Artrosi

L'Artrosi és la malaltia reumàtica més freqüent. Se sap que a Espanya la pateix fins a un 16 per cent de la població major de 20 anys amb prevalença entre les dones.

Tot i que normalment està localitzada als genolls, al maluc, a les mans o a la columna vertebral, afecta especialment aquelles parts del cos que han d'aguantar pes.

És una malaltia produïda pel desgast del cartílag.

L'artrosi pot afectar qualsevol articulació del cos. No obstant això, la més freqüent és l'artrosi d'esquena que sol afectar el coll i la zona baixa de l'esquena lumbar; l'artrosi de maluc i genoll, i l'artrosi de mans i peus, que sol iniciar-se a partir dels 50 anys i és més freqüent en dones que en homes. De fet, l’artrosi es triplica amb l'arribada de la menopausa en dones de més de 45 anys, a causa de la baixada del nivell d'estrògens.

Acostuma a afectar la gent gran, tot i que pot aparèixer a qualsevol edat. S'estima que fins al 80% de les persones de més de 75 anys presenta alteracions en les radiografies causades per l'artrosi, encara que no sempre produeix molèsties ni símptomes. A Catalunya hi ha més d'un milió de persones que pateixen artrosi i l'envelliment de la població provoca que la xifra vagi en augment.

La pot provocar el desgast o ús excessiu de l'articulació: ja sigui per activitat professional o per activitat física intensa, en el cas dels esportistes d'elit o els treballadors amb moviments repetitius.
Pot aparèixer quan hi ha hagut una fractura local o un traum
atisme.

Sempre és positiu posar atenció a les mesures preventives, com ara el control de pes, un descans i exercici adequats. Són recomanables l'exercici regular, com caminar o nedar, o d'altres activitats de baix impacte articular. La pèrdua de pes pot alleujar la tensió de les articulacions i pot retardar la progressió.

Les molèsties a les articulacions ja sigui per desgast o artrosi, per accidents o per lesions troben una sorprenent millora amb les Teràpies cel·lulars. És la teràpia més implantada avui dia i està funcionant molt bé.

MEDICINA REGENERATIVA:
Les citoquines, el plasma o les cèl·lules mare són utilitzades pel nostre organisme per donar ordres i provocar una reacció biològica que acabi regenerant els teixits propis. Si les separem de la sang del pacient i les infiltrem a la lesió en altes concentracions el teixit es renova més ràpidament.

En molts casos els tractaments amb Bioestimulació Immunològica local te suficient potencial per aturar la malaltia.

És important sempre fer un bon diagnòstic de cada cas, doncs l’èxit del resultat depèn en gran mesura d’aplicar el tractament adequat.

 

 

Pl. Comte Guifré, núm. 1, local 3 Vapor Gran | 08221 | TERRASSA
Tel. 937 885 395 | Mòb. 663 177 417 | info@cemu.cat
Web Mèdic Acreditat. Veure més informació
nº Sanitat: ED8689599 |
Avís Legal
Avís Legal

La present informació i avís (en endavant, el "Avís Legal") regula l'ús del servei d'accés i utilització del Web www.cemu.cat

CEMU Centre Mèdic Utset, com a responsable de la web informa que té el seu domicili social a Pl. Compte Guifré, n. 1, local 3; amb CIF número B64524309 i inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona: Tom 39563, Foli 207, Full B350570.

La utilització de la Web atribueix la condició d'usuari de la web (en endavant, el "Usuari") i implica l'acceptació plena de totes i cadascuna de les disposicions incloses en aquest Avís Legal en la versió publicada per CEMU Centre Mèdic Utset en el moment mateix en què l'Usuari accedeixi a la web. CEMU Centre Mèdic Utset es reserva el dret a modificar unilateralment, en qualsevol moment i sense previ avís, la presentació i configuració dels continguts i els serveis del Web, així com les condicions requerides per a la seva utilització quan això sigui convenient per a la seva millor prestació.

