació local, i comporta l'aparició de durícies, callositats, inflamació crònica, èczema o trastorns genètics com la ictiosi lligada al cromosoma X o ictiosi (pell extremadament seca)

Quan la hiperqueratosi adquireix un gruix excessiu no pot acoblar-se a l'elasticitat de la resta de la pell, en resultar més densa i rígida que els altres estrats que componen el teixit epitelial, per aquest motiu es produeix la separació d'aquesta capa externa de la resta de la pell. La majoria de les formes d'hiperqueratosi és indolora. Encara que la hiperqueratosi es pot presentar en qualsevol part de la pell, hi ha moltes àrees que generalment es veuen afectades.
La ictiosi és una malaltia cutània d'origen genètic, que és relativament comú, i provoca que la pell es torni seca i escamosa, com la d'un peix (Ichthy ve del grec i significa peix).

És una malaltia que afecta els nens i es manté fins a la vellesa. Es presenta amb major freqüència en els mesos d'hivern, i generalment s'associa amb altres malalties cutànies. Les lesions són més freqüents en les extremitats, però també es pot veure afectat el tronco.Es un trastorn cutani comú transmès de pares a fills que porta a que es presenti pell seca i escamosa.
La hiperhidrosi és una excessiva producció de suor del cos humà. És una patologia produïda per una fallada en el sistema nerviós simpàtic, provocant que l'organisme produeixi més suor del necessari per controlar la temperatura corporal.

Aquest excés de sudoració afecta notablement a la qualitat de vida de les persones que la pateixen, actualment un 3% de la població mundial és afectada per la sudoració excessiva. Sol manifestar-se en la infància o pubertat, perllongant durant tota la vida.

Es pot dir que la hiperhidrosi és una malaltia hereditària, ja que el 40% dels afectats té un altre membre de la família amb el mateix trastorn.

Segons les zones afectades per excés de suor es distingeixen diferents tipus d'hiperhidrosi: sudoració palmar, sudoració plantar, sudoració axil·lar, sudoració facial i sudoració compensatòria, aquesta última produïda per l'operació de simpatectomia.

La sudoració pot ser contínua o aparèixer de sobte. No és produïda per l'exercici o temperatura ambiental, tot i que sí que agreugen la hiperhidrosi, així com l'estrès i la ingesta de certs aliments com la cafeïna, el picant la xocolata o fins i tot el tabac.
El factor de protecció no és un indicador del temps que pots estar sense protegir-te. Indica quantes vegades de més protegit estàs amb el protector que sense és a dir, un fotoprotector del 15 fa la teva pell 15 vegades més resistent a les radiacions. Per tant el fet de posar-se una fotoprotecció molt alta no vol dir que la seva protecció duri per tot el dia.

Cal escollir una protecció en funció del tipus de pell.
El tabac és una droga legal però també és una substància molt addictiva que té efectes estimulants sobre el sistema nerviós central de la persona fumadora i que comporta molts riscos per a la salut. En deixar de fumar millorarà la seva salut i la dels que l’envolten.

El tabac, resseca tant el cabell com la pell i provoca arrugues prematures en estar carregat de radicals lliures que, a més de reduir fins a un 50% la capacitat antioxidant de la sang, centren la seva acció nociva de manera especial sobre les cèl·lules de la nostra pell.

Per contra, abandonar aquest hàbit produeix efectes positius només poques hores després, ja que la pell es torna més fina i hidratada.

A més de les conseqüències neurològiques que pot produir l'excés de begudes alcohòliques en el nostre cos i dels molts danys per a la salut, també hem de saber que un consum abusiu d'alcohol pot danyar el nostre aspecte físic.

Entre els molts problemes que aporta el descontrol en el consum de l'alcohol ha diverses raons raons estètiques:

Les begudes alcohòliques disminueixen l'absorció de seleni que també té funció antioxidant en l'organisme.

Així, si pensem que els antioxidants contribueixen a un millor aspecte físic i a prevenir els efectes de l'envelliment en la nostra pell, cabell i altres parts del cos, clarament abusar de l'alcohol en res afavoreix la nostra estètica.

Un consum abusiu d'alcohol pot disminuir considerablement la capacitat de l'organisme d'absorbir calci, mineral que sabem és part fonamental d'ossos i dents.

