Diabetis

La diabetis s’ha convertit en una qüestió preocupant per la societat moderna. L’any 2014 ja afectava a un 9% del total de població mundial adulta. A Catalunya, es calcula que afecta aproximadament al 14% de la població, la meitat de la qual ho desconeix. És per aquesta raó que ja és considerada una autèntica epidèmia del nostre segle.

El passat dia 14 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de la Diabetis, i la Marató de TV3 d’enguany també se centra en projectes d’investigació en aquest camp. Coincidint amb aquests esdeveniments, a CEMU volem oferir el nostre punt de vista, les conseqüències que la diabetis té per a la nostra salut i la importància de prevenir-la o controlar-la correctament.

La diabetis es produeix quan l’organisme perd la capacitat de produir insulina o d’utilitzar-la de manera eficaç. La insulina és una hormona produïda pel pàncrees, que actua regulant els nivells de sucre en sang Això comporta una intoxicació per glucosa que amb el temps malmet greument molts òrgans i sistemes.
Entre els diferents tipus de diabetis, distingim la de tipus I, associada habitualment a una edat infantil-juvenil, que obliga al malalt a injectar-se insulina diàriament per a poder controlar els nivells de sucre. Aquest tipus de diabetis no té una causa coneguda i a hores d’ara encara no es pot fer prevenció.

La majoria de casos de diabetis, però, són del tipus II, que segons l’OMS, representa el 90% dels casos mundials, i l’obesitat n’és una de les causes principals.

L’obesitat no consisteix només a tenir un pes superior al recomanat, sinó a acumular un excés de greix en òrgans que no en tenen o en tenen poc, com el fetge, el cor i l’abdomen. La seva aparició es deguda a la inactivitat física, una alimentació inadequada i a l’excés de pes, entre d’altres. És una malaltia molt freqüent a l’edat adulta tot i que s’estima que l’índex d’obesitat entre la població infantil s’ha triplicat en els darrers 15 anys a causa de l’estil de vida actual, més sedentari i opulent. Se sap que un nen obès acabarà sent un adult malalt.

La OMS preveu que l’any 2030 la diabetis sigui la 7ena causa de mortalitat al món. És una malaltia silent, però que a poc a poc va atacant sense que en siguem conscients. Els seus efectes són molt nocius per la salut i es resumeixen en que:

- Augmenta el risc de cardiopatia i l’AVC , Accident Vascular Cerebral o ictus (un 50% de les persones diabètiques que moren ho fan degut a aquestes complicacions).

- És de les principals causes d’insuficiència renal severa, que implica tractaments com la diàlisi o arribar a necessitar un transplantament de ronyó.

- Augmenta el risc d’úlceres dels peus i en última instància amputació, si no es controla correctament.

Es tracta, doncs, d’un problema seriós dins la nostra societat. Però tenim una bona notícia:

Hi ha solució, i és molt senzilla!
Hem d’entendre que tots nosaltres controlem els nivells de glucosa en sang de forma automàtica. En canvi, la persona que és diabètica ho ha de fer de forma manual. Això vol dir que és una mica més difícil i es necessita més dedicació, però quan s’aprèn a fer-ho bé és igual d’efectiu que de manera automàtica.

Cal que siguem conscients que les principals eines manuals de què disposem per la seva prevenció i tractament son:

1. Alimentació equilibrada i saludable

- Mantenir un pes saludable i uns nivells de greix corporal correctes.
- Seguir una dieta saludable rica en fruites i verdures, cereals integrals i greixos saludables, baixa en greixos saturats i sucres. Si tenim diabetis, es imprescindible que la nostra alimentació estigui pautada per un nutricionista, per a un correcte manteniment dels nivells de sucre en sang durant el dia i adaptats a les unitats d’insulina que tenim pautats.

2. Activitat física

- Tenir un estil de vida actiu, realitzant un mínim de 30 minuts d’activitat física moderada, tots els dies que sigui possible. Per a la reducció del pes corporal pot ser necessari un increment de l’ intensitat d’exercici.

