Al·lèrgies i migranyes

Quan arriben els canvis de temps, la primavera i la tardor, també arriben, les al·lèrgies i els refredats o la grip.
Les causes que hi hagi aquest increment d’afeccions al·lèrgiques en aquestes èpoques de l'any són degudes, principalment, a una davallada del nostre sistema immunitari i a un increment de la virulència dels patògens.

Les principals barreres d’entrada de substàncies alienes al nostre organisme són la pell i fonamentalment el que coneixem com a mucoses de nas, boca, faringe, laringe, bronquis, etc.

Hi ha mesures generals que poden ajudar al treball del nostre sistema immunològic, com tapar-se bé per no passar fred, cuidar l’alimentació perquè sigui equilibrada i no ens faltin vitamines, ferro o àcids grassos, dormir les hores necessàries i una actitud positiva, optimista, perquè els treballs científics demostren que si estem feliços el sistema immunitari treballa millor.
Es tracta de potenciar el nostre organisme perquè doni una adequada resposta immunitària davant les contínues agressions externes.
El sistema immunològic humà té un paper decisiu en totes les malalties perquè és el màxim responsable a evitar l’entrada de substàncies o microorganismes de l’exterior a l'interior de l’organisme i preservar que s’afectin els òrgans interns.

Per exemple, quan parlem de rinitis hem de saber que és la inflamació de la mucosa interna del nas. La dermatitis atòpica està relacionada moltes vegades amb persones que pateixen asma, rinitis o èczema, i és una inflamació de la pell, així com l’asma és una malaltia inflamatòria de l’aparell respiratori. Totes aquestes malalties tenen un factor comú: sempre es tracta d’una inflamació de les mucoses o la pell que provoquen les nostres defenses quan estan lluitant contra una invasió. I totes es donen en les zones que estan més exposades a l’exterior i que ens fan de barrera contra aquestes agressions.

No és estrany que sigui així perquè totes aquestes mucoses estan connectades, ja que les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe, aquesta amb la laringe, la tràquea, els bronquis o l’esòfag, l’estómac ...

Moltes d’aquestes inflamacions, si es cronifiquen, constitueixen un factor de risc per desenvolupar altres malalties més greus. Per exemple, una rinitis al·lèrgica pot ser un factor de risc per acabar desenvolupant una asma bronquial, i per això és important un diagnòstic i un tractament correctes i primerencs de la rinitis.

Com més aviat puguem desinflamar aquestes mucoses, millor es defensarà el nostre organisme contra patògens com bacteris, virus, fongs, o altres substàncies inflamatòries alienes. A més, el nostre cos sabrà detectar els al·lèrgens capaços de provocar una reacció al·lèrgica, hi actuarà en contra amb més eficàcia i intentarà evitar que traspassi als òrgans interns (tràquea, bronquis, pulmons).

En aquests casos apliquem el tractament que es coneix com Autohemoteràpia Menor (ATHm). Consisteix a barrejar una petita quantitat de sang amb gas de ozó i injectar-la per via intramuscular, per estimular el sistema immunològic més primari que bàsicament trobem a pell i les mucoses. Els resultats es poden notar des del primer dia, ja que milloren els símptomes en molt poc temps.

També hem detectat que els pacients que es fan tractaments amb ozó per a les patologies descrites, noten una gran millora si pateixen normalment de migranya, que, en la majoria dels casos pràcticament desapareix.
TANCAR
En biologia, un virus (del llatí virus, «toxina" o "verí») és un agent infecciós microscòpic que només pot multiplicar-se dins de les cèl·lules d'altres organismes.

Els virus infecten tots els tipus d'organismes, des d'animals i plantes, fins bacteris i arqueges. Els virus són massa petits per poder ser observats amb l'ajuda d'un microscopi òptic, de manera que es diu que són submicroscòpics; encara que existeixen excepcions entre els Virus nucleocitoplasmáticos d'ADN de grans dimensions, com ara el megavirus, el qual s'aconsegueix veure a través de microscòpia òptica 1.
fongs
Els fongs són un grup d'organismes que sempre s'havien inclòs en el món dels vegetals, però que actualment es consideren com un regne independent per les seves peculiars característiques: no realitzen la fotosíntesi, molts no tenen cel·lulosa a la paret de les seves cèl·lules, la seva substància de reserva és el glicogen (substància típica dels animals) i es reprodueixen per espores. Les espores són cèl·lules reproductores envoltades d'unes capes que les permeten resistir condicions molt desfavorables de temperatura i humitat, però que quan les condicions són bones germinen i originen un nou individu.

