Dietes per a situacions de malalties

Som animals omnívors, és a dir, podem prendre aliments d’origen vegetal, d’origen animal i d’origen mineral, en quantitats suficients per un correcte aport d'energia i hem de prendre una quantitat suficient d’aigua diària.

Però si patim alguna malaltia, ja sigui temporalment o de manera crònica, cal consultar a un professional per que ens ajudi a crear un pla d'alimentació saludable.

En la nostra experiència cal preparar diferents plans dietètics, de manera personalitzada, per a malalties com
diabetis
hipertensió arterial
anèmia
obesitat
cardiopaties
àcid úric
colon irritable
hernia de hiat
restrenyiment
síndrome metabòlica
colesterol
hipercolesterolèmia
al·lèrgies alimentàries
intoleràncies alimentàries

de manera que puguem mantenir uns nivells segurs i que els aliments ens aportin els millors beneficis per a la nostra salut.
La dieta en casos de malaltia a d'establir l'ingesta dels aliments més adeqüats i saludables, en quantitats moderades, i complir els horaris de menjar prescrits.
Cada persona és un ésser individual i té necessitats particulars. Això és aplicable també a la nostra nutrició: els aliments que són bons per a vostè podrien ser nocius per a un altre i causar-li problemes.
Així ens trobem els casos de les persones que tenen al·lèrgies alimentaries o be aquelles que pateixen de intoleràncias alimentàries

Per això ajudem a preparar una dieta basada en els nostres objectius de salut, gustos i estil de vida. També aconsellem sobre les maneres de millorar els nostres hàbits alimentaris, com ara en triar porcions que s'adaptin a les nostres necessitats i nivell d'activitat.

Es poden utilitzar alguns enfocaments diferents per crear una dieta que ajudi a mantenir els nivells dins d'un rang normal.

En els plans dietètics donem recomanacions per poder triar aliments específics per ajudar a planificar els àpats i els refrigeris. Podem triar una quantitat d'aliments de llistes que inclouen categories com carbohidrats, proteïnes i greixos.
Per exemple, una porció d'una categoria d'aquest pla tindrà aproximadament la mateixa quantitat de carbohidrats, proteïnes, greixos i calories (i el mateix efecte sobre el nivell de glucosa a la sang, per exemple) que una porció de qualsevol altre aliment d'aquesta mateixa categoria. És a dir, la llista de midons, fruites i llet inclou diferents opcions que tenen de 12 a 15 grams de carbohidrats.
TANCAR
La diabetis es produeix quan l’organisme perd la capacitat de produir insulina o d’utilitzar-la de manera eficaç. Es tracta d’una malaltia amb greus conseqüències per la nostra salut. Però tenim una bona notícia: hi ha solució, i és molt senzilla!

Hem d’entendre que tots nosaltres controlem els nivells de glucosa en sang de forma automàtica. En canvi, la persona que és diabètica ho ha de fer de forma manual. Això vol dir que és una mica més difícil i es necessita més dedicació, però quan s’aprèn a fer-ho bé és igual d’efectiu que de manera automàtica.

La diabetis s’ha convertit en una qüestió preocupant per la societat moderna. L’any 2014 ja afectava a un 9% del total de població mundial adulta. A Catalunya, es calcula que afecta aproximadament al 13% de la població, la meitat de la qual ho desconeix. És per aquesta raó que ja és considerada una autèntica epidèmia del nostre segle. Durant l'any 2019, a Catalunya, s'han declarat 289 nous diagnòstics de diabetis tipus 1 en persones menors de 30 anys; dels quals 167 en homes i 122 en dones. La taxa d'incidència a Catalunya és de 12,2 (13,7 en homes i 10,6 en dones). Es pot observar un lleuger repunt respecte l’any passat, en especial en els homes.

La diabetis es produeix quan l’organisme perd la capacitat de produir insulina o d’utilitzar-la de manera eficaç. Això comporta una intoxicació per glucosa que amb el temps malmet greument molts òrgans i sistemes.
Entre els diferents tipus de diabetis, distingim la de tipus I, associada habitualment a una edat infantil-juvenil, que obliga al malalt a injectar-se insulina diàriament per a poder controlar els nivells de sucre. Aquest tipus de diabetis no té una causa coneguda i a hores d’ara encara no es pot fer prevenció.

