Peelings Físics i Químics

Els peelings són molt utilitzats en medicina estètica pel rejoveniment facial, per millorar o corregir una determinada pell (color, textura, relleu, etc.), i consisteix a eliminar les escates o cèl·lules mortes de pell.
D'aquesta manera, s'aconsegueix des d'una simple exfoliació fins a una renovació cutània global, amb atenuació o desaparició de lesions i defectes cutanis, i recuperació d'un color i textura millors, i, com a conseqüència del natural procés reparador subsegüent, una millora del to cutani.

En finalitzar el tractament, s'estableixen les pautes de manteniment, que poden comportar la realització, més o menys esporàdica, d'alguna sessió de peeling, i els ineludibles cures dermocosmètics: neteja, hidratació, nutrició i l'ús de cremes de protecció solar.
TANCAR
La hiperqueratosi és un engrossiment de la capa externa de la pell. Aquesta capa externa conté una proteïna resistent i protectora, anomenada queratina.

Aquest engruiximent de la pell és sovint part de la protecció normal de la pell contra la la fricció, la pressió i altres formes d'irritació local, i comporta l'aparició de durícies, callositats, inflamació crònica, èczema o trastorns genètics com la ictiosi lligada al cromosoma X o ictiosi (pell extremadament seca)

Quan la hiperqueratosi adquireix un gruix excessiu no pot acoblar-se a l'elasticitat de la resta de la pell, en resultar més densa i rígida que els altres estrats que componen el teixit epitelial, per aquest motiu es produeix la separació d'aquesta capa externa de la resta de la pell. La majoria de les formes d'hiperqueratosi és indolora. Encara que la hiperqueratosi es pot presentar en qualsevol part de la pell, hi ha moltes àrees que generalment es veuen afectades.
La ictiosi és una malaltia cutània d'origen genètic, que és relativament comú, i provoca que la pell es torni seca i escamosa, com la d'un peix (Ichthy ve del grec i significa peix).

És una malaltia que afecta els nens i es manté fins a la vellesa. Es presenta amb major freqüència en els mesos d'hivern, i generalment s'associa amb altres malalties cutànies. Les lesions són més freqüents en les extremitats, però també es pot veure afectat el tronco.Es un trastorn cutani comú transmès de pares a fills que porta a que es presenti pell seca i escamosa.
Els peelings físics són els induïts per la calor, per exemple amb làser, o pel fred amb la realització d'un escombrat cutani amb un dispositiu que barreja èter dimetílic i propà, també anomenat crioteràpia (neu carbònica, nitrogen líquid, barreja d'altres gasos a baixa temperatura).
Els peelings químics són els induïts per l'aplicació de certs productes químics sobre la pell, com per exemple àcid salicílic, àcid glicòlic, fenol, àcid làctic, etc.
L'acne és la inflamació de les glàndules pilosebàcies de la pell que obstrueix els seus porus i facilita l'aparició de diferents erupcions cutànies a la pell.

Es presenta amb major freqüència en els adolescents, causat pels canvis hormonals que estimulen les glàndules sebàcies de la pell; però pot ocórrer a totes les edats. Hi han altres canvis hormonals que poden incidir amb l'aparició de l'acne,com per exemple amb els períodes menstruals, embaràs, ús d'anticonceptius i estrès, que a més fan que s'agreugi.

L'acne es produeix quan els porus de la pell s'obstrueixen perquè el greix i les cèl·lules de la pell s'acumulen més ràpid del que poden sortir. L'obstrucció ocasiona un bony del fol·licle (causant punts blancs) i la part superior de l'obstrucció es pot enfosquir (causant punts negres). Si l'obstrucció causa una ruptura a la paret del fol·licle, les cèl·lules mortes de la pell, el greix i els bacteris, trobats normalment a la superfície de la pell, poden penetrar-la i formar petites àrees infectades anomenades pústules (també conegudes com a grans). Si aquestes àrees infectades estan en el profund de la pell, poden augmentar en mida fins a formar quists ferms i dolorosos.

Depenent de la seva severitat, l'acne pot causar angoixa emocional i conduir a la cicatrització de la pell. La bona notícia és que hi ha tractaments eficaços - i s'inicia el tractament abans, menor serà el risc de dany físic i emocional durador.
La varicel·la és una malaltia infecciosa causada pel virus de la varicel·la herpes zòster, que es presenta habitualment abans dels deu anys de vida, encara que també se'n poden donar casos entre la població adulta.

Els malalts amb varicel·la poden arribar a presentar centenars de vesícules que s'assequen i formen crostes.

La malaltia també es pot encomanar a partir de les lesions cutànies o mitjançant objectes contaminats pels malalts.

Encara que és molt poc freqüent, una dona embarassada que pateixi la malaltia durant els primers mesos d'embaràs pot contagiar-la al fetus i ocasionar-li malformacions.
El factor de protecció no és un indicador del temps que pots estar sense protegir-te. Indica quantes vegades de més protegit estàs amb el protector que sense, és a dir, un fotoprotector del 15 fa la teva pell 15 vegades més resistent a les radiacions. Per tant el fet de posar-se una fotoprotecció molt alta no vol dir que la seva protecció duri per tot el dia.

Cal escollir una protecció en funció del tipus de pell.
Cal distingir les taques que apareixen a la pell i classificar-les en les que són purament estètiques, o les que puguin ser lesions 'sospitoses' .

Les taques estètiques tenen el seu origen en l'excessiva producció de pigments de melanina que pot ser ocasionat per diverses causes. Es diuen taques fosques, taques de l'edat i les taques del fetge. Es diuen taques fosques perquè són més foscos que el to natural de la pell. Es diuen taques de l'edat, perquè generalment s'associen amb la vellesa, i es diuen taques del fetge perquè el seu color és similar al color del fetge.

Encara s'associen amb la vellesa, apareix a qualsevol edat. El factor que determina això és l'exposició al sol. La radiació UV és el detonant que promou la producció de pigments de melanina excessiva, i quan una persona està més exposada al sol, ell pot desenvolupar això abans que altres persones de la seva edat.

Les taques que puguin ser lesions malignes de la pell es detecten pels anomenats criteris ABCD, que es van definir l'any 1985: lletres que constitueixen l'acrònim de: Asimetria, Bordes irregulars, Colors múltiples dins de la mateixa lesió i Diàmetre.

Asimetria. Són "sospitoses", d'entrada, totes aquelles lesions asimètriques. Pel que no hauríem de pensar que són malignes aquelles lesions arrodonides o ovalades, de morfologia simètrica.

Bordes irregulars. Cal sospitar de les lesions, la línia de separació de la pell normal és trencada, irregular, fins i tot poc definida.

Colors múltiples dins de la mateixa lesió. És el que en medicina s'anomena heterocromía. Sospitarem les lesions que presenten diversos colors dins els seus límits. I desconfiarem més com més foscos siguin aquests colors.
Diàmetre. Lesions amb un diàmetre major de 6 mil·límetres han de ser estudiades, o valorades pel metge d'atenció primària.