Des de fa molt de temps se'ls ha utilitzat com a font directa d'aliment, com els bolets i les tòfones, així com en la fermentació de diversos productes alimentaris, com ara el vi, la cervesa o la salsa de soja. Més recentment, s'utilitzen els fongs com a font d'antibiòtics utilitzats en la medicina.

La disciplina de la biologia que estudia els fongs és la micologia, i sovint se la considera part de la botànica, tot i que els fongs són més propers als animals que a les plantes.
bacteris
Són organismes de dimensions microscòpiques i algunes espècies requereixen grans augments per poder ser observades, que estan molt difosos per tot tipus de mitjans naturals, fins i tot els més extrems, com les fonts termals, els llacs salats i els ambients sense gens d'oxigen. Són unicel·lulars que clàssicament pertany al regne Monera. És el regne més primitiu de tots, i agrupa les formes de vida més senzilles: els procariotes. El seu nom prové de les paraules gregues pro (abans) i karyos (nucli), és a dir, "abans del nucli", referent a la manca de membrana nuclear, principal diferència amb els organismes eucariotes.

La cèl·lula bacteriana és procariota, és a dir, no té nucli, i també li falten molts dels orgànuls que trobem en les cèl·lules dels eucariotes. Es multipliquen per divisió, i ho fan a gran velocitat quan es troben en unes condicions ambientals adequades.

El seu estudi constitueix, avui dia, una branca independent de la biologia, la bacteriologia, de gran interès industrial i mèdic.
Els refredats són processos lleus deguts normalment a virus que afecten el tracte respiratori superior durant un període de 3 a 6 dies.

Després d'un període d'incubació de 24 a 72 h, el començament és brusc, però els símptomes d'un refredat són lleus. Un refredat comença gairebé bé sempre amb irritació de gola i obstrucció nasal. Normalment, unes hores més tard es desenvolupen els altres símptomes del refredat, entre els quals podem incloure esternuts, mal de coll lleu, febre baixa, mals de cap i dolors musculars moderats i tos.

El refredat es contagia ràpidament a través de diminutes gotes en parlar, per la respiració, en tossir, esternudar i per mitjà de les mans.

Els refredats rares vegades causen complicacions serioses, però poden provocar altres complicacions, com una sinusitis o infeccions d'oïda. Pot també agreujar l'asma i augmenta el risc d'infeccions del tracte respiratori inferior.

Quan tenim un refredat cal evitar ambients freds i canvis bruscos de temperatura, evitar llocs tancats plens de gent i evitar el tabac.

Hi ha mesures general que poden ajudar a la feina del nostre sistema immunològic, com tapar-se bé per no passar fred, cuidar l'alimentació perquè sigui equilibrada i no ens faltin vitamines o ferro o àcids grassos, dormir les hores necessàries i una actitud positiva, optimista, perquè els treballs científics demostren que si estem feliços el sistema immunitari treballa millor.
La migranya és un tipus de mal de cap que es caracteritza per episodis repetits de gran intensitat, que poden impedir a la persona afectada desenvolupar les seves activitats, i que solen durar hores o inclús diversos dies. És una malaltia tres vegades més comuna en dones que en homes i, generalment, s'inicia abans dels trenta anys i no més tard dels cinquanta anys.

És freqüent que hi hagi antecedents familiars.

El dolor és típicament unilateral (fa mal la meitat del cap), de caràcter pulsatiu (com un batec), i pot anar acompanyat de nàusees, vòmits i intolerància a la llum i al soroll. Es distingeixen dues varietats de migranya: amb aura i sense aura. L'aura és un conjunt de símptomes neurològics, generalment visuals (llums rutilants o visió borrosa), que solen precedir el mal de cap i duren entre quinze i trenta minuts.