La majoria de casos de diabetis, però, són del tipus II, que segons la OMS, representa el 90% dels casos mundials, i l’obesitat n’és una de les causes principals.

És una malaltia silent, però que a poc a poc va atacant sense que en siguem conscients. Els seus efectes són molt nocius per la salut i es resumeixen en que:

Augmenta el risc de cardiopatia, d'accident vascular cerebral o ictus
És de les principals causes d’insuficiència renal severa
Augmenta el risc d’úlceres dels peus.

Les principals eines manuals de què disposem per la seva prevenció i tractament son:

Alimentació equilibrada i saludable

Activitat física

La Hipertensió Arterial (HTA) és l’elevació continuada de les dades de pressió arterial (PA), tant la sistòIica com la diastòlica.

Una persona és hipertensa quan té repetidament una pressió arterial igual o per sobre de 140 i/o 90 mmHg.

Cal tenir present que la Hipertensió arterial NO dóna símptomes però incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars com l’infart, l’embòlia i l'hemorràgia cerebral, una malaltia del ronyó, del cervell i dels vasos arterials.
Baixar la pressió arterial i mantenir les xifres de PA als nivells adequats és indispensable per poder eludir els efectes nocius de aquesta malaltia.

Hi han, essencialmente, tres ‘eines’ per aconseguir-ho:

- Reduint el pes. Una reducció de 4 a 5 Kg de pes ja repercuteix favorablement amb una disminució de la pressió arterial.

- Reduint el consum de sal. És necessari controlar els aliments més perjudicials com ara aliments precuinats (pastilles de caldo, patates xips, salses comercials, etc.), embotits, conserves, salaons i fumats, així com regular I'ús de la sal en el procés de cocció i recórrer a coccions al vapor, a la planxa ...

- Fent una activitat física regularment. Cal que, de forma regular, feu un passeig a pas lleuger, de 35-45 minuts, tres o més dies a la setmana.
Cal considerar l'obesitat com una malaltia, amb un important factor de risc d'altres trastorns, i sobre la que és convenient informar-se adequadament.

L'obesitat es defineix com un increment de pes, produït per un augment de les reserves de greix per sobre del considerat normal, en funció de les característiques individuals (altura, corpulència, edat, sexe). Es considera que una persona és obesa quan el seu IMC és superior a 30 kg/m2. (càlcul de l'IMC= pes (kg)/talla2 (m)

Actualment un 15 % de la població del nostre país pateix obesitat, i més de la meitat de la població té excés de pes.
El tractament mèdic és el primer pas del malalt amb sobrepès elevat i obesitat i el seu tractament és un procés llarg amb diferents fases, però en últim terme, cal arribar a una hàbits d’ingesta i consum energètic diferents als existents.

L’obesitat no és pas un simple problema estètic, sinó que representa una veritable amenaça per a la salut, tant física com psíquica. I es poden produir diverses complicacions, com són la hipertensió arterial, la diabetis mellitus tipus 2, la síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS) i les malalties coronàries.

Tant la prevenció com el tractament se centren principalment en tres paràmetres bàsics:
•La reducció o modificació de la ingesta habitual. Cal treballar amb un professional de la nutrició i seguir tractaments dietètics individualitzats que us permetin la pèrdua progressiva de pes mitjançant la modificació d'alguns hàbits alimentaris que després es puguin mantenir al llarg del temps.

•L'increment de l'activitat física, adequada a les possibilitats individuals. Aquest és un aspecte molt important. que a més de contribuir a controlar el pes, és fonamental perquè us mantingueu sa i en forma, així com per evitar una recuperació posterior del pes.

•La motivació. Heu d'estar convençuts de la necessitat de reduir pes i poder evidenciar les millores que es produeixen (físiques, en l'agilitat, en les analítiques, en la pressió arterial…).
Les cardiopaties són malalties que afecten el cor i vasos sanguinis. Podent ser adquirides o congènites, agudes o cròniques i produeixen un sobreesforç al cor ja que aquest intentarà cobrir de manera normal la despesa cardíaca requerida.

Per contrarestar tota mena d'alteració que pugui patir l'organisme o la seva activitat fisiològica, a part del tractament farmacològic, es suggereix un tractament dietètic que té com a principal objectiu, disminuir al mínim l'esforç de la despesa cardíaca, a més de cobrir els requeriments energètics i mantenir en equilibri la quantitat d'aigua, vitamines, minerals i altres nutrients.
De la mateixa manera, el pacient haurà d'evitar el consum de menjars altes en colesterol i greixos, begudes alcohòliques i tabac.