La major part de les begudes alcohòliques no només aporten calories derivades de l'alcohol, sinó també d'un altre tipus de nutrients com poden ser sucres o hidrats complexos. Per això, i sobretot perquè l'alcohol obstaculitza la crema de greixos, un consum excessiu de begudes que el contenen poden assegurar-nos un sobrepès crònic.

L'alcohol porta associat una reducció en l'absorció de vitamina B1, un micronutrient important per a la contracció muscular i també, per al metabolisme dels hidrats i el seu ús com a font d'energia. Així, si s'abusa de les begudes alcohòliques en forma crònica i aquesta vitamina es redueix en l'organisme, aquest començarà a fer servir proteïnes com a fins energètics, llevant en part dels músculs i provocarà un debilitament muscular

Com hem dit, l'alcohol roba molts antioxidants del nostre cos i redueix la presència de vitamina A que molt importa al moment de cuidar la pell i el cabell.
Però a més, l'alcohol té efecte diürètic, per això, una ingesta excessiva ens deshidrata i pot afectar el color i la textura de la pell i el cabell. Un organisme deshidratat presenta un cabell sense brillantor, una pell opaca i seca al tacte.
L'esport com a tractament estètic:

Practicar esport de forma regular fa que la pell obtingui una textura més suau, brillant, llisa, ferma, elàstica, estètica i, en definitiva, sana.

Hem de tenir en compte també que, quan realitzam exercici físic, augmenta el flux sanguini cap a tots els òrgans del cos, inclosa la pell, la qual cosa ens aporta oxigenació i nutrients extra.

La pell d’un cos atlètic es regenera millor, gràcies al reforç de l’elastina i del col·lagen.
El cansament que produeix la vida activa i esportiva beneficia un major descans durant la nit. Si dormim millor, la pell ho nota favorablement a més d’evitar bosses oculars i ulleres.

Es redueix l’estrès i d’aquesta forma es prevé l’envelliment prematur de la pell. Notem un augment de la felicitat, que provoca que irradiem un brillo natural tant a la pell com als ulls i d’aquesta forma adquirim bellesa natural.
Les arrugues són el resultat del procés normal de l'envelliment del teixit cutani, i de la gesticulació repetida. Per això no totes les arrugues de la cara són iguals: unes es formen pels moviments repetitius de la musculatura facial, anomenades arrugues d'expressió, i altres es generen amb el pas del temps en modificar la xarxa del teixit cutani.

Arrugues d'expressió:
En tot moment ens expressem fent moviments que provoquen la contracció i relaxació de les cèl·lules de la dermis i dels fibroblasts. Amb la repetició d'aquests moviments facials, la pell perd la capacitat de tornar al seu estat original, és a dir, els fibroblasts ja no es relaxen, de manera que el teixit cutani queda contret, formant-se l'arruga d'expressió permanent.

Aquestes arrugues es comencen a notar a partir dels 30 anys i amb el pas del temps es fan més profundes i visibles. Les zones on hi ha més arrugues d'aquest tipus són: front, al voltant dels ulls ("potes de gall"), al voltant del nas i sobre el llavi superior ("codi de barres").

Arrugues generades pel pas del temps:
- Arruga de trama - en una pell jove l'estrat corni està format per una trama de línies que es creuen de manera ordenada, creant formes romboïdals. Amb els anys es perd aquest entramat, i es desordena, de manera que es formen les arrugues.
- Arrugues de laxitud - amb l'edat la pell perd turgència, i es formen plecs per relaxació musculocutani.
- Arrugues de posició - amb l'envelliment, les fibres de col·lagen i elastina es
degeneren, de manera que els plecs del teixit cutani no tenen capacitat de tornar al seu estat original.
Encara que se'l coneix per la seva utilització en cremes o tractaments de bellesa, el col·lagen és una molècula proteica o proteïna que forma fibres, les fibres col·làgenes.

És la proteïna més abundant del nostre cos i un component essencial dels ossos, lligaments, tendons, cartílags i pell. També forma part de la paret dels vasos sanguinis, còrnia ocular, dentina, genives i cuir cabellut, així com del teixit connectiu que envolta i protegeix els nostres músculs i òrgans vitals.

