Dietes equilibrades

La nutrició és important per a tothom però cal dedicar un apartat especial a la nutrició de la dona.

S'han de tenir en compte les necessitats nutricionals provocades pels canvis hormonals, la menstruació, l'embaràs, la menopausa, la nutrició en l'esport, la dificultat en perdre pes i la facilitat en guanyