Àcid Hialurònic

Avui en dia en els tractaments facials busquem resultats naturals i canvis subtils que ens facin recuperar joventut sense que els altres ho notin.

L'àcid hialurònic té la capacitat d'atreure i retenir aigua. Aconsegueix immobilitzar les partícules d'aigua brindant-li turgència i hidratació a les nostres cèl·lules.

Participa en la regeneració cel·lular per la qual cosa la seva aplicació estimula aquest procés. Contribueix a la regeneració de l'epidermis, dels teixits connectius i els teixits articulars.

També té efecte acumulatiu: a partir de la tercera sessió es podrà anar espaiant i necessitarem cada vegada menys producte.

El tractament és totalment reversible, cosa que fa que perdem la por a que no ens agradin els resultats.
L'àcid hialurònic és una substància present de forma natural en el nostre organisme que es localitza sobretot a la pell, tendons i articulacions, i que s'ha convertit en una veritable revolució en el tractament de les arrugues i el despenjament facial.
Es pot aplicar a qualsevol zona facial que tingui alguna imperfecció.

Als pòmuls, per exemple, es busca modelar el contorn facial, aportar volum i dibuixar formes més naturals.

Als llavis, quan els trobem massa fins o indefinits o bé que estiguin poc perfilats. En aquests casos la solució més efectiva i natural, en aquests moments, són els tractaments amb àcid hialurònic.

El solc nasogenià i les línies que es dibuixen al voltant de la boca donen un aspecte cansat. Amb l'àcid hialurònic s'eleven les estructures i es reposen volums, corregeixen imperfeccions i difuminen les arrugues.

És un material reabsorbible: la seva durada és de 9 a 12 mesos.
TANCAR
L'epidermis és la capa externa de la pell que veiem i toquem, i constitueix la barrera més important del cos als factors externs coo toxines bacteris i pèrdua de líquids. El seu gruix varia des d'un mínim de 0,1 mm en les parpelles, a un màxim de 1,5 mm en els palmells de les mans i en les plantes dels peus.

L'epidermis es compon de 4 o 5 capes, depenent de la regió de la pell.

La quantitat i distribució de la melanina, el pigment present en l'epidermis, és la raó principal de la variació del color de la pell en les persones. La melanina es troba en els petits melanosomes. El nombre, mida i organització dels melanosomes varia en els diferents grups racials.
Els teixits connectius són un grup de teixits molt diversos i molt estesos per tot el cos, que comparteixen funcions de farciment (ocupant els espais entre altres teixits i entre òrgans), i de sosteniment de l'organisme (constituint el suport material del cos).

El trobem en els espais entre òrgans per exemple entre la pell i els músculs, envolta els vasos sanguinis, als nervis i a molts òrgans, forma l'estroma d'òrgans com el ronyó, el fetge, glàndules, gònades, etcètera. I també és el teixit que forma els tendons, els lligaments, la còrnia i la dermis.

Estan formats per:

- Fibres de col·lagen (proporcionen resistència a la tracció), d'elastina (proporcionen elasticitat) i de reticulina (proporcionen unió a les altres estructures).

- Cèl·lules bastant separades entre si. Es denominen amb la terminació "-blasto" quan tenen capacitat de divisió i fabriquen la matriu intercel·lular i amb la terminació "-cito" quan perden la capacitat de divisió.

- Matriu intercel·lular de consistència variable que omple els espais entre cèl·lules i fibres i constituïda per aigua, sals minerals, polipèptids i sucres. La consistència de la matriu determina la classificació dels teixits connectius.
Els teixits articulars són aquells que permeten la unió entre dos o més ossos, com el cartílag, la membrana sinovial, els lligaments o els tendons, entre d'altres.