Dieta proteïnada

La dieta proteïnada és un tractament mèdic eficaç per a la pèrdua de pes ràpida i segura que es fa sempre sota control mèdic.
Hem dissenyat programes per facilitar pèrdues de pes determinades en períodes de temps concrets. Per exemple, pèrdua de pes de 7-10 kg en 4 setmanes, o de 3-5kg en quinze dies.

Els nostres programes inclouen visites de control mèdic així com els productes necessaris per tot el període que programem. Inclou també la confecciuó de menús personalitzats i treballarem la consolidació del pes desitjat i la reintroducció d'una alimentació equilibrada i hàbits de vida que permetin mantenir el pes sense estar a dieta.
TANCAR
Ritmes Circadians - o - Ritmes Biològics.

Els ritmes circadians (del llatí “circa” que és 'al voltant de' i “diem” que és 'dia') són un cicle d'aproximadament 24 hores amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament. Es troben ritmes circadians tant de plantes (incloent-hi fongs i cianobacteris) com en animals. La cronobiologia estudia aquest cicle i altres de diferent durada. Aquests ritmes es poden sincronitzar als ritmes ambientals que també tenen un període de 24 hores, com els cicles de la llum i la temperatura.

Els ritmes circadians es regulen per rellotges circadians. Antigament, ja es coneixia la periodicitat en la salut i la malaltia, així com la periodicitat del son. Fets com la floració de les plantes, la reproducció estacional dels animals, la migració de les aus o la hivernació d’alguns mamífers i rèptils es consideraven conseqüència de l’acció de factors externs i astronòmics.

Fa uns 200 anys es van fer experiments que van demostrar que els ritmes circadians no eren respostes passives al medi ambient, sinó que tenien una localització endògena dintre de cada organisme. Primer es van fer experiments en plantes, i més tard ja es van estudiar els ritmes diaris de temperatura en treballadors que feien guàrdies nocturnes.

Els ritmes circadians en els humans són importants per determinar els patrons de son i alimentació, per les activitats de tots els eixos hormonals, la regeneració cel·lular i l’activitat cerebral, entre altres funcions.

El rellotge circadià dels mamífers es troba en el nucli supraquiasmàtic, un grup de neurones de l’hipotàlem. Si es destrueix aquest estructura, s’eliminen completament els ritmes circadiaris. L’activitat d’aquest nucli és modulada per factors externs, sobretot la variació de la llum. Rep informació sobre la llum externa a través de la retina dels ulls. A la retina hi ha un pigment, la melanopsina, que a través del tracte retinohipotalàmic porta informació al nucli supraquiasmàtic. Aquest nucli agafa aquesta informació sobre llum/foscor, la interpreta i l’envia a l’epífisi o glàndula pineal. Aquesta secreta la melatonina com a resposta a l’estímul, si és que aquest no ha estat suprimit per la
presència de llum brillant. És per això que la secreció de melatonina és baixa durant el dia i alta a la nit.

L’alteració dels ritmes circadians té un efecte negatiu a curt termini. El que pot causar aquesta alteració és el jet lag dels viatges llargs, l’alcohol, o alguns desordres psiquiàtrics, com el trastorn bipolar, i desordres del son, i les conseqüències d'aquests desordres poden ser: cansament, problemes digestius, irritabilitat o apatia, entre altres.

Ritmes Circadians - o - Ritmes Biològics.

Els ritmes circadians (del llatí “circa” que és 'al voltant de' i “diem” que és 'dia') són un cicle d'aproximadament 24 hores amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament. Es troben ritmes circadians tant de plantes (incloent-hi fongs i cianobacteris) com en animals. La cronobiologia estudia aquest cicle i altres de diferent durada. Aquests ritmes es poden sincronitzar als ritmes ambientals que també tenen un període de 24 hores, com els cicles de la llum i la temperatura.

Els ritmes circadians es regulen per rellotges circadians. Antigament, ja es coneixia la periodicitat en la salut i la malaltia, així com la periodicitat del son. Fets com la floració de les plantes, la reproducció estacional dels animals, la migració de les aus o la hivernació d’alguns mamífers i rèptils es consideraven conseqüència de l’acció de factors externs i astronòmics.

Fa uns 200 anys es van fer experiments que van demostrar que els ritmes circadians no eren respostes passives al medi ambient, sinó que tenien una localització endògena dintre de cada organisme. Primer es van fer experiments en plantes, i més tard ja es van estudiar els ritmes diaris de temperatura en treballadors que feien guàrdies nocturnes.

Els ritmes circadians en els humans són importants per determinar els patrons de son i alimentació, per les activitats de tots els eixos hormonals, la regeneració cel·lular i l’activitat cerebral, entre altres funcions.

El rellotge circadià dels mamífers es troba en el nucli supraquiasmàtic, un grup de neurones de l’hipotàlem. Si es destrueix aquest estructura, s’eliminen completament els ritmes circadiaris. L’activitat d’aquest nucli és modulada per factors externs, sobretot la variació de la llum. Rep informació sobre la llum externa a través de la retina dels ulls. A la retina hi ha un pigment, la melanopsina, que a través del tracte retinohipotalàmic porta informació al nucli supraquiasmàtic. Aquest nucli agafa aquesta informació sobre llum/foscor, la interpreta i l’envia a l’epífisi o glàndula pineal. Aquesta secreta la melatonina com a resposta a l’estímul, si és que aquest no ha estat suprimit per la
presència de llum brillant. És per això que la secreció de melatonina és baixa durant el dia i alta a la nit.

L’alteració dels ritmes circadians té un efecte negatiu a curt termini. El que pot causar aquesta alteració és el jet lag dels viatges llargs, l’alcohol, o alguns desordres psiquiàtrics, com el trastorn bipolar, i desordres del son, i les conseqüències d'aquests desordres poden ser: cansament, problemes digestius, irritabilitat o apatia, entre altres.