Es troben en tots els animals. Són secretades per les cèl·lules del teixit conjuntiu com els fibroblasts, així com per altres tipus cel·lulars. Com totes les proteïnes, el col·lagen està constituït per llargues cadenes d'aminoàcids. En el col·lagen, aquestes cadenes s'enrotllen i s'enllacen entre si originant gruixuts cordons anomenats fibres que aporten resistència i flexibilitat als nostres teixits.

Les fibres col·làgenes són flexibles, però ofereixen gran resistència a la tracció. El punt de trencament de les fibres col·làgenes dels tendons humans s'aconsegueix amb una força de diversos centenars de quilograms per centímetre quadrat. A aquesta tensió només s'han allargat un petit percentatge de la seva longitud original.
Quan el col·lagen es desnaturalitza per ebullició i es deixa refredar, mantenint-lo en una solució aquosa, es converteix en una substància molt coneguda, la gelatina.

Amb el pas del temps, la producció d'aquesta proteïna per part de les cèl·lules que la generen es redueix. Als 40 anys produïm la meitat de col·lagen que en l'adolescència, amb el conseqüent envelliment i pèrdua de flexibilitat dels teixits dels quals forma part. Aquest envelliment es pot alentir mitjançant diversos cures com la seva estimulació amb Factors de Creixement plaquetar.
La elastina és una proteïna del teixit conjuntiu amb funcions estructurals que confereix elasticitat als teixits, a diferència del col·lagen que proporciona principalment resistència.

Es troba present de manera natural en el nostre cos. La elastina juga un paper important dins de la fermesa i flexibilitat de la pell. És al final de l'adolescència quan el cos comença a deixar de produir elastina de manera pròpia.

Es tracta d'un polímer amb gran capacitat d'expansió que recorda lleugerament a una goma elàstica. La elastina es troba present en tots els vertebrats. Es important també en la capacitat dels cossos dels vertebrats per suportar esforços, i apareix en majors concentracions on es requereix emmagatzemar energia elàstica.

Seria molt bo trobar un secret màgic per mantenir-se jove i lliurar-se dels trastorns que esdevenen amb l'edat, el realisme més pur ens fa veure que aquest remei en realitat no existeix, però el que sí que hi ha són les substàncies que permeten disminuir la visibilitat l'acumulació d'anys.

Hi ha diverses recomanacions per preservar la taxa d'elastina en el cos, entre les que s'inclouen l'evitar l'exposició al sol, allunyar-se del cigarret i el prestar especial atenció als aliments que s'ingereixen a fi de decidir-se per aquells que afavoreixen l'elastina i estimular la seva acció amb tractaments amb Factors de Creixement plaquetar.
L'ozó (O3) és una substància la molècula està composta per tres àtoms d'oxigen, formada a dissociar els 2 àtoms que componen el gas d'oxigen. Cada àtom d'oxigen alliberat s'uneix a una altra molècula d'oxigen (O2), formant molècules d'Ozó (O3).

A temperatura i pressió ambientals l'ozó és un gas d'olor acre i generalment incolor, però en grans concentracions pot tornar-se lleugerament blavós. Si es respira en grans quantitats, pot provocar una irritació als ulls i / o gola, la qual sol passar després de respirar aire fresc per alguns minuts.

L'ozó té diverses aplicacions en el camp de la medicina, constituint la ozonoteràpia. Els efectes de l'ozó sobre l'organisme es poden resumir en els següents punts:

- Tonifica i reforça les parets estomacals, prevenint úlceres i altres trastorns digestius.

- Actua sobre els agents causants de l'acidesa i mal alè, neutralitzant-los amb rapidesa.

- Alt poder cicatritzant, reduint considerablement el temps de curació de llagues, ferides i úlceres, així com el risc d'infecció.

- Elimina les bacteris productores de les càries, sense afectar l'esmalt, contribuint d'aquesta forma a una millor higiene dental.

- Dissoldre totalment l'àcid úric.

- Actua sobre centres nerviosos disminuint les tensions i la sensació d'angoixa.

- L'acció germicida i antitòxica de l'ozó, permet la realització de desinfeccions de l'organisme.

