Asma, Bronquitis, Problemes respiratoris

Quan arriben els canvis de temps també arriben els problemes respiratoris, com l'asma, la bronquitis i d’altres.

Les causes que hi hagi aquest increment d’afeccions a la tardor son degudes, principalment, a una davallada del nostre sistema immunitari i a un increment de la virulència dels patògens. Les principals barreres d’entrada de substàncies alienes al nostre organisme son la pell i principalment el què coneixem com a mucoses.

Per exemple, l'asma o la bronquitis i els problemes respiratoris tenen un factor comú: sempre es tracta d’una inflamació de les mucoses que provoquen les nostres defenses mentre lluiten contra una invasió. I totes es donen en les zones que estan més exposades a l’exterior i que ens fan de barrera contra les infeccions. Això és així perquè tot està connectat, doncs les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis, l’esòfag, l’estómac ...
Les nostres defenses juguen un paper decisiu en totes les malalties perquè són les màximes responsables en evitar l’entrada de substancies o microorganismes de l’exterior al interior de l’organisme i preservar que s’afectin els òrgans interns.
Moltes d’aquestes inflamacions, si es cronifiquen, constitueixen un factor de risc per desenvolupar altres malalties més greus. Per exemple, una rinitis al·lèrgica pot ser un factor de risc per acabar desenvolupant un asma bronquial i per això és important un diagnòstic i un tractament correctes i primerencs de la rinitis.

Hi ha mesures general que poden ajudar al treball del nostre sistema immunològic, com tapar-se bé per no passar fred, cuidar l’alimentació perquè sigui equilibrada i no ens faltin vitamines o ferro o àcids grassos, dormir les hores necessàries i una actitud positiva, optimista, perquè els treballs científics demostren que si estem feliços el sistema immunitari treballa millor.

Es tracta de potenciar el sistema immunològic propi perquè doni una adequada resposta immunitària davant les continues agressions externes.

Amb la teràpia natural amb ozó, potenciem el sistema immunològic de defensa de les mucoses i la pell. Com més aviat puguem desinflamar aquestes mucoses, millor es defensarà el nostre organisme. A més, el nostre cos sabrà detectar i actuar amb més eficàcia contra els al·lèrgens capaços de provocar una reacció al·lèrgica i intentarà evitar que traspassi als òrgans interns (tràquea, bronquis, pulmons).

El tractament es coneix com Autohemoteràpia Menor (ATHm). Els resultats es poden notar des del primer dia, ja que milloren els símptomes en molt poc temps.

També hem detectat que els pacients que es fan tractaments amb ozó per a les patologies descrites, noten una gran millora si pateixen normalment de migranya, que, en la majoria dels casos pràcticament desapareixen.
TANCAR
El sistema immunitari ( també anomenat sistema inmunològic) és una xarxa complexa de cèl·lules, teixits i òrgans que funcionen en equip per defensar-nos dels gèrmens. Ajuda als nostres cossos a reconèixer aquests "invasors" i a mantenir-los fora del nostre organisme i, si no pot, trobar-los i desfer-se'n.

Si el nostre sistema immune no funciona bé, pot causar seriosos problemes. El resultat pot ser malalties entre les quals s'inclouen:

Al·lèrgia i asma: respostes immunes a substàncies que en general no són perjudicials.

Malalties per deficiència immunològica: trastorns que es produeixen quan falta un o diversos dels components que formen el sistema immunitari.

Malalties autoimmunes: trastorns que causen que el sistema immune atac per error a les nostres pròpies cèl·lules i òrgans.
L'asma és una malaltia crònica dels pulmons que inflama i estreta les vies respiratòries. (Les malalties cròniques són malalties que duren molt de temps). L'asma causa períodes repetits de sibilacions (xiulets en respirar), pressió al pit, dificultat per respirar i tos. Amb freqüència la tos es presenta a la nit o en les primeres hores del matí.

L'asma afecta persones de totes les edats, però en general comença durant la infància.