El contingut de la present web està protegit per les lleis de propietat intel·lectual.

Aquests continguts han de ser usats de forma correcta i licita per l'usuari i, en particular resta obligat a utilitzar aquests continguts de forma diligent, correcta i lícita. No podran utilitzar-se els continguts de forma contrària a la llei, a la moral o als bons costums acceptats en ordre públic.

Aquesta web pot establir enllaços a altres pàgines web que pertanyen a tercers sobre els quals CEMU Centre Mèdic Utset no té cap control, no assumint cap responsabilitat ni compromís sobre la informació continguda en aquestes pàgines ni dels serveis o productes que en elles s'inclogui o s'ofereixi.

Està prohibida la transmissió de qualsevol tipus de dades que vostè pugui realitzar a aquesta Web, o a altres pertanyents a tercers els links podrà trobar dins d'aquesta Web, que atempti contra els drets de propietat de tercers, siguin obscens, pornogràfics, difamatoris, de caràcter amenaçador o material que pugui ser considerat delicte o falta en virtut del vigent Codi Penal. Queda prohibida la reproducció, còpia, distribució, transformació o modificació de continguts (textos, imatges, veus o estructura) tret que es compti amb l'autorització expressa i per escrit del titular dels drets adquirits.

L'usuari es compromet a utilitzar la web de conformitat amb la llei, el present Avís Legal, i altres avisos, reglaments d'ús i instruccions posats en el seu coneixement, així com amb la moral i els bons costums generalment acceptats i l'ordre públic i es s'abstindrà d'utilitzar la web amb fins o efectes il·lícits, prohibits en el present Avís Legal, lesius dels drets i interessos de tercers.

CEMU Centre Mèdic Utset es reserva el dret a denegar o retirar l'accés al web, en qualsevol moment i sense necessitat de preavís, a aquells usuaris que incompleixin aquestes Condicions Generals.

De conformitat amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades de 15/1999 de 13 de desembre, li comuniquem que la finalitat d'aquest lloc web no és la recollida de dades dels usuaris. No obstant l'anterior procedeix a la recollida de dades personals mitjançant formularis per prestar determinats serveis com contactar, respondre a una consulta o enviament de documentació. L'informem així mateix que l'usuari pot en qualsevol moment exercir el seu dret d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició amb relació a les seves dades personals si fos el cas o bé realitzant un escrit a aquest efecte i remetent-lo a info@cemu.cat o a l'adreça postal de la nostra entitat.
| Política de privadesa | Data Actualització: 17-06-2019
Cèl·lules o teixits d'un mateix individu; un trasplantament autòleg consisteix en un mateix individu com a donant i com a receptor
Encara que se'l coneix per la seva utilització en cremes o tractaments de bellesa, el col·làgen és una molècula proteica o proteïna que forma fibres, les fibres col·làgenes. És la proteïna més abundant del nostre cos i un component essencial dels ossos, lligaments, tendons, cartílags i pell. També forma part de la paret dels vasos sanguinis, còrnia ocular, dentina, genives i cuir cabellut, així com del teixit connectiu que envolta i protegeix els nostres músculs i òrgans vitals. Aquestes es troben en tots els animals. Són secretades per les cèl · lules del teixit conjuntiu com els fibroblasts, així com per altres tipus cel · lulars. Com totes les proteïnes, el col · lagen està constituït per llargues cadenes d'aminoàcids. En el col·làgen, aquestes cadenes s'enrotllen i s'enllacen entre si originant gruixuts cordons anomenats fibres que aporten resistència i flexibilitat als nostres teixits.

Les fibres col·làgenes són flexibles, però ofereixen gran resistència a la tracció. El punt de trencament de les fibres col·làgenes dels tendons humans s'aconsegueix amb una força de diversos centenars de quilograms per centímetre quadrat. A aquesta tensió només s'han allargat un petit percentatge de la seva longitud original.
Quan el col·làgen es desnaturalitza per ebullició i es deixa refredar, mantenint-lo en una solució aquosa, es converteix en una substància molt coneguda, la gelatina.

Amb el pas del temps, la producció d'aquesta proteïna per part de les cèl·lules que la generen es redueix. Als 40 anys produïm la meitat de col · lagen que en l'adolescència, amb el conseqüent envelliment i pèrdua de flexibilitat dels teixits dels quals forma part. Aquest envelliment es pot alentir mitjançant diversos cures com la seva estimulació amb Factors de Creixement plaquetar.
La elastina és una proteïna del teixit conjuntiu amb funcions estructurals que confereix elasticitat als teixits, a diferència del col · lagen que proporciona principalment resistència. Es troba present de manera natural en el nostre cos. La elastina juga un paper important dins de la fermesa i flexibilitat de la pell. És al final de l'adolescència quan el cos comença a deixar de produir elastina de manera pròpia. Es tracta d'un polímer amb gran capacitat d'expansió que recorda lleugerament a una goma elàstica. La elastina es troba present en tots els vertebrados.Es important també en la capacitat dels cossos dels vertebrats per suportar esforços, i apareix en majors concentracions on es requereix emmagatzemar energia elàstica.

Seria molt bo trobar un secret màgic per mantenir-se jove i lliurar-se dels trastorns que esdevenen amb l'edat, el realisme més pur ens fa veure que aquest remei en realitat no existeix, però el que sí que hi ha són les substàncies que permeten disminuir la visibilitat l'acumulació d'anys.

Hi ha diverses recomanacions per preservar la taxa d'elastina en el cos, entre les que s'inclouen l'evitar l'exposició al sol, allunyar-se del cigarret i el prestar especial atenció als aliments que s'ingereixen a fi de decidir-se per aquells que afavoreixen l'elastina i estimular la seva acció amb tractaments amb Factors de Creixement plaquetar.
Encara que se'l coneix per la seva utilització en cremes o tractaments de bellesa, el col·làgen és una molècula proteica o proteïna que forma fibres, les fibres col·làgenes. És la proteïna més abundant del nostre cos i un component essencial dels ossos, lligaments, tendons, cartílags i pell. També forma part de la paret dels vasos sanguinis, còrnia ocular, dentina, genives i cuir cabellut, així com del teixit connectiu que envolta i protegeix els nostres músculs i òrgans vitals. Aquestes es troben en tots els animals. Són secretades per les cèl · lules del teixit conjuntiu com els fibroblasts, així com per altres tipus cel · lulars. Com totes les proteïnes, el col · lagen està constituït per llargues cadenes d'aminoàcids. En el col·làgen, aquestes cadenes s'enrotllen i s'enllacen entre si originant gruixuts cordons anomenats fibres que aporten resistència i flexibilitat als nostres teixits.

Les fibres col·làgenes són flexibles, però ofereixen gran resistència a la tracció. El punt de trencament de les fibres col·làgenes dels tendons humans s'aconsegueix amb una força de diversos centenars de quilograms per centímetre quadrat. A aquesta tensió només s'han allargat un petit percentatge de la seva longitud original.
Quan el col·làgen es desnaturalitza per ebullició i es deixa refredar, mantenint-lo en una solució aquosa, es converteix en una substància molt coneguda, la gelatina.

Amb el pas del temps, la producció d'aquesta proteïna per part de les cèl·lules que la generen es redueix. Als 40 anys produïm la meitat de col · lagen que en l'adolescència, amb el conseqüent envelliment i pèrdua de flexibilitat dels teixits dels quals forma part. Aquest envelliment es pot alentir mitjançant diversos cures com la seva estimulació amb Factors de Creixement plaquetar.
La elastina és una proteïna del teixit conjuntiu amb funcions estructurals que confereix elasticitat als teixits, a diferència del col · lagen que proporciona principalment resistència. Es troba present de manera natural en el nostre cos. La elastina juga un paper important dins de la fermesa i flexibilitat de la pell. És al final de l'adolescència quan el cos comença a deixar de produir elastina de manera pròpia. Es tracta d'un polímer amb gran capacitat d'expansió que recorda lleugerament a una goma elàstica. La elastina es troba present en tots els vertebrados.Es important també en la capacitat dels cossos dels vertebrats per suportar esforços, i apareix en majors concentracions on es requereix emmagatzemar energia elàstica.