- Tractament de malalties respiratòries (asma, afeccions bronquials, tos ferina), afeccions cutànies (llagues, nafres úlceres, varicoses, etc.) i malalties de l'aparell digestiu.
Cal distingir les taques que apareixen a la pell i classificar-les en les que són purament estètiques, o les que puguin ser lesions 'sospitoses' .

Les taques estètiques tenen el seu origen en l'excessiva producció de pigments de melanina que pot ser ocasionat per diverses causes. Es diuen taques fosques, taques de l'edat i les taques del fetge. Es diuen taques fosques perquè són més foscos que el to natural de la pell. Es diuen taques de l'edat, perquè generalment s'associen amb la vellesa, i es diuen taques del fetge perquè el seu color és similar al color del fetge.

Encara s'associen amb la vellesa, apareix a qualsevol edat. El factor que determina això és l'exposició al sol. La radiació UV és el detonant que promou la producció de pigments de melanina excessiva, i quan una persona està més exposada al sol, ell pot desenvolupar això abans que altres persones de la seva edat.

Les taques que puguin ser lesions malignes de la pell es detecten pels anomenats criteris ABCD, que es van definir l'any 1985: lletres que constitueixen l'acrònim de: Asimetria, Bordes irregulars, Colors múltiples dins de la mateixa lesió i Diàmetre.

Asimetria. Són "sospitoses", d'entrada, totes aquelles lesions asimètriques. Pel que no hauríem de pensar que són malignes aquelles lesions arrodonides o ovalades, de morfologia simètrica.

Bordes irregulars. Cal sospitar de les lesions, la línia de separació de la pell normal és trencada, irregular, fins i tot poc definida.

Colors múltiples dins de la mateixa lesió. És el que en medicina s'anomena heterocromía. Sospitarem les lesions que presenten diversos colors dins els seus límits. I desconfiarem més com més foscos siguin aquests colors.
Diàmetre. Lesions amb un diàmetre major de 6 mil·límetres han de ser estudiades, o valorades pel metge d'atenció primària.
La sequedat de la pell es presenta comunament en cames, braços, costats de l'abdomen (costats) i cuixes. Els símptomes de pell seca són, entre altres descamació, picor i fissures.

La sequedat a la pell és un símptoma molt comú, especialment en les persones d'edat avançada. Aquesta condició es presenta amb més freqüència a l'hivern quan l'aire fred de l'exterior i l'aire calent de l'interior poden provocar baixa humitat. L'ús d'escalfadors amb aire a pressió augmenta la probabilitat que es presenti sequedat a la pell.

La pell perd humitat i pot esquerdar, exfoliarse, irritar o inflamar. A més, els banys freqüents, especialment amb sabons forts, poden contribuir a la sequedat de la pell.

L'aspecte de la pell depèn del grau d'hidratació. Es pot parlar de dos tipus d'aigua a nivell cutani: aigua transepidérmica i aigua retinguda.
L'aigua transepidérmica prové del torrent sanguini. A través del sistema de vascularització, l'aigua arriba a la dermis i travessa l'epidermis dissipant cap a l'exterior. Aquest flux d'aigua és indispensable, ja que l'epidermis no està irrigada per la circulació sanguínia. L'aigua retinguda és aquella localitzada entre les bicapes lipídiques.

La hidratació o contingut d'aigua a la pell és responsable tant d'un aspecte sa i atractiu, com de la defensa davant determinades agressions ambientals i al pas del temps. És important, utilitzar productes cosmètics adequats al tipus de pell, tant a nivell corporal com en la cura facial.
Els peelings físics són els induïts per la calor, per exemple amb làser, o pel fred amb la realització d'un escombrat cutani amb un dispositiu que barreja èter dimetílic i propà, també anomenat crioteràpia (neu carbònica, nitrogen líquid, barreja d'altres gasos a baixa temperatura).
Els peelings químics són els induïts per l'aplicació de certs productes químics sobre la pell, com per exemple àcid salicílic, àcid glicòlic, fenol, àcid làctic, etc.
L'acne és la inflamació de les glàndules pilosebàcies de la pell que obstrueix els seus porus i facilita l'aparició de diferents erupcions cutànies a la pell.