Per entendre l'asma és necessari saber com funcionen les vies respiratòries. Les vies respiratòries són tubs que condueixen l'aire que entra i surt dels pulmons. En les persones que pateixen d'asma, les vies respiratòries estan inflamades (inflades). Això fa que siguin molt sensibles i tendeixin a reaccionar fortament a la inhalació de certes substàncies.

Quan les vies respiratòries reaccionen, els músculs que les envolten es contrauen. Això les estreta i fa que arribi menys aire als pulmons. La inflor també pot empitjorar i estrènyer les vies respiratòries encara més. Les cèl·lules de les vies respiratòries poden produir més mucositat de l'habitual, el que també pot estrènyer més les vies respiratòries.

Aquesta reacció en cadena pot causar símptomes d'asma.
És la inflor i inflamació de les vies aèries principals cap als pulmons . Aquesta inflor estreta les vies respiratòries , la qual cosa dificulta la respiració i causa altres símptomes , com tos .

Pot ser aguda , que és quan els símptomes només han estat presents per un període curt . O pot ser crònica és una afecció perllongada , almenys 3 mesos .

La bronquitis gairebé sempre segueix a un refredat o una infecció seudogripal. Al principi, afecta el nas, els sins paranasals i la gola i després es propaga a les vies respiratòries que van als pulmons.

Els símptomes de la bronquitis són, entre altres :

Molèstia al pit
Tos que produeix moc ; pot ser transparent o verd groguenc
Fatiga
Febre , usualment baixa
Dificultat respiratòria que empitjora amb activitat
Sibilàncies , en persones amb asma
Fins i tot després que la bronquitis aguda s'hagi resolt , es pot presentar una tos seca i molesta que es perllonga per 1 a 4 setmanes.
Podem definir les mucoses com a la “pell” que recobreix la boca, el nas, la tràquea, els bronquis, l'aparell digestiu o la vagina i que produeixen secrecions com les llàgrimes, la saliva o el suc gàstric que contenen substàncies i cèl·lules del sistema immunològic que eviten la invasió dels teixits interns
La rinitis és una irritació i inflamació del revestiment mucós del nas, caracteritzada clínicament per un o més símptomes: rinorrea, tos, pruïja (picor intensa) nasal, congestió, drenatge (secreció) postnasal. La rinitis també pot produir problemes per a poder dormir bé, afectar les orelles, i fins i tot problemes d’aprenentatge.

La causa de la rinitis pot ser deguda als virus, bacteris o irritants.

Simptomes: Picor nasal, producció de moc aquòs i líquid a més de tossir amb freqüència. La inflamació produeix enrogiment de la gola, els ulls congestionats, que fan coïssor i llàgrimes abundants. Com que tota la mucosa del nas està congestionada, el pacient no pot respirar lliurement i amb facilitat i els sinus maxilars i frontals poden estar també congestionats. Això pot afavorir la sinusitis que provoquen mal de cap, malestar i de vegades irritabilitat.

Els símptomes es confonen sovint amb els d’un refredat comú, però en la rinitis no hi ha pas febre i el refredat dura menys.
El sistema inmunològic (també anomenat sistema immunitari) és una xarxa complexa de cèl·lules, teixits i òrgans que funcionen en equip per defensar-nos dels gèrmens. Ajuda als nostres cossos a reconèixer aquests "invasors" i a mantenir-los fora del nostre organisme i, si no pot, trobar-los i desfer-se'n.

Si el nostre sistema immune no funciona bé, pot causar seriosos problemes. El resultat pot ser malalties entre les quals s'inclouen:

Al·lèrgia i asma: respostes immunes a substàncies que en general no són perjudicials.

Malalties per deficiència immunològica: trastorns que es produeixen quan falta un o diversos dels components que formen el sistema immunitari.

Malalties autoimmunes: trastorns que causen que el sistema immune atac per error a les nostres pròpies cèl·lules i òrgans.
La migranya és un tipus de mal de cap que es caracteritza per episodis repetits de gran intensitat, que poden impedir a la persona afectada desenvolupar les seves activitats, i que solen durar hores o inclús diversos dies. És una malaltia tres vegades més comuna en dones que en homes i, generalment, s'inicia abans dels trenta anys i no més tard dels cinquanta anys.

És freqüent que hi hagi antecedents familiars.