Estats depressius

Segons l'OMS (Organització Mundial de la Salut) la depressió és un trastorn mental freqüent, que es caracteritza per la presència de tristesa, pèrdua d'interès o plaer, sentiments de culpa o falta d'autoestima, trastorns del son o de la gana, sensació de cansament i falta de concentració.

És normal que entrem en un estat de tristesa molt gran amb la mort d’una persona estimada, amb els contratemps que poden portar les relacions a la feina, etc. Però moltes vegades, sense poder-ho explicar i sense problemes que ho desencadenin, entrem en un estat de depressió igualment.
Pot no haver cap motiu aparent i tenir un estat d’ànim deprimit, estar trist o no poder afrontar el dia a dia amb normalitat.
Això és així perquè moltes vegades no són els sentiments els que desenvolupen aquest trastorn, sinó la inflamació de les neurones per diverses causes, fins i tot degut a qualsevol procés infecciós o víric.

El nostre punt de vista és que per curar-la no tant sols hem de complementar els nivells de serotonina, si no que és necessari intentar reduir la probable inflamació existent al entorn de les neurones afectades.

L'ozonoteràpia condueix a una millora significativa general de molts processos fisiològics de l’organisme, millora la qualitat de vida i la capacitat de treball. A més, compensa i retarda el deteriorament que es va produint a l’organisme com a conseqüència del seu envelliment natural. Els seus efectes són duradors en el temps i no presenta efectes col·laterals.
TANCAR
La depressió és una malaltia que provoca una alta discapacitat i un fort impacte social. Qui la pateix és víctima d'una forta estigmatització, cosa que fa que, fins i tot en els països desenvolupats, més de la meitat de les persones que la tenen no siguin diagnosticades ni tractades.

Els símptomes de la depressió poden variar d'una persona a una altra. Els més freqüents són el baix estat d'ànim, tristesa o sentiments de desesperança i la pèrdua d'interès per les activitats de les quals abans es gaudia.Amb freqüència el malalt presenta símptomes de irritabilitat, cansament, falta de concentració i de memòria, sentiments de inutilitat i de culpabilitat, pensaments negatius i desitjos suïcides.

L’augment de l’ansietat pot comportar símptomes físics com dolor, palpitacions cardíaques o molèsties abdominals.

La depressió pot arribar a fer-se crònica i dificultar sensiblement l'acompliment en el treball o l'escola i la capacitat per afrontar la vida diària. La depressió és una malaltia greu i cruel, que no es veu, però que és capaç d’invalidar més que qualsevol malaltia física i que normalment l’entorn familiar i social del pacient no aconsegueix entendre.

La prevalença en la nostra població ronda el 30 per cent en les dones i el 15 per cent en els homes i val a dir que els fàrmacs que complementen la serotonina son, en general, efectius encara que no curen el sistema nerviós.
La serotonina és un químic que ajuda a transmetre missatges una i altra vegada entre els nervis del cos.

És una hormona (un neurotransmissor) amb una gran tasca a fer. L'estat d'ànim, la digestió, el somni i la sexualitat, per nomenar algunes funcions, les controla la serotonina. "Sentir-se bé" és el resultat de que la serotonina faci bé la seva treball.

El sistema nerviós central depèn de nivells equilibrats de serotonina per permetre que el cos funcioni amb eficiència òptima. Això és important quan la meta és evitar situacions mèdiques com la depressió, l'ansietat i el pànic, els trastorns de bipolaritat i les migranyes.
La depressió, que afecta milions de persones al món, es deu a una inflamació física. És el mateix procés de recuperació que en el cos que s'inflama i fa mal davant un cop. En el cos un cop pot resultar un dolor crònic i, de la mateixa manera, al cervell provoca una depressió crònica. Així que no és sorprenent que els estudis més rellevants entre la comunitat científica sigui precisament que la inflamació, nexe comú de malalties neuro-degeneratives, cardiopaties, diabetis, càncer i moltes altres malalties cròniques, està connectada a la depressió.

La zona pre-frontal del cervell on té lloc el pensament més avançat, on s'inventa el nostre futur, on valorem alternatives i estratègies per solucionar els problemes i prendre decisions, està tremendament influïda pel sistema límbic, que és el nostre cervell emocional.

Diversos estudis han revelat que les hormones que es descarreguen al nostre organisme quan estem malalts debilita també el nostre sistema immunològic. En un sistema immuno feble ràpidament s'assenta un desequilibri i l'organisme és més propens a contraure infeccions i altres malalties.

De la mateixa manera, les infeccions i malalties del nostre organisme alteren el nostre sistema immunològic i afecten directament a les neurones, que també s'inflamen i donen com efectes els estats depressius.

La inflamació de baix grau de l'organisme pot contribuir a l'acumulació de placa que bloqueja les artèries i també a altres trastorns relacionats amb un sistema immunitari fora de control. La qual cosa també afecta la nostra capacitat de percepció i les nostres emocions.