Seria molt bo trobar un secret màgic per mantenir-se jove i lliurar-se dels trastorns que esdevenen amb l'edat, el realisme més pur ens fa veure que aquest remei en realitat no existeix, però el que sí que hi ha són les substàncies que permeten disminuir la visibilitat l'acumulació d'anys.

Hi ha diverses recomanacions per preservar la taxa d'elastina en el cos, entre les que s'inclouen l'evitar l'exposició al sol, allunyar-se del cigarret i el prestar especial atenció als aliments que s'ingereixen a fi de decidir-se per aquells que afavoreixen l'elastina i estimular la seva acció amb tractaments amb Factors de Creixement plaquetar.
L'ozó (O3) és una substància la molècula està composta per tres àtoms d'oxigen, formada a dissociar els 2 àtoms que componen el gas d'oxigen. Cada àtom d'oxigen alliberat s'uneix a una altra molècula d'oxigen (O2), formant molècules d'Ozó (O3).

A temperatura i pressió ambientals l'ozó és un gas d'olor acre i generalment incolor, però en grans concentracions pot tornar-se lleugerament blavós. Si es respira en grans quantitats, pot provocar una irritació als ulls i / o gola, la qual sol passar després de respirar aire fresc per alguns minuts.

L'ozó té diverses aplicacions en el camp de la medicina, constituint la ozonoteràpia. Els efectes de l'ozó sobre l'organisme es poden resumir en els següents punts:

- Tonifica i reforça les parets estomacals, prevenint úlceres i altres trastorns digestius.

- Actua sobre els agents causants de l'acidesa i mal alè, neutralitzant-los amb rapidesa.

- Alt poder cicatritzant, reduint considerablement el temps de curació de llagues, ferides i úlceres, així com el risc d'infecció.

- Elimina les bacteris productores de les càries, sense afectar l'esmalt, contribuint d'aquesta forma a una millor higiene dental.

- Dissoldre totalment l'àcid úric.

- Actua sobre centres nerviosos disminuint les tensions i la sensació d'angoixa.

- L'acció germicida i antitòxica de l'ozó, permet la realització de desinfeccions de l'organisme.

- Tractament de malalties respiratòries (asma, afeccions bronquials, tosferina), afeccions cutànies (llagues, nafres úlceres, varicoses, etc.) i malalties de l'aparell digestiu.
Els factors de creixement són un conjunt de substàncies, la majoria de naturalesa proteica, que juntament amb les hormones i els neurotransmissors tenen una funció clau en la comunicació cel·lular, que promouen el desenvolupament dels teixits.

El plasma ric en citoquines (PRC) s’obté de la sang del mateix pacient.
Hi ha diferents tipus d'articulacions i es classifiquen, depenent del teixit que les uneix, en fibroses, cartilaginoses o sinovials.
L'articulació està composta pel teixit cartilaginós, situat als extrems dels ossos, que és més tou i amb la superfície llisa. D'aquesta manera, un extrem pot lliscar sobre l'extrem de l'altre os. Entremig dels ossos que formen les articulacions hi ha la bossa sinovial, que està plena de líquid sinovial. La seva funció és la d'actuar com a coixí i facilitar el moviment. Aquesta bossa suporta durant tot el dia el pes del cos i la força del moviment, per la qual cosa, a mesura que passa el dia es va aixafant, però durant les hores que estem dormint es va recuperant i l'endemà ja està completament recuperada i disposada a tornar a treballar tot el dia.Per unir els óssos que formen les articulacions hi ha unes tires elàstiques que ajuden a mantenir la superfície de contacte entre els ossos i a limitar l'amplitud del moviment, de forma que els ossos es mantinguin al seu lloc. Són els lligaments.
Els factors de creixement són un conjunt de substàncies, la majoria de naturalesa proteica, que juntament amb les hormones i els neurotransmissors tenen una funció clau en la comunicació cel·lular, que promouen el desenvolupament dels teixits.