Es presenta amb major freqüència en els adolescents, causat pels canvis hormonals que estimulen les glàndules sebàcies de la pell; però pot ocórrer a totes les edats. Hi han altres canvis hormonals que poden incidir amb l'aparició de l'acne,com per exemple amb els períodes menstruals, embaràs, ús d'anticonceptius i estrès, que a més fan que s'agreugi.

L'acne es produeix quan els porus de la pell s'obstrueixen perquè el greix i les cèl·lules de la pell s'acumulen més ràpid del que poden sortir. L'obstrucció ocasiona un bony del fol·licle (causant punts blancs) i la part superior de l'obstrucció es pot enfosquir (causant punts negres). Si l'obstrucció causa una ruptura a la paret del fol·licle, les cèl·lules mortes de la pell, el greix i els bacteris, trobats normalment a la superfície de la pell, poden penetrar-la i formar petites àrees infectades anomenades pústules (també conegudes com a grans). Si aquestes àrees infectades estan en el profund de la pell, poden augmentar en mida fins a formar quists ferms i dolorosos.

Depenent de la seva severitat, l'acne pot causar angoixa emocional i conduir a la cicatrització de la pell. La bona notícia és que hi ha tractaments eficaços - i s'inicia el tractament abans, menor serà el risc de dany físic i emocional durador.
La varicel·la és una malaltia infecciosa causada pel virus de la varicel·la herpes zòster, que es presenta habitualment abans dels deu anys de vida, encara que també se'n poden donar casos entre la població adulta.

Els malalts amb varicel·la poden arribar a presentar centenars de vesícules que s'assequen i formen crostes.

La malaltia també es pot encomanar a partir de les lesions cutànies o mitjançant objectes contaminats pels malalts.

Encara que és molt poc freqüent, una dona embarassada que pateixi la malaltia durant els primers mesos d'embaràs pot contagiar-la al fetus i ocasionar-li malformacions.
El factor de protecció no és un indicador del temps que pots estar sense protegir-te. Indica quantes vegades de més protegit estàs amb el protector que sense, és a dir, un fotoprotector del 15 fa la teva pell 15 vegades més resistent a les radiacions. Per tant el fet de posar-se una fotoprotecció molt alta no vol dir que la seva protecció duri per tot el dia.

Cal escollir una protecció en funció del tipus de pell.
Cal distingir les taques que apareixen a la pell i classificar-les en les que són purament estètiques, o les que puguin ser lesions 'sospitoses' .

Les taques estètiques tenen el seu origen en l'excessiva producció de pigments de melanina que pot ser ocasionat per diverses causes. Es diuen taques fosques, taques de l'edat i les taques del fetge. Es diuen taques fosques perquè són més foscos que el to natural de la pell. Es diuen taques de l'edat, perquè generalment s'associen amb la vellesa, i es diuen taques del fetge perquè el seu color és similar al color del fetge.

Encara s'associen amb la vellesa, apareix a qualsevol edat. El factor que determina això és l'exposició al sol. La radiació UV és el detonant que promou la producció de pigments de melanina excessiva, i quan una persona està més exposada al sol, ell pot desenvolupar això abans que altres persones de la seva edat.

Les taques que puguin ser lesions malignes de la pell es detecten pels anomenats criteris ABCD, que es van definir l'any 1985: lletres que constitueixen l'acrònim de: Asimetria, Bordes irregulars, Colors múltiples dins de la mateixa lesió i Diàmetre.

Asimetria. Són "sospitoses", d'entrada, totes aquelles lesions asimètriques. Pel que no hauríem de pensar que són malignes aquelles lesions arrodonides o ovalades, de morfologia simètrica.

Bordes irregulars. Cal sospitar de les lesions, la línia de separació de la pell normal és trencada, irregular, fins i tot poc definida.

Colors múltiples dins de la mateixa lesió. És el que en medicina s'anomena heterocromía. Sospitarem les lesions que presenten diversos colors dins els seus límits. I desconfiarem més com més foscos siguin aquests colors.
Diàmetre. Lesions amb un diàmetre major de 6 mil·límetres han de ser estudiades, o valorades pel metge d'atenció primària.
LLEGENDES URBANES (MENTIDES) SOBRE EL BÓTOX(TOXINA BOTULÍNICA)

“És un tractament perillós”:
De cap manera! Aquest tipus de tractament s’utilitza en Oftalmologia i Neurologia des de fa quinze anys, inclús en tractaments de llarga durada en nens, amb dosi fins a 10 vegades superiors a les que fem servir per finalitats estètiques. Està calculat que la dosi perillosa en humans està al voltant de les 3000 unitats, en una sessió normal en Estètica es fan servir entre 40 i 50 unitats.