L'alimentació juga un paper molt important en el tractament de les cardiopaties. Cal mantenir hàbits alimentaris saludables i satisfactoris doncs uns hàbits alimentaris inadequats (juntament amb d'altres factors com el sedentarisme, el tabaquisme o l'estrès) poden facilitar l'empitjorament d'aquests trastorns.

L'elecció del tractament dietètic variarà d'acord a l'edat del pacient, l'estat del seu aparell digestiu i el tipus de cardiopatia que presenti.
Gota úrica - Diem que una persona té hiperuricèmia quan els seus valors d’àcid úric es troben per sobre de la normalitat (establerta en valors de fins a 6mg/dl en dones i fins a 7mg/dl en homes).

L’augment d’àcid úric en sang es pot donar tant per un augment en la seva producció com per una disminució de la seva eliminació de l’organisme.
Quan la concentració d’urats en sang supera els valors establerts, aquests precipiten, formant cristalls que s’acumulen en alguns teixits.

Els principals problemes de salut produïts per l’àcid úric elevat són la deposició de l’àcid úric en forma de l’Artritis Gotosa (el que coneixem com a 'gota', i la Nefrolitiasi o 'pedres al ronyó' d’àcid úric).

La dieta controlada en purines, i baixa en fructosa, (així com el fet d’evitar l’alcohol per evitar que es produeixi una disminució de l’eliminació de l’àcid úric de l’organisme), és essencial per a mantenir l’àcid úric a ratlla i evitar que apareguin aquests símptomes.
La síndrome del colon irritable (SII) és un trastorn gastrointestinal funcional, la qual cosa significa que aquest prové de canvis en el funcionament del tracte gastrointestinal. Cal tenir en compte que no és una malaltia si no diversos símptomes que es presenten de manera conjunta i que poden aparèixer i desaparèixer de manera reiterada, però que aquests no malmeten l’intestí.
El SII es caracteritza per dolor o molèstia a l'abdomen i canvis en l'hàbit intestinal, amb períodes combinats de diarrees- restrenyiment.

El dolor o molèstia comença habitualment de manera conjunta amb el canvi de la freqüència gastrointestinal, i desapareix després d’anar al lavabo.

Altres símptomes inclouen diarrea, estrenyiment (anar al lavabo menys de 3 vegades a la setmana o haver de fer força per anar al lavabo), sensació de buidatge incomplert, mucositat blanca a les deposicions i inflor a l’ abdomen.

En la majoria dels casos de SII aquests símptomes comencen després de menjar.

Pautar una dieta per a moderar la simptomatologia és essencial i representa una gran millora en aquests pacients, que moltes vegades presenten també intoleràncies personals a alguns aliments o substàncies.
La Hernia de hiat és una alteració molt freqüent a la població major de 50 anys, en la qual una porció de l’estómac s’estén a través de l’obertura del diafragma (la capa muscular que separa el tòrax de l’abdomen). El risc d’aquest problema augmenta amb el sobrepès i l’obesitat
Aquesta afecció acostuma a anar acompanyada de regurgitació de l’àcid gàstric de l’estómac cap a l’esòfag, produint una desagradable sensació, a més de dolor toràcic, acidesa gàstrica i dificultat per a la deglució en alguns casos.

Per a la millora de la simptomatologia és essencial l’adaptació de la dieta per tal de reduir el greix abdominal que pressiona el diafragma i empitjora la hernia, i seguint una dieta per a prevenir el refluxe en la mesura del possible.
El restrenyiment és un canvi en els hàbits intestinals el qual produeix una disminució de la freqüència de les deposicions. En la majoria de persones aquest acostuma a ser lleu i transitori, però comporta un problema quan es converteix en una situació crònica.
Tot i que els símptomes poden variar en funció de la persona, en general aquest trastorn es caracteritza per un canvi (real o percebut ) en l’hàbit intestinal degut a la disminució de la freqüència de les deposicions, dificultat del pas de femta molt dura o petita. També es pot associar a la sensació d’estar ple o de no evacuar de forma completa.

No anar al lavabo cada dia no es considera restrenyiment, només parlem d’estrenyiment quan la freqüència és inferior a 3 cops a la setmana.

