Artrosi

L'artrosi és la malaltia reumàtica més freqüent i està produïda pel desgast del cartílag.

Se sap que al nostre país la pateix fins a un setze per cent de la població major de vint anys amb prevalença entre les dones. A Catalunya hi ha més d'un milió de persones que estan afectats per l'artrosi i l'envelliment de la població provoca que la xifra vagi en augment.

Tot i que normalment està localitzada als genolls, al maluc, a les mans o a la columna vertebral, afecta especialment aquelles parts del cos que han d'aguantar pes.
És important fer un diagnòstic correcte de cada cas, doncs l’èxit del tractament depèn en gran mesura d’aplicar la teràpia més adequada.
La pot provocar el desgast o ús excessiu de l'articulació: ja sigui per activitat professional o per activitat física intensa en el cas dels esportistes d'elit o els treballadors amb moviments repetitius. També pot aparèixer quan hi ha hagut una fractura local o un traumatisme.

Les molèsties a les articulacions ja sigui per desgast o artrosi, troben una sorprenent millora amb les teràpies cel·lulars.

Les citocines, les plaquetes o les cèl·lules mare són utilitzades pel nostre organisme per donar ordres i provocar una reacció biològica que acabi regenerant els teixits propis. Si les separem de la sang del pacient i les infiltrem a la lesió en altes concentracions el teixit es renova més ràpidament.

En aquells casos que la malaltia està en un procés incipient, el tractament amb Bioestimulació Immunològica local te suficient potencial per aturar la malaltia.
TANCAR
Les citocines són un tipus de molècules senyalitzadores que són utilitzades àmpliament en la comunicació cel·lular.

Són capaces de comunicar-se entre si un cop s'han activat.

El terme citocina agrupa una gran i diversa família de reguladors polipeptídics produïts àmpliament arreu del cos. Són proteïnes, pèptids o glicoproteïnes.
Hi ha diferents tipus d'articulacions i es classifiquen, depenent del teixit que les uneix, en fibroses, cartilaginoses o sinovials.

L'articulació està composta pel teixit cartilaginós, situat als extrems dels ossos, que és més tou i amb la superfície llisa. D'aquesta manera, un extrem pot lliscar sobre l'extrem de l'altre os. Entremig dels ossos que formen les articulacions hi ha la bossa sinovial, que està plena de líquid sinovial. La seva funció és la d'actuar com a coixí i facilitar el moviment. Aquesta bossa suporta durant tot el dia el pes del cos i la força del moviment, per la qual cosa, a mesura que passa el dia es va aixafant, però durant les hores que estem dormint es va recuperant i l'endemà ja ho està completament i disposada a tornar a treballar tot el dia.

Per unir els óssos que formen les articulacions hi ha unes tires elàstiques que ajuden a mantenir la superfície de contacte entre els ossos i a limitar l'amplitud del moviment, de forma que els ossos es mantinguin al seu lloc. Són els lligaments.
Les plaquetes són orgànuls que tenim tots a la nostra sang, i que juguen un paper primordial en la reparació i regeneració natural dels teixits lesionats, en contenir grànuls plens de substàncies químiques que, quan s'alliberen, dirigeixen la complexa cascada d'estímuls que mobilitzaran la resposta reparadora i el teixit lesionat s'acabarà curant.
Les cèl·lules mare són la matèria primera del cos; a partir d'elles es generen totes les altres cèl·lules amb funcions especialitzades. Sota les condicions adequades en el cos o en un laboratori, les cèl·lules mare es divideixen per formar més cèl·lules anomenades cèl·lules filles.

Aquestes cèl·lules filles es converteixen en noves cèl·lules mare (autorenovació) o en cèl·lules especialitzades (diferenciació) amb una funció més específica, com cèl·lules sanguínies, cèl·lules cerebrals, cèl·lules del múscul cardíac o cèl·lules òssies. Cap altra cèl·lula del cos té la capacitat natural de generar nous tipus de cèl·lules.
El cartílag és un teixit que fa d'amortidor, protegeix els extrems dels ossos i afavoreix el moviment de l'articulació. Quan el cartílag es desgasta va perdent elasticitat i força, i arriba a provocar un mal funcionament de l'articulació.

Com a conseqüència, apareix el dolor i la dificultat per a moure's.
És un tractament que s'aplica directa i localment a la zona danyada. Utilitzant aquest mecanisme natural de l'organisme, els bio estimuladors són capaços de desencadenar una resposta aguda per equilibrar el nivell sistèmic mitjançant l'estímul hipofisiari. A tot aquest procés l'anomenem bio estimulació. La resposta que es genera amb aquest tractament li confereix una notable innocuïtat.