Altres manifestacions són els trastorns de la sensibilitat i dificultats en l'expressió del llenguatge.

Les migranyes poden durar des de quatre fins a setanta-dues hores. Són mals de cap crònics que poden presentar-se només una o dues vegades a l'any, o tan freqüentment com cada dia.
La rinitis és una irritació i inflamació del revestiment mucós del nas, caracteritzada clínicament per un o més símptomes: rinorrea, tos, pruïja (picor intensa) nasal, congestió, drenatge (secreció) postnasal. La rinitis també pot produir problemes per a poder dormir bé, afectar les orelles, i fins i tot problemes d’aprenentatge.

La causa de la rinitis pot ser deguda als virus, bacteris o irritants.

Simptomes: Picor nasal, producció de moc aquòs i líquid a més de tossir amb freqüència. La inflamació produeix enrogiment de la gola, els ulls congestionats, que fan coïssor i llàgrimes abundants. Com que tota la mucosa del nas està congestionada, el pacient no pot respirar lliurement i amb facilitat i els sinus maxilars i frontals poden estar també congestionats. Això pot afavorir la sinusitis que provoquen mal de cap, malestar i de vegades irritabilitat.

Els símptomes es confonen sovint amb els d’un refredat comú, però en la rinitis no hi ha pas febre i el refredat dura menys.
La grip és una infecció de les vies respiratòries causada pel virus Influenza i que s'encomana fàcilment d'una persona a una altra. A Catalunya arriba amb l'hivern, la majoria de les vegades a partir de la segona quinzena de desembre, i s'incrementa habitualment durant les primeres setmanes de gener.
La grip s'estén de forma considerable entre la població general, sobretot en infants, adolescents i adults joves en molt poques setmanes. En malalts de risc o d'edat avançada, pot produir una mortalitat remarcable per les complicacions associades a la malaltia, ja que contribueix a descompensar altres malalties de base.

No s'ha de confondre el refredat amb la grip, tot i que també és una malaltia causada per virus. La grip apareix com a epidèmia a l'hivern, coincidint amb els mesos de fred. Comença de cop, amb febre alta (39 o 40ºC), dolors musculars, mal de cap i de coll, malestar general, nas tapat i tos seca. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits (sobretot en infants). La febre que provoca la grip dura de quatre a cinc dies, i la tos i el cansament poden durar tres setmanes.
La dermatitis atòpica (o èczema atòpic) és una malaltia dermatològica caracteritzada per lesions seques, escatoses i molt pruriginoses. Les plaques vermelles apareixen en general entre l'edat de 3 mesos i 2 anys. Aproximadament 10% dels nens són afectats. Els seus efectes solen disminuir i desaparèixer a partir dels 12 anys.

La dermatitis atòpica sobrevé en individus genèticament predisposats a la atopia i les seves manifestacions (per exemple l'asma, la rinitis al·lèrgica, les al·lèrgies). En el 60% dels casos, un dels pares és atòpic.

Un dels factors predominants en la gènesi de la dermatitis atòpica és la sequedat cutània.
Els èczemes són un grup de malalties en les qual existeix una inflamació de la pell. A vegades s’utilitza la paraula “dermatitis” com a sinònim (per exemple: èczema o dermatitis atòpica). Es caracteritzen per la pruïja i per la seva gran varietat de formes clíniques, així com de causes que el poden produir.
Una al·lèrgia és una reacció del nostre sistema immunològic cap a alguna cosa que no molesta a la majoria de les altres persones. Les persones que tenen al·lèrgies solen ser sensibles a més d'una cosa. Les substàncies que solen causar reaccions solen ser el pol·len, els àcars de la pols, el pèl d'animals, alguns aliments, picades d'insectes o medicines, entre els més coneguts.

Els científics creuen que tant els gens com l'ambient tenen alguna cosa a veure amb això. Normalment, el sistema immunològic combat els gèrmens. És el sistema de defensa del cos. No obstant això, en la majoria de les reaccions al·lèrgiques respon a una falsa alarma.