3. Un acurat control de la malaltia en cas que la patim.

 

 

Pl. Comte Guifré, núm. 1, local 3 (Vapor Gran - davant de la policia nacional) | 08221 | TERRASSA
Tel. 937 885 395 | Mòb. 663 177 417 | info@cemu.cat
Web Mèdic Acreditat
nº Sanitat: ED8689599 |
Avís Legal
Avís Legal

La present informació i avís (en endavant, el "Avís Legal") regula l'ús del servei d'accés i utilització del Web www.cemu.cat

CEMU Centre Mèdic Utset, com a responsable de la web informa que té el seu domicili social a Pl. Compte Guifré, n. 1, local 3; amb CIF número B64524309 i inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona: Tom 39563, Foli 207, Full B350570.

La utilització de la Web atribueix la condició d'usuari de la web (en endavant, el "Usuari") i implica l'acceptació plena de totes i cadascuna de les disposicions incloses en aquest Avís Legal en la versió publicada per CEMU Centre Mèdic Utset en el moment mateix en què l'Usuari accedeixi a la web. CEMU Centre Mèdic Utset es reserva el dret a modificar unilateralment, en qualsevol moment i sense previ avís, la presentació i configuració dels continguts i els serveis del Web, així com les condicions requerides per a la seva utilització quan això sigui convenient per a la seva millor prestació.

El contingut de la present web està protegit per les lleis de propietat intel·lectual.

Aquests continguts han de ser usats de forma correcta i licita per l'usuari i, en particular resta obligat a utilitzar aquests continguts de forma diligent, correcta i lícita. No podran utilitzar-se els continguts de forma contrària a la llei, a la moral o als bons costums acceptats en ordre públic.

Aquesta web pot establir enllaços a altres pàgines web que pertanyen a tercers sobre els quals CEMU Centre Mèdic Utset no té cap control, no assumint cap responsabilitat ni compromís sobre la informació continguda en aquestes pàgines ni dels serveis o productes que en elles s'inclogui o s'ofereixi.

Està prohibida la transmissió de qualsevol tipus de dades que vostè pugui realitzar a aquesta Web, o a altres pertanyents a tercers els links podrà trobar dins d'aquesta Web, que atempti contra els drets de propietat de tercers, siguin obscens, pornogràfics, difamatoris, de caràcter amenaçador o material que pugui ser considerat delicte o falta en virtut del vigent Codi Penal. Queda prohibida la reproducció, còpia, distribució, transformació o modificació de continguts (textos, imatges, veus o estructura) tret que es compti amb l'autorització expressa i per escrit del titular dels drets adquirits.

L'usuari es compromet a utilitzar la web de conformitat amb la llei, el present Avís Legal, i altres avisos, reglaments d'ús i instruccions posats en el seu coneixement, així com amb la moral i els bons costums generalment acceptats i l'ordre públic i es s'abstindrà d'utilitzar la web amb fins o efectes il·lícits, prohibits en el present Avís Legal, lesius dels drets i interessos de tercers.

CEMU Centre Mèdic Utset es reserva el dret a denegar o retirar l'accés al web, en qualsevol moment i sense necessitat de preavís, a aquells usuaris que incompleixin aquestes Condicions Generals.

De conformitat amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades de 15/1999 de 13 de desembre, li comuniquem que la finalitat d'aquest lloc web no és la recollida de dades dels usuaris. No obstant l'anterior procedeix a la recollida de dades personals mitjançant formularis per prestar determinats serveis com contactar, respondre a una consulta o enviament de documentació. L'informem així mateix que l'usuari pot en qualsevol moment exercir el seu dret d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició amb relació a les seves dades personals si fos el cas o bé realitzant un escrit a aquest efecte i remetent-lo a info@cemu.cat o a l'adreça postal de la nostra entitat.
| Data Actualització: 24-10-2017
La vesícula biliar és un òrgan amb forma de pera situat sota del fetge. Emmagatzema bilis, un líquid produït pel fetge per digerir els greixos. Quan l'estómac i l'intestí digereixen els aliments, la vesícula biliar allibera bilis a través d'un tub anomenat conducte biliar comú. Aquest conducte connecta a la vesícula biliar i el fetge amb l'intestí prim.

