Què és

L'ozó (O3), és una molècula formada per tres àtoms d'oxigen. Es crea de forma natural en les altes capes de l’atmosfera per l’efecte dels rajos ultraviolats del sol sobre l'oxigen.

L'ozó que s'utilitza per a usos terapèutics s'obté d'un generador que proporciona una barreja del 95% d'oxigen i del 5% d'ozó.

L'ozonoteràpia és la tècnica que utilitza l'ozó com a agent terapèutic, és a dir com a un medicament, degut a la seva alta capacitat oxidant i de cicatrització, o bé com a mitjà d'activació de certes proteïnes (IFN-β, TGF-β) i cèl·lules del sistema immunitari sanguini.
Una de les funcions principals de la sang és fer que l'oxigen pres pels pulmons i nutrients circulin per l'organisme i arribin a tots els teixits del cos.
Amb l'ozonoteràpia aconseguim potenciar aquesta funció.

L'ozonoteràpia també es pot utilitzar de manera preventiva en persones que gaudeixen d'una bona salut i que desitgen conservar-la, ja que realitza una neteja de tots els residus metabòlics tòxics que s'acumulen amb el pas del temps i que poden ser responsables de causar malalties i de l'envelliment (a aquests tractaments se'ls coneix com a antienvelliment o antiaging).

És un tractament ambulatori, amb un alt percentatge d’èxit quan està ben indicat. Al sortir el pacient pot continuar fent la seva activitat habitual i no té els inconvenients de la cirurgia. No té efectes secundaris.
TANCAR
L'ozó (O3) és una molècula triatòmica composta per tres àtoms d'oxigen. Cada àtom d'oxigen alliberat s'uneix a una altra molècula d'oxigen (O2), formant molècules d'Ozó (O3).

A temperatura i pressió ambientals l'ozó és un gas d'olor acre i generalment incolor, però en grans concentracions pot tornar-se lleugerament blavós. Si es respira en grans quantitats, pot provocar una irritació als ulls i / o gola, la qual sol ocórrer després de respirar aire fresc per alguns minuts.

L'ozó té diverses aplicacions en el camp de la medicina, constituint l'ozonoteràpia. Els efectes de l'ozó sobre l'organisme es poden resumir en els següents punts:

- Tonifica i reforça les parets estomacals, prevenint úlceres i altres trastorns digestius.

- Actua sobre els agents causants de l'acidesa i mal alè, neutralitzant els mateixos amb rapidesa.

- Alt poder cicatritzant, reduint considerablement el temps de curació de nafres, ferides i úlceres, així com el risc d'infecció.

- Elimina els bacteris productors de càries, sense afectar l'esmalt, contribuint d'aquesta manera a una millor higiene dental.

- Dissoldre totalment l'àcid úric.

- Actua sobre centres nerviosos disminuint les tensions i la sensació d'angoixa.

- L'acció germicida i antitòxic de l'ozó, permet la realització de desinfeccions de l'organisme.

- Tractament de malalties respiratòries (asma, afeccions bronquials, tos ferina), afeccions cutànies (nafres, úlceres úlceres, varicoses, etc.) i malalties de l'aparell digestiu.
El 1856, tan sols 16 anys després del seu descobriment, l'ozó va ser utilitzat per primera vegada en un centre de salut per a la desinfecció dels quiròfans i l'esterilització dels instruments quirúrgics. El 1892, The Lancet va publicar un article que descrivia l'administració d'ozó per al tractament de la tuberculosi. També va ser utilitzat durant la Primera Guerra Mundial per a desinfectar ferides.

L’ozonoteràpia s'ha aplicat amb èxit en medicina des de fa més de 40 anys. És un mètode natural de tractament que dóna una capacitat al cos de recuperar-se per sí mateix i, gràcies a la seva efectivitat, pot limitar i fins i tot evitar el desenvolupament de malalties.