“Els seus efectes durant molt poc temps”:
El primer tractament té una durada aproximada d’uns 4 mesos. La repetició de tractament, cosa que demanen la immensa majoria dels pacients, donat els seus bons resultats, fa que aquest període vagi augmentant fins a aconseguir, inclús, allargar l’efecte a més de sis mesos.

“És un tractament car”:
És un preu variable depenent del pacient però, en general, hem de dir que, segons una enquesta de la ASAPS (American Society for Aesthetic Plastic Surgery) del any 2004, va ser classificat com un dels cinc tractaments més barats dels 50 representats dins l’estudi.

“És una teràpia elitista”:
Sense cap dubte, estem parlant de la terapèutica més utilitzada dins la consulta de Medicina Estètica, molt pel damunt de tota la resta.
Als Estats Units, es situa el número 1 del ranking, amb milions de tractaments realitzats cada l’any. A més, és un dels tractaments que augmenta més el seu percentatge de demanda, degut a l'increment del coneixement del Botox per part dels pacients.

“És d'ús exclusivament estètic”:
L’ús terapèutic d’aquesta substància va començar cap al 1970.Té un paper preponderant en el tractament de tot tipus d’espasmes musculars, malalties neurològiques, en rehabilitació de les cefalees amb un èxit de més d’un 50 %.
El Bótox va ser aprovat per la FDA americana pel tractament de l’estrabisme ja al 1989.
Cada cop més està augmentant l’ús d’aquesta substància en patologia digestiva, urològica, en Otorinolaringologia, en el tractament del dolor, de la disfunció nerviosa o del Parkinson. S’ha de destacar, molt especialment, l’ús del Bótox en la sudoració excesiva d’algunes parts del cos com ara aixelles, mans i peus o hiperhidrosi., obtenint uns resultats espectaculars amb una aplicació molt sencilla i ràpida que pot solucionar el problema durant periòdes fins i tot d’un any.
L'hirsutisme és el creixement excessiu de borrissol en dones, en zones en les que no solen tenir ja que són androgen-dependents: llavi superior, patilles, barbeta, coll, arèoles mamàries, tòrax, en àrea immediatament superior o inferior al melic, així com en endonals, cuixes i esquena.

Freqüentment s'associa a acne, la caiguda de cabell i a irregularitats menstruals.

Això pot ser causat per l'augment d'algun dels esteroides androgènics que porti a un increment en la concentració de dihidrotestosterona. En aquesta situació el pèl fi i poc pigmentat, esdevé gruixut i fosc.
La cel·lulitis es tracta del fet que la pell es mostri voluminosa de forma irregular i amb petites depressions (el que es coneix com a "pell de taronja") generalment en la part lateral de les cuixes o a les natges. Sol aparèixer en la majoria de les dones en períodes de canvis hormonals com la pubertat o un embaràs.

Segons l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), entre un 85 i un 98 per cent de les dones té cel·lulitis en algun moment a partir de la seva adolescència. Sol afectar en major mesura a la raça blanca que a la resta, i en molt rares ocasions també afecta els homes.

La cel·lulitis es forma per una sobreproducció hormonal que fa que les cèl·lules adiposes deixin de funcionar. En no poder realitzar la seva funció de drenatge correctament, aquestes cèl·lules s'inflamen, augmenten de mida i es tornen rígides, el que interfereix amb la circulació de líquids. Tot això provoca la pell de taronja i la rigidesa d'aquesta zona de la pell afectada.

Les causes que poden produir aquesta sobreproducció hormonal són els canvis hormonals naturals a la dona, com la pubertat o un embaràs, o la presa d'alguna hormona artificial com els estrògens. Portar una vida sedentària ajuda a que sigui més visible.

Els hàbist de vida saludables com fer exercici i una alimentació adeqüada ajuden a millorar els efectes.