És més probable que la vesícula causi problemes si alguna cosa obstrueix el flux de bilis a través dels conductes biliars. Això sol passar amb els càlculs biliars. Els càlculs es formen quan hi ha substàncies en la bilis que s'endureixen. Les crisis per càlculs solen presentar-se després dels àpats.

Els càlculs biliars són més comuns entre els adults grans, les dones i les persones amb sobrepès.
La pressió arterial és la força que fa la sang contra les parets de les artèries. Cada vegada que el cor batega, bombeja sang cap a les artèries. La seva pressió arterial estarà al nivell més elevat al bategar el cor bombant la sang. A això se li diu pressió sistòlica. Quan el cor està en repòs, entre un batec i un altre, la pressió sanguínia disminueix. A això se li diu la pressió diastòlica.

En la lectura de la pressió arterial s'utilitzen aquests dos valors, les pressions sistòlica i diastòlica. La lectura amb valors de

120/80 o menys són normals
140/90 o més indiquen hipertensió arterial

Entre 120 i 139 per al número més elevat, o entre 80 i 89 per al número més baix és prehipertensión.

La hipertensió arterial no sol tenir símptomes, però pot causar problemes seriosos com ara vessaments cerebrals, insuficiència cardíaca, infart i insuficiència renal. Vostè mateix pot controlar la pressió arterial mitjançant hàbits de vida saludables i, de ser necessari, medicaments.

La diabetis és una malaltia en què els nivells de glucosa (sucre) de la sang estan molt alts. La glucosa prové dels aliments que consumim. La insulina és una hormona que ajuda que la glucosa entri a les cèl·lules per subministrar energia. En la diabetis tipus 1, el cos no produeix insulina. En la diabetis tipus 2, el tipus més comú, el cos no produeix o no fa servir la insulina adequadament. Sense suficient insulina, la glucosa roman en la sang.

Amb el temps, l'excés de glucosa a la sang pot causar problemes seriosos. Pot provocar lesions als ulls, els ronyons i els nervis. La diabetis també pot causar malalties cardíaques, vessaments cerebrals i fins i tot la necessitat d'amputar un membre. Les dones embarassades també poden desenvolupar diabetis, l'anomenada diabetis gestacional.
El càncer comença en les cèl·lules, que constitueixen les rajoles del cos. Normalment, el cos forma cèl·lules noves a mesura que es necessiten per reemplaçar les cèl·lules envellides que moren. Algunes vegades, aquest procés no resulta ser l'esperat. Creixen cèl·lules noves que no són necessàries i les cèl·lules envellides no moren quan haurien. Aquestes cèl·lules addicionals poden formar una massa anomenada tumor. Els tumors poden ser benignes o malignes. Els tumors benignes no són càncer, mentre que els malignes sí que ho són. Les cèl·lules dels tumors malignes poden envair els teixits propers. També poden desprendre i disseminar-se a altres parts del cos.

El càncer no es tracta d'una malaltia sinó de diverses. Existeixen més de 100 tipus de càncer. La majoria d'aquests es nomenen pel seu lloc d'origen. Per exemple, el càncer de pulmó comença al pulmó i elcàncer de pit comença en el pit.

La disseminació d'un càncer des d'una part del cos a una altra s'anomena metàstasi. Els símptomes i el tractament depenen del tipus de càncer i del avançada que estigui la malaltia. La majoria dels tractaments inclou cirurgia, radiació i / o quimioteràpia. Alguns també poden incloure teràpia hormonal, teràpia biològica o trasplantament de cèl·lules mares.
Ritmes Circadians - o - Ritmes Biològics.