El restrenyiment no només és una situació molesta si no que té conseqüències per a la salut. Per una banda el restrenyiment augmenta el risc de patir diverticles i càncer de colon, d’altra banda el fet de fer grans esforços per aconseguir evacuar, pot causar hemorroides i fissures anals.

Gran part de la població intenta tractar aquest trastorn prenent laxants, la qual cosa només és recomanable quan es tracta d’un estrenyiment transitori. En termes generals l’ús de laxants hauria de ser ocasional i no se’n recomana l’ús a llarg termini.

No s’hauria d’entrar en l’hàbit de prendre laxants de forma rutinària, i si això es fa ha de ser sempre sota supervisió mèdica.

En la majoria dels casos una dieta rica en fibra, adaptada al cas del pacient, i el restabliment de la flora intestinal quan aquesta està malmesa, no només reverteix el restrenyiment si no que aconsegueix regular el trànsit a llarg termini.
El pacient amb síndrome metabòlica presenta una associació de factors de risc que augmenten la probabilitat de desenvolupar malalties cardiovasculars, diabetis i altres problemes greus de salut.
Els criteris per diagnosticar aquesta malaltia són la presència de tres o més dels següents factors de risc:

Glucosa en sang elevada (sucre)
Pressió arterial alta
Hipertrigliceridèmia (nivells alts de triglicèrids a la sang)
Colesterol LDL elevat, juntament amb un descens del colesterol HDL
Augment dels àcids grassos lliures
Obesitat

Les conseqüències son greus ja que fan que augmenti el risc de desenvolupar cardiopaties, ACV (ictus), Diabetis de tipus 2, malalties renals, problemes de circulació…

Tot i que la causa exacta de la malaltia no ha estat determinada, es coneix que aquesta prové d’una interacció entre factors genètics, metabòlics i ambientals.

Dins els factors ambientals, trobem la obesitat abdominal, el sedentarisme, dietes hipercalòriques riques en greixos i hidrats de carboni… Per aquest motiu, el control de la dieta i els hàbits alimentaris i d’exercici tenen un paper fonamental en el control d’aquesta malaltia.
La hipercolesterolèmia es produeix quan la quantitat de colesterol en sang és més elevada que la que l'organisme necessita.

El colesterol és una molècula greixosa que té un paper fonamental a l’organisme, ja que forma part de les membranes cel·lulars de tots els nostres òrgans. També té un paper clau en la formació de les hormones, la vitamina D i les sals biliars.
Els nivells de colesterol en sang provenen en un 70% de la formació al fetge i el 30% dels aliments. Quan la quantitat de colesterol en sang és superior a la que l'organisme necessita, es diagnostica una hipercolesterolèmia. L'excés de colesterol es diposita a las parets arterials i, al llarg dels anys, dona lloc a l'arteriosclerosi. Aquest fet implica que les artèries es tornin més dures, rígides i estretes. Els dipòsits fins i tot poden arribar a impedir el pas de la sang per l'artèria, arribant a causar un infart agut de miocardi o angina, infart cerebral o ictus isquèmic, o si afecta a artèries perifèriques, pot produir síndrome de claudicació intermitent: un dolor al panxell de les cames, que s'inicia en caminar i desapareix en reposar.

Tenir el colesterol LDL (colesterol dolent) elevat, és doncs un factor de risc per al desenvolupament de malaltia cardiovascular. També hi intervenen altres factors com la hipertensió arterial, la diabetis, l’obesitat o els nivells baixos de colesterol HDL (colesterol bo). Aquest factor de risc augmenta si també tenim hàbits de vida poc saludables com el tabaquisme, el sedentarisme o una alimentació poc equilibrada.

Mitjançant la dieta podem reduir els valors de colesterol fins a un 15%, podent alhora reduir els altres factors de risc associats al de malaltia cardiovascular
L'al·lèrgia alimentaria és aquella patologia en la que un component d’un aliment desencadena una reacció immediata amb manifestacions clíniques explícites como, diarrea, edemes, urticària…
L'al·lèrgia alimentària és una resposta immunològica exagerada de l'organisme que es produeix en persones hipersensibles com a conseqüència de la ingestió, la inhalació o el contacte amb un aliment determinat o els seus derivats, o amb un additiu contingut en aquest aliment que per a la majoria de la població són segurs i saludables.

En algunes ocasions les al·lèrgies alimentàries poden provocar trastorns greus i, fins i tot, arribar a comprometre la vida de les persones: això passa quan es desencadena el que es coneix com a anafilaxi, un procés de molta gravetat que pot afectar tot l'organisme i que requereix atenció mèdica urgent.

L'única manera eficaç de prevenir les al·lèrgies alimentàries és suprimir de la dieta els aliments que les causen, i per poder fer-ho cal identificar-los. Per aquest motiu és imprescindible disposar d'informació detallada sobre la composició dels aliments i, en concret, dels ingredients que pertanyen als grups d'aliments identificats com a al·lergògens potencials
La intolerància o sensibilitat a un aliment és la conseqüència d'una reacció adversa del nostre organisme a un o diversos aliments. És més complicat de detectar que una al·lèrgia i els seus símptomes solen ser moderats pel que és freqüent que no ens adonem de la intolerància i que tornem a ingerir els aliments que ens perjudiquen donant lloc a trastorns.
En general es presenta amb els aliments que més consumim o amb aquells que més ens ve de gust consumir. Cal diferenciar entre al·lèrgia i intolerància alimentària (per exemple, a la lactosa o al gluten), ja que tot i produir en alguns casos una simptomatologia similar, la intolerància no desencadena reaccions del sistema immunitari o de defensa.

A diferència de les al·lèrgies alimentàries que solen tenir reaccions intenses i sobtades, els símptomes d'una intolerància són molt diversos i en general ocorren hores o fins i tot dies després d'haver consumit l'aliment. Això fa difícil sospitar que es pateix una intolerància alimentària.

Es poden detectar mitjançant els Test de Intoleràncies Alimentàries que es fan per una simple extracció de sang. Normalment, les proves per detectar intolerància alimentària són prescrites per un endocrinòleg, nutricionista o dietista.

Les següents afeccions poden tenir el seu origen en el consum de determinats aliments que el nostre organisme no tolera:
• Mal de cap o estómac.
• Diarrea.
• Sobrepès.
• Fatiga crònica.
• Problemes de la pell.
• Inflamació de les articulacions.
La hipercolesterolèmia es produeix quan la quantitat de colesterol en sang és més elevada que la que l'organisme necessita.

El colesterol és una molècula greixosa que té un paper fonamental a l’organisme, ja que forma part de les membranes cel·lulars de tots els nostres òrgans. També té un paper clau en la formació de les hormones, la vitamina D i les sals biliars.
Els nivells de colesterol en sang provenen en un 70% de la formació al fetge i el 30% dels aliments. Quan la quantitat de colesterol en sang és superior a la que l'organisme necessita, es diagnostica una hipercolesterolèmia. L'excés de colesterol es diposita a las parets arterials i, al llarg dels anys, dona lloc a l'arteriosclerosi. Aquest fet implica que les artèries es tornin més dures, rígides i estretes. Els dipòsits fins i tot poden arribar a impedir el pas de la sang per l'artèria, arribant a causar un infart agut de miocardi o angina, infart cerebral o ictus isquèmic, o si afecta a artèries perifèriques, pot produir síndrome de claudicació intermitent: un dolor al panxell de les cames, que s'inicia en caminar i desapareix en reposar.

Tenir el colesterol LDL (colesterol dolent) elevat, és doncs un factor de risc per al desenvolupament de malaltia cardiovascular. També hi intervenen altres factors com la hipertensió arterial, la diabetis, l’obesitat o els nivells baixos de colesterol HDL (colesterol bo). Aquest factor de risc augmenta si també tenim hàbits de vida poc saludables com el tabaquisme, el sedentarisme o una alimentació poc equilibrada.

Mitjançant la dieta podem reduir els valors de colesterol fins a un 15%, podent alhora reduir els altres factors de risc associats al de malaltia cardiovascular
L'anèmia és una situació en la qual la concentració d'hemoglobina o la capacitat de transportar oxigen a la sang és més baixa del que és habitual.

L'anèmia la pot causar una malaltia o una mala alimentació, quan mitjançant una anàlisi observem que la nostra sang transporta menys oxigen de l'habitual, augmentant la nostra sensació de cansament i fatiga. En la majoria dels casos, mitjançant una dieta personalitzada anem a poder superar l'anèmia.

En problemes com l'anèmia és molt important tenir present que una alimentació variada i equilibrada pot millorar i fins i tot revertir la situació sense necessitat d'un tractament farmacològic.