Les al·lèrgies poden provocar degotejos nasals, esternuts, picor, borradures, edema (inflor) o asma. Els símptomes varien. Tot i que les al·lèrgies poden fer que se senti malament, en general no són letals. No obstant això, una reacció severa anomenada anafilaxi sí que pot ser-ho.
Podem definir les mucoses com a la “pell” que recobreix la boca, el nas, la tràquea, els bronquis, l'aparell digestiu o la vagina i que produeixen secrecions com les llàgrimes, la saliva o el suc gàstric que contenen substàncies i cèl·lules del sistema immunològic que eviten la invasió dels teixits interns
El sistema immunològic (també anomenat sistema immunitari) és una xarxa complexa de cèl·lules, teixits i òrgans que funcionen en equip per defensar-nos dels gèrmens. Ajuda als nostres cossos a reconèixer aquests "invasors" i a mantenir-los fora del nostre organisme i, si no pot, trobar-los i desfer-se'n.

Si el nostre sistema immune no funciona bé, pot causar seriosos problemes. El resultat pot ser malalties entre les quals s'inclouen:

Al·lèrgia i asma: respostes immunes a substàncies que en general no són perjudicials.

Malalties per deficiència immunològica: trastorns que es produeixen quan falta un o diversos dels components que formen el sistema immunitari.

Malalties autoimmunes: trastorns que causen que el sistema immune atac per error a les nostres pròpies cèl·lules i òrgans.
El sistema immunitari (també anomenat sistema immunològic) és una xarxa complexa de cèl·lules, teixits i òrgans que funcionen en equip per defensar-nos dels gèrmens. Ajuda als nostres cossos a reconèixer aquests "invasors" i a mantenir-los fora del nostre organisme i, si no pot, trobar-los i desfer-se'n.

Si el nostre sistema immune no funciona bé, pot causar seriosos problemes. El resultat pot ser malalties entre les quals s'inclouen:

Al·lèrgia i asma: respostes immunes a substàncies que en general no són perjudicials.

Malalties per deficiència immunològica: trastorns que es produeixen quan falta un o diversos dels components que formen el sistema immunitari.

Malalties autoimmunes: trastorns que causen que el sistema immune atac per error a les nostres pròpies cèl·lules i òrgans.
L'asma és una malaltia crònica dels pulmons que inflama i estreta les vies respiratòries. (Les malalties cròniques són malalties que duren molt de temps). L'asma causa períodes repetits de sibilacions (xiulets en respirar), pressió al pit, dificultat per respirar i tos. Amb freqüència la tos es presenta a la nit o en les primeres hores del matí.

L'asma afecta persones de totes les edats, però en general comença durant la infància.

Per entendre l'asma és necessari saber com funcionen les vies respiratòries. Les vies respiratòries són tubs que condueixen l'aire que entra i surt dels pulmons. En les persones que pateixen d'asma, les vies respiratòries estan inflamades (inflades). Això fa que siguin molt sensibles i tendeixin a reaccionar fortament a la inhalació de certes substàncies.

Quan les vies respiratòries reaccionen, els músculs que les envolten es contrauen. Això les estreta i fa que arribi menys aire als pulmons. La inflor també pot empitjorar i estrènyer les vies respiratòries encara més. Les cèl·lules de les vies respiratòries poden produir més mucositat de l'habitual, el que també pot estrènyer més les vies respiratòries.

Aquesta reacció en cadena pot causar símptomes d'asma.
Un patògen, agent infecciós o, més habitualment, germen, és un agent biològic que causa malalties o trastorns al seu hoste. Hi ha diverses rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la contaminació del sòl és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.

El cos humà conté moltes defenses naturals contra alguns dels patògens més comuns (com ara Pneumocystis) en forma del sistema immunitari humà i alguns bacteris "útils" presents a la flora normal del cos humà. Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris "bons" queden danyats d'alguna manera (com ara a causa de la quimioteràpia, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) o de l'ús d'antibiòtics per a eliminar altres patògens), els bacteris patògens que estaven sent mantinguts a ratlla poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'infeccions oportunistes.