Els ritmes circadians (del llatí “circa” que és 'al voltant de' i “diem” que és 'dia') són un cicle d'aproximadament 24 hores amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament. Es troben ritmes circadians tant de plantes (incloent-hi fongs i cianobacteris) com en animals. La cronobiologia estudia aquest cicle i altres de diferent durada. Aquests ritmes es poden sincronitzar als ritmes ambientals que també tenen un període de 24 hores, com els cicles de la llum i la temperatura.

Els ritmes circadians es regulen per rellotges circadians. Antigament, ja es coneixia la periodicitat en la salut i la malaltia, així com la periodicitat del son. Fets com la floració de les plantes, la reproducció estacional dels animals, la migració de les aus o la hivernació d’alguns mamífers i rèptils es consideraven conseqüència de l’acció de factors externs i astronòmics.

Fa uns 200 anys es van fer experiments que van demostrar que els ritmes circadians no eren respostes passives al medi ambient, sinó que tenien una localització endògena dintre de cada organisme. Primer es van fer experiments en plantes, i més tard ja es van estudiar els ritmes diaris de temperatura en treballadors que feien guàrdies nocturnes.

Els ritmes circadians en els humans són importants per determinar els patrons de son i alimentació, per les activitats de tots els eixos hormonals, la regeneració cel·lular i l’activitat cerebral, entre altres funcions.

El rellotge circadià dels mamífers es troba en el nucli supraquiasmàtic, un grup de neurones de l’hipotàlem. Si es destrueix aquest estructura, s’eliminen completament els ritmes circadiaris. L’activitat d’aquest nucli és modulada per factors externs, sobretot la variació de la llum. Rep informació sobre la llum externa a través de la retina dels ulls. A la retina hi ha un pigment, la melanopsina, que a través del tracte retinohipotalàmic porta informació al nucli supraquiasmàtic. Aquest nucli agafa aquesta informació sobre llum/foscor, la interpreta i l’envia a l’epífisi o glàndula pineal. Aquesta secreta la melatonina com a resposta a l’estímul, si és que aquest no ha estat suprimit per la
presència de llum brillant. És per això que la secreció de melatonina és baixa durant el dia i alta a la nit.

L’alteració dels ritmes circadians té un efecte negatiu a curt termini. El que pot causar aquesta alteració és el jet lag dels viatges llargs, l’alcohol, o alguns desordres psiquiàtrics, com el trastorn bipolar, i desordres del son, i les conseqüències d'aquests desordres poden ser: cansament, problemes digestius, irritabilitat o apatia, entre altres.

Ritmes Circadians - o - Ritmes Biològics.

Els ritmes circadians (del llatí “circa” que és 'al voltant de' i “diem” que és 'dia') són un cicle d'aproximadament 24 hores amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament. Es troben ritmes circadians tant de plantes (incloent-hi fongs i cianobacteris) com en animals. La cronobiologia estudia aquest cicle i altres de diferent durada. Aquests ritmes es poden sincronitzar als ritmes ambientals que també tenen un període de 24 hores, com els cicles de la llum i la temperatura.

Els ritmes circadians es regulen per rellotges circadians. Antigament, ja es coneixia la periodicitat en la salut i la malaltia, així com la periodicitat del son. Fets com la floració de les plantes, la reproducció estacional dels animals, la migració de les aus o la hivernació d’alguns mamífers i rèptils es consideraven conseqüència de l’acció de factors externs i astronòmics.

Fa uns 200 anys es van fer experiments que van demostrar que els ritmes circadians no eren respostes passives al medi ambient, sinó que tenien una localització endògena dintre de cada organisme. Primer es van fer experiments en plantes, i més tard ja es van estudiar els ritmes diaris de temperatura en treballadors que feien guàrdies nocturnes.

Els ritmes circadians en els humans són importants per determinar els patrons de son i alimentació, per les activitats de tots els eixos hormonals, la regeneració cel·lular i l’activitat cerebral, entre altres funcions.