El plasma ric en plaquetes (PRP) s’obté de la sang del mateix pacient després de concentrar i trencar les plaquetes sanguínies, desprenent així els factors de creixement que aquestes plaquetes contenen.

La funció dels factors de creixement no només és la d'estimular la proliferació cel·lular mitjançant la regulació del cicle cel·lular iniciant la mitosi, sinó també mantenir la supervivència cel·lular, estimular la migració cel·lular, la diferenciació cel·lular i fins i tot l'apoptosi.
Les arrugues són el resultat del procés normal de l’envelliment del teixit cutani, i de la gesticulació repetida. Per això no totes les arrugues de la cara són iguals: unes es formen pels moviments repetitius de la musculatura facial (arrugues d’expressió), i altres es generen amb el pas del temps al modificar-se la xarxa del teixit cutani.

Arrugues d’expressió:
En tot moment ens expressem realitzant moviments que provoquen la contracció i relaxació de les cèl· lules de la dermis i dels fibroblastes. Amb la repetició d’aquests moviments facials, la pell perd la capacitat de tornar al seu estat original, o sigui, els fibroblastes ja no es relaxen, de manera que el teixit cutani queda contret, formant-se l’arruga d’expressió permanent.

Aquestes arrugues es comencen a notar a partir dels 30 anys i amb el pas del temps es fan més profundes i visibles. Les zones on hi ha més arrugues d’aquest tipus són: front, al voltant dels ulls (“potes de gall”), al voltant del nas i sobre el llavi superior (“codi de barres”).

Arrugues generades pel pas del temps:
− Arruga de trama – en una pell jove l’estrat corni està format per una trama de línies que es creuen de manera ordenada, creant formes romboidals. Amb els anys es perd aquest entramat, i es desordena, de manera que es formen les arrugues.
− Arrugues de laxitud – amb l’edat la pell perd turgència, i es formen plecs per
relaxació musculocutània.
− Arrugues de posició – amb l’envelliment, les fibres de col· lagen i elastina es degeneren, de manera que els plecs del teixit cutani no tenen capacitat de tornar al seu estat original.

Causes de la formació de les arrugues
La causa exacta de la formació d’una arruga no es coneix, però es pot parlar de causes extrínseques i intrínseques

>>> Causes extrínseques
Són tots els factors externs a l’organisme que afavoreixen l’aparició de les arrugues. D’aquestes causes la que fa més mal a la pell és la radiació solar. La radiació ultravioleta B penetra fins a la dermis, fent que desapareguin les papil· les dèrmiques i disminuint la regeneració cel· lular. La radiació ultravioleta A arriba fins a la zona més profunda de la dermis, provocant danys al col· lagen i elastina. Tots aquests efectes nocius de la radiació solar sobre la pell és el que s’anomena fotoenvelliment, que deixa la pell flàccida i amb arrugues molt marcades.

>>> Causes intrínseques
Aquestes causes són les que depenen de la morfologia de la pell i del propi envelliment de l’organisme, degut al pas del temps. Dintre d’aquestes causes hi ha:
- Contracció cutània – els músculs facials es contreuen i relaxen contínuament. Quan les contraccions es fan indefinides i no es relaxen és quan es formen les arrugues d’expressió.
− Envelliment cronològic – amb el pas del temps la pell perd la capacitat de suport, les fibres de col· lagen es degeneren, els glucosaminoglicans perden la capacitat de retenir aigua, de manera que la pell perd densitat i les fibres d’elastina es disposen a l’atzar, cosa que fa disminuir l’elasticitat de la pell. Tot això afavoreix l’aparició de les arrugues.
− Envelliment hormonal – els canvis hormonal també es noten en la pell, ja que fan que disminueixi la quantitat i qualitat de les fibres de col· lagen.
Els factors de creixement són un conjunt de substàncies, la majoria de naturalesa proteica, que juntament amb les hormones i els neurotransmissors tenen una funció clau en la comunicació cel·lular, que promouen el desenvolupament dels teixits.

