Isquèmies i Úlceres

L'úlcera cutània és una lesió de la pell que no cicatritza bé i que pot anar acompanyada d’inflamació i infecció local. Implica pèrdua d’alguna de les capes de la pell o totes; pot tractar-se d'una ferida únicament superficial o d'una afectació més profunda. Afecta sobretot a persones grans.

S'anomena isquèmia al patiment cel·lular causat per qualsevol disminució transitòria o permanent del reg sanguini i la conseqüent disminució de l'aportació d'oxigen, de nutrients i l'eliminació de productes del metabolisme d'un teixit biològic. Aquesta isquèmia pot ser deguda entre altres coses a una malaltia arterial perifèrica, a la diabetis, colesterol, obesitat o altres factors.
Una de les funcions principals de la sang és fer que l'oxigen pres pels pulmons i nutrients circuli per l'organisme i arribi a tots els teixits del cos.
La isquèmia crítica d'extremitats, és una malaltia que comença amb nafres obertes que no curen, una lesió o una infecció en els peus o les cames. La isquèmia crítica d'extremitats es produeix quan aquestes lesions o infeccions evolucionen i poden causar la mort del teixit (gangrena), el que de vegades requereix l'amputació de l'extremitat afectada.

Múltiples estudis clínics han presentat evidències que la teràpia cel·lular per a la isquèmia crítica d'extremitats és capaç de contribuir a la neovascularització de teixit, és a dir, a la formació de nous vasos sanguinis utilitzant els components bàsics de les cèl·lules progenitores o cèl·lules mare.

Per altra banda, la ozonoteràpia també és una bona arma terapèutica en aquests casos, ja que amb les característiques que presenta l'ozó d’oxigenació i immunoregulació, podem entendre que és capaç de promoure la regeneració de diferents tipus de teixits, per la qual cosa resulta de gran utilitat en la cicatrització de lesions de difícil curació o en ulceracions de diversos tipus. (veure apartat https://www.cemu.cat/novaweb/ca/ozonoterapia/ulceres-i-isquemies.html )
TANCAR
Si la isquèmia és molt greu pot arribar a l'anòxia el que implica que els teixits d'aquesta regió no podran comptar amb l'energia necessària per a sobreviure. D'aquesta manera, el teixit mor. Cada teixit té un nivell diferent de tolerància a la manca d'oxigen.
La malaltia arterial perifèrica és un trastorn comú i una causa important de morbiditat i mortalitat. La majoria dels pacients estan greument afectats, i pateixen dolor en repòs, úlceres o gangrena. Se'ls dóna un diagnòstic d'isquèmia crítica de les extremitats (CLI).

Aquests pacients tenen un especial mal pronòstic, amb altes taxes d'amputació d'extremitats i mortalitat.
La diabetis és una malaltia en què els nivells de glucosa (sucre) de la sang estan molt alts. La glucosa prové dels aliments que consumim. La insulina és una hormona que ajuda que la glucosa entri a les cèl·lules per subministrar energia. En la diabetis tipus 1, el cos no produeix insulina. En la diabetis tipus 2, el tipus més comú, el cos no produeix o no fa servir la insulina adequadament. Sense suficient insulina, la glucosa roman en la sang.

Amb el temps, l'excés de glucosa a la sang pot causar problemes seriosos. Pot provocar lesions als ulls, els ronyons i els nervis. La diabetis també pot causar malalties cardíaques, vessaments cerebrals i fins i tot la necessitat d'amputar un membre. Les dones embarassades també poden desenvolupar diabetis, l'anomenada diabetis gestacional.
El colesterol és una substància present en els teixits animals exclusivament, pel que no es troba en vegetals ni els seus derivats.

L'organisme utilitza al colesterol com a matèria primera per a la síntesi de membranes cel·lulars, sals biliars i vitamines i hormones fonamentals per a la vida de les nostres cèl·lules.

El colesterol circula lligat a diferents lipoproteïnes de la nostra sang, on podem distingir a grans trets, un colesterol bo que és el HDL, i un colesterol dolent anomenat LDL. El HDL ajuda a netejar la paret interna dels vasos arterials, i les LDL són les que afavoreixen el dipòsit i generació de la placa d'ateroma que acaba per obstruir les artèries.

El nivells de colesterol LDL, s'ha demostrat fefaentment, s'associen a major risc de malaltia cardiovascular especialment infart, i d'altra banda les HDL tindrien un paper protector d'aquestes patologies que al nostre país representen la primera causa de mort, i on cada vegada més adults joves, i també adolescents i nens s'ha vist són portadors d'aquesta malaltia i dels seus riscos.
A l’Enciclopèdia Catalana es defineix l’obesitat com l’acumulació excessiva de greix que provoca un augment del pes corporal.

És una malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal (teixit adipós).
Les ferides que causen les úlceres poden ser provocades per una àmplia varietat de factors, però la causa principal subjacent és el deteriorament de la circulació sanguínia. Especialment, les ferides cròniques i úlceres són provocades per la circulació pobra.
Es distingeixen diversos tipus segons el seu origen: per fricció, per pressió o mixtes.