El rellotge circadià dels mamífers es troba en el nucli supraquiasmàtic, un grup de neurones de l’hipotàlem. Si es destrueix aquest estructura, s’eliminen completament els ritmes circadiaris. L’activitat d’aquest nucli és modulada per factors externs, sobretot la variació de la llum. Rep informació sobre la llum externa a través de la retina dels ulls. A la retina hi ha un pigment, la melanopsina, que a través del tracte retinohipotalàmic porta informació al nucli supraquiasmàtic. Aquest nucli agafa aquesta informació sobre llum/foscor, la interpreta i l’envia a l’epífisi o glàndula pineal. Aquesta secreta la melatonina com a resposta a l’estímul, si és que aquest no ha estat suprimit per la
presència de llum brillant. És per això que la secreció de melatonina és baixa durant el dia i alta a la nit.

L’alteració dels ritmes circadians té un efecte negatiu a curt termini. El que pot causar aquesta alteració és el jet lag dels viatges llargs, l’alcohol, o alguns desordres psiquiàtrics, com el trastorn bipolar, i desordres del son, i les conseqüències d'aquests desordres poden ser: cansament, problemes digestius, irritabilitat o apatia, entre altres.

A l’Enciclopèdia Catalana es defineix l’obesitat com l’acumulació excessiva de greix, que provoca un augment del pes corporal. És una malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal (teixit adipós).

Segons l'OMS: L'obesitat i el sobrepès es defineixen com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Una manera simple de mesurar l'obesitat és l'índex de massa corporal (IMC), això és el pes d'una persona en quilograms dividit pel quadrat de la talla en metres. Una persona amb un IMC igual o superior a 30 és considerada obesa i amb un IMC igual o superior a 25 és considerada amb sobrepès. El sobrepès i l'obesitat són factors de risc per a nombroses malalties cròniques, entre les que s'inclouen la diabetis, les malalties cardiovasculars i el càncer.

Alguna vegada considerats problemes de països amb ingressos alts, l'obesitat i el sobrepès estan en augment en els països amb ingressos baixos i mitjans, especialment en les àrees urbanes.
El colesterol és una substància present en els teixits animals exclusivament, pel que no es troba en vegetals ni els seus derivats.

L'organisme utilitza al colesterol com a matèria primera per a la síntesi de membranes cel · lulars, sals biliars i vitamines i hormones fonamentals per a la vida de les nostres cèl · lules.

El colesterol circula lligat a diferents lipoproteïnes de la nostra sang, on podem distingir a grans trets, 01:00 colesterol bo que és el HDL, i un colesterol dolent anomenat LDL. El HDL ajuda a netejar la paret interna dels vasos arterials, i les LDL són les que afavoreixen el dipòsit i generació de la placa d'ateroma que acaba per obstruir les artèries.

El nivells de colesterol LDL, s'ha demostrat fefaentment, s'associen a major risc de malaltia cardiovascular especialment infart, i d'altra banda les HDL tindrien un paper protector d'aquestes patologies que al nostre país representen la primera causa de mort, i on cada vegada més adults joves, i també adolescents i nens s'ha vist són portadors d'aquesta malaltia i dels seus riscos.
Les dislipèmies són alteracions en la quantitat de lípids, triglicèrids, àcids grassos, colesterol, fosfolípids, en la sang.
En les societats occidentals, la majoria de dislipidèmies són hiperlipidèmies, és a dir, una elevació dels lípids en la sang, sovint a causa de la dieta i l'estil de vida.
veure = obesitat
El terme malaltia cardiovascular es refereix a les malalties del cor i els vasos sanguinis (artèries i venes) de tot el cos, incloent el cervell, el cor, les cames i els pulmons. La malaltia cardiovascular no passa ràpidament. Amb el temps, les artèries que porten sang al cor i al cervell es poden bloquejar amb l'acumulació de cèl·lules de greix i colesterol (placa).

La menor quantitat d'oxigen que arriba al múscul cardíac a causa dels bloqueigs a les artèries causa atacs cardíacs.

La falta d'oxigen al cervell com a conseqüència de la presència d'un coàgul de sang o d'una hemorràgia cerebral per la ruptura d'un vas sanguini, causa un accident cerebrovascular.