Lumbàlgies i Mal d’esquena

El mal d'esquena és, probablement, la patologia més freqüent que pateix l'ésser humà.

En realitat no sabem quin és l'origen real del dolor d'esquena, des d'una simple sobrecàrrega muscular fins una hèrnia discal.

La conseqüència del desconeixement de l'origen del dolor és el que afavoreix la gran quantitat d'enfocaments terapèutics dispars que s'apliquen en aquesta patologia.

Encara que sembli obvi que davant una hernia discal la millor solució es la seva extirpació quirúrgica, els freqüents fracassos de la cirurgia lumbar ens ha anat portant a solucions cada vegada més conservadores.
L'evolució ens ha permès adquirir una posició erèctil i caminar dempeus, però ha deixat la columna lumbar com una de les zones més desprotegides i vulnerables de la nostra anatomia, a canvi de dotar-la d'una extraordinària mobilitat en totes les direccions de l'espai.
L'hèrnia provoca dolor a la zona lumbar. Fa mal per inflamació el periosti de les vèrtebres, les articulacions, la duramàter, l'anell fibrós, el lligament vertebral longitudinal posterior i els músculs lumbars de la columna. Una hèrnia discal pot produir una sèrie de manifestacions clíniques, entre les més freqüents estan el lumbago i la ciàtica.

Podem dir que el mal d'esquena pot tractar-se a partir de diferents tècniques, encara que cada vegada més s’implanten els tractament conservadors. Amb l'ozonoteràpia, l'ozó reacciona amb els mediadors químics de la inflamació i els neutralitza, alhora que augmenta el flux sanguini aconseguint una major oxigenació, nutrició i rehidratació dels teixits afectats, eliminant el mecanisme neurològic que mantenia actiu el dolor.

Trobem molt bons resultats amb les teràpies que combinen el plasma ric en plaquetes, les citocines o bé el plasma amb cèl·lules mare.

Actualment també apliquem la teràpia ambulatòria que combina l’ozó dins l’articulació vertebral i en el mateix acte Plasma Ric en Plaquetes (PRP) o bé, si l’origen del dolor sembla que vingui del disc i no hi ha hernia discal es pot ’infiltrar ozó i/o PRP dins el disc per aconseguir una regeneració del mateix, en un acte quirúrgic molt senzill i ràpid.
TANCAR

El lumbago, lumbàlgia, dolor lumbar, és un dolor a la zona baixa de l'esquena, més coneguda com a zona lumbar, i és causat per afeccions en determinades parts d'aquesta àrea, com les vèrtebres o les estructures dels teixits tous com músculs , lligaments, nervis i discs intervertebrals. Sol estar causat per tensions musculars i altres malalties com ara l'artritis o l'artrosi.

Als Estats Units és la causa més comuna de discapacitat relacionada con el treball i la segona malaltia neurològica més frequent - només el mal de captació es més comuna. A Espanya, el 2000, era la primera causa d'incapacitat laboral a la població activa menor de 45 anys

Pot ser aguda, subaguda o crònica segons la seva durada.
El nom d’aquest trastorn nerviós prové del nervi ciàtic, el nervi més ample i llarg de tot el cos. Aquest nervi comença en diversos nivells de la columna vertebral i les seves ramificacions s’uneixen per formar un sol tronc nerviós. La seva funció en el cos és transmetre els impulsos nerviosos per realitzar la majoria dels moviments de tota aquesta zona corporal.

Aquest nervi s’estén cap a la genoll i aquí es divideix en dues petites branques les quals continuen cap al peu. El seu llarg recorregut i grans dimensions fan al nervi ciàtic particularment vulnerable a la pressió o dany. Provoca, quan hi ha trastorns, un dolor intens especialment que comença a la zona lumbar i s’estén pels glutis, cuixes i cames fins arribar al peu.
El mal d'esquena és una patologia molt freqüent en la població, habitualment d'origen desconegut, que el diagnòstic és bàsicament clínic i no basat en proves d'imatge i que pot tractar-se a partir de diferents tècniques, encara que cada vegada més s’implanten els tractament conservadors que es combinen amb Plasma Ric en Plaquetes o bé amb cèl·lules mare, aquest sembla ser el futur immediat del seu definitiu tractament.
L'hèrnia discal és una malaltia en què part del disc intervertebral (nucli polpós) es desplaça cap a l'arrel nerviosa, la pressiona i produeix lesions neurològiques. Al voltant de l'1% de la població posseeix discapacitat crònica per aquest motiu.
Una contractura muscular és una contracció continuada i involuntària del múscul o algunes de les seves fibres que apareix al realitzar un esforç. Es manifesta com una inflor de la zona, que implica dolor i alteració del normal funcionament del múscul.
L'inflamació muscular és una resposta de l'organisme davant de qualsevol lesió o invasió de bacteris que serveix per dirigir certs mecanismes de defensa cap al punt en què es localitza el malestar. Mitjançant aquest fenomen augmenta l'aportació de sang que permet que els glòbuls blancs traspassin els vasos sanguinis i es dirigeixin a la zona afectada amb més facilitat per destruir possibles microorganismes invasors.

Pot ser causat per esforç excessiu, cop fort, una estrebada sobtat, i els símptomes que es donen són sensació de calor, mal enrogiment de la zona, dificulad de moviment entre altres.
La inflamació muscular és una resposta de l'organisme davant de qualsevol lesió o invasió de bacteris que serveix per dirigir certs mecanismes de defensa cap al punt en què es localitza el malestar. Mitjançant aquest fenomen augmenta l'aportació de sang que permet que els glòbuls blancs traspassin els vasos sanguinis i es dirigeixin a la zona afectada amb més facilitat per destruir possibles microorganismes invasors.

Pot ser causat per esforç excessiu, cop fort, una estrebada sobtat, i els símptomes que es donen són sensació de calor, mal enrogiment de la zona, dificultat de moviment entre altres.
Les plaquetes són orgànuls que tenim tots a la nostra sang, i que juguen un paper primordial en la reparació i regeneració natural dels teixits lesionats, en contenir grànuls plens de substàncies químiques que, quan s'alliberen, dirigeixen la complexa cascada d'estímuls que mobilitzaran la resposta reparadora i el teixit lesionat s'acabarà curant.
Les citocines són un tipus de molècules senyalitzadores que són utilitzades àmpliament en la comunicació cel·lular.

Són capaces de comunicar-se entre si un cop s'han activat.

El terme citocina agrupa una gran i diversa família de reguladors polipeptídics produïts àmpliament arreu del cos. Són proteïnes, pèptids o glicoproteïnes.
Les cèl·lules mare són la matèria primera del cos; a partir d'elles es generen totes les altres cèl·lules amb funcions especialitzades. Sota les condicions adequades en el cos o en un laboratori, les cèl·lules mare es divideixen per formar més cèl·lules anomenades cèl·lules filles.

Aquestes cèl·lules filles es converteixen en noves cèl·lules mare (autorenovació) o en cèl·lules especialitzades (diferenciació) amb una funció més específica, com cèl·lules sanguínies, cèl·lules cerebrals, cèl·lules del múscul cardíac o cèl·lules òssies. Cap altra cèl·lula del cos té la capacitat natural de generar nous tipus de cèl·lules.