Dolor agut i crònic

El dolor ... ! de cap, abdominal, muscular, articular... Hi ha molts tipus de dolor i cada persona el viu d’una manera diferent. El dolor és una percepció sensorial i emocional subjectiva i desagradable, més o menys intensa. Es tracta, en definitiva, d’una sensació provocada pel nostre sistema nerviós.

El dolor es pot classificar segons la durada en agut o crònic i segons la seva localització en concreta o difusa.

Un dolor agut li indica que pot estar lesionat o tenir un problema que necessita atenció puntual immediata. El dolor crònic és diferent: els senyals del dolor crònic duren setmanes, mesos o fins i tot anys. La causa pot haver estat una lesió, una malaltia o una inflamació crònica de causa interna o externa, p.e. una infecció.
El dolor osteo articular és un dels símptomes més freqüents en la població general i augmenta de forma directament proporcional amb l’edat dels pacients.
Tot i aquesta alta incidència, desconeixem el veritable origen de la inflamació dels teixits que envolten l’articulació, encara que es relacionen amb alteracions del sistema immunològic i s’agrupen com a malalties autoimmunes.

Al llarg de més de 25 anys d’experiència hem anat desenvolupant tècniques basades amb la bioestimulació inmunològica local, mitjançant la infiltració de substàncies del grup de les anomenades bioestimulines, que busquen reduir la inflamació i conseqüentment el dolor de la zona tractada.

En els últims anys i desprès de diversos processos d'investigació científica, la medicina regenerativa amb les teràpies cel·lulars són les que ens ofereixen una bona alternativa als tractaments convencionals.
TANCAR
El dolor agut es pot definir com un mal de curta durada però extrem, que sorgeix ràpidament però només dura un curt període de temps. El dolor agut és un avís del cos d'una lesió present en un teixit o bé d'una malaltia.
Originalment es definia el dolor crònic com aquell que durava sis mesos o més. Ara es defineix com aquell que persisteix més temps que el curs de temps associat amb un tipus particular de lesió.

Sovint és molt més difícil de tractar que el dolor agut.

No tractar el dolor agut pertinentment pot portar a l'aparició del dolor crònic.
Les malalties osteoarticulars són aquelles que afecten els ossos, cartílags, tendons i / o articulacions, de manera temporal o permanent, la qual cosa ocasiona discapacitat lleu, moderada o severa. Requereixen el diagnostic d'un professional mèdic per a la seva detecció, tractament i prevenció de seqüeles i complicacions.

Els símptomes típics de les malalties osteoarticulars són el dolor i la limitació per a la mobilitat de les parts del cos que estan afectades per la malaltia, la qual cosa ocasiona limitació per a la realització d'activitats quotidianes com caminar, pujar i baixar escales, pentinar-se, vestir-se, jugar, etc.

El dolor s'origina principalment en la sinovial i l'os subcondral, però els lligaments, meniscos, músculs periarticulars, entesis i càpsula articular també són llocs d'origen de dolor osteoarticular. S'ha de recordar, que
la patogènesi del dolor pot variar de pacient a pacient, i inclusivament en el mateix pacient, entre una visita i una altra.
S'obtenen de teixits vegetals o animals. Activa els processos vitals de la pell i enforteix la seva consistència. Afavoreixen l'oxigenació de les cèl•lules.
Entenem la malaltia com un conjunt de símptomes causats per descompensació o desequilibri de diferents elements moleculars i que en cada moment aquests desequilibris comprometen directament l'activitat cerebral a nivell hipofisari. Per tant des d'allí i amb destinació a tot l'organisme, es duen a terme tasques de compensació.

Utilitzant aquest mecanisme natural de l'organisme, els bioestimuladors són capaços de desencadenar una resposta aguda per equilibrar el nivell sistèmic mitjançant l'estímul hipofisari, i a tot aquest procés l'anomenem bioestimulació . La resposta que es genera amb aquest tractament li confereix una notable innocuïtat.

És un tractament no invasiu, apropiat per optimitzar i equilibrar el sistema immunològic, sense risc i amb molta eficàcia.

L'aplicació de bioestimuladors poden proporcionar efectes analgèsics, hemostàtics, antial·lèrgics, antiinflamatoris. Equilibra del sistema humoral i enzimàtic, potencializa l'acció d'antibiòtics, equilibra el sistema neuro-vegetatiu, sense efectes negatius locals o generals.

El sistema d'actuació de la bioestimulació és completament biològic i no invasiu, per tant no depèn de l'activitat de fàrmacs i és perfectament compatible amb qualsevol teràpia o tractament, tenint grans èxits quan s'administra amb antibiòtics, pal·liant la immunodeficiència que aquests produeixen com a efecte col·lateral i augmentant la seva eficàcia de destrucció selectiva.
Les malalties autoimmunes són malalties cròniques i recidivants, on cada recurrència comporta el risc potencial d'acumular dany irreversible. Produeixen una interferència important en la vida laboral i poden ser font notòria de discapacitat i dependència.

El nostre sistema immunològic ens protegeix contra les malalties i les infeccions. Però, si tenim una malaltia autoimmune, el nostre sistema immunològic ataca les cèl·lules sanes del nostre cos per error. Les malalties autoimmunes poden afectar moltes parts de l'organisme.

No es coneixen les causes. Aquestes malalties tendeixen a ser hereditàries. Les dones presenten un major risc de patir-les.

Hi ha més de vuitanta tipus d'aquestes malalties i algunes tenen símptomes similars. Això dificulta que el metge sàpiga si realment pateix d'un d'aquests trastorns i, en cas de patir, de quin d'ells es tracta. Obtenir un diagnòstic pot resultar frustrant i estressant. En molts casos, els primers símptomes són fatiga, dolors musculars i febre més aviat baixa. Però el símptoma clàssic d'una malaltia autoimmune és la inflamació, que pot causar enrogiment, acalorament, dolor i inflor.

Les malalties també poden fer-se més agudes, o sigui que té moments en què empitjoren però poden també tenir remissions que és quan els símptomes milloren o desapareixen. El tractament depèn de la malaltia, però en la majoria dels casos, l'important és reduir la inflamació.
La inflamació o edema és la forma de manifestar-se de moltes malalties.

És una resposta de l'organisme davant de qualsevol agressió del medi, lesió o invasió de bacteris que serveix per dirigir certs mecanismes de defensa cap al punt en què es localitza el malestar. Mitjançant aquest fenomen augmenta l'aportació de sang que permet que els glòbuls blancs traspassin els vasos sanguinis i es dirigeixin a la zona afectada amb més facilitat per destruir possibles microorganismes invasors.

La resposta inflamatòria sorgeix amb el fi defensiu d'aïllar i destruir l'agent nociu, així com reparar el teixit danyat.