El plasma ric en plaquetes (PRP) s’obté de la sang del mateix pacient després de concentrar i trencar les plaquetes sanguínies, desprenent així els factors de creixement que aquestes plaquetes contenen.

La funció dels factors de creixement no només és la d'estimular la proliferació cel·lular mitjançant la regulació del cicle cel·lular iniciant la mitosi, sinó també mantenir la supervivència cel·lular, estimular la migració cel·lular, la diferenciació cel·lular i fins i tot l'apoptosi.
Les citoquines són un tipus de molècules senyalitzadores que són utilitzades àmpliament en la comunicació cel·lular.

Són capaces de comunicar-se entre si un cop s'han activat.

El terme citoquina agrupa una gran i diversa família de reguladors polipeptídics produïts àmpliament arreu del cos. Són proteïnes, pèptids o glicoproteïnes.
Les cèl·lules mare són la matèria primera del cos; a partir d'elles es generen totes les altres cèl·lules amb funcions especialitzades. Sota les condicions adequades en el cos o en un laboratori, les cèl·lules mare es divideixen per formar més cèl·lules anomenades cèl·lules filles.

Aquestes cèl·lules filles es converteixen en noves cèl·lules mare (autorenovació) o en cèl·lules especialitzades (diferenciació) amb una funció més específica, com cèl·lules sanguínies, cèl·lules cerebrals, cèl·lules del múscul cardíac o cèl·lules òssies. Cap altra cèl·lula del cos té la capacitat natural de generar nous tipus de cèl·lules.
Un preparat autòleg  es refereix a un preparat obtingut de la sang del propi pacient.

La  Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (www.aemps.gob.es), classifica el 'plasma autòleg i les seves fraccions, components o derivats' com medicament d'ús humà i, el fet d'obtenir-mitjançant una tècnica o una altra, no canvia la seva consideració com a medicament d'ús humà
.
Les plaquetes són orgànuls que tenim tots a la nostra sang, i que juguen un paper primordial en la reparació i regeneració natural dels teixits lesionats, en contenir grànuls plens de substàncies químiques que, quan s'alliberen, dirigeixen la complexa cascada d'estímuls que mobilitzaran la resposta reparadora i el teixit lesionat s'acabarà curant.
Una malaltia crònica és una malaltia que no es cura en un temps curt, definit habitualment en tres mesos.

Les malalties cròniques són malalties que no posen en risc la vida de la persona a curt termini, de manera que no són emergències mèdiques. Tanmateix, poden ser extremament serioses, i algunes d'elles, com per exemple determinats tipus de càncer, causen una mort segura. Les malalties cròniques també inclouen tots els trastorns en què un símptoma existeix contínuament i, tot i que no posen en risc la salut física de la persona, són extremament incòmodes, pertorbant la qualitat de vida i les activitats dels malalts. Aquest últim cas inclou les síndromes doloroses.

Moltes malalties cròniques són asimptomàtiques o gairebé asimptomàtiques gran part del temps, però es caracteritzen per episodis aguts perillosos i/o molt incòmodes.
És un tractament que s'aplica directa i localment a la zona danyada. Utilitzant aquest mecanisme natural de l'organisme, els bio estimuladors són capaços de desencadenar una resposta aguda per equilibrar el nivell sistèmic mitjançant l'estímul hipofisiari. A tot aquest procés l'anomenem bio estimulació. La resposta que es genera amb aquest tractament li confereix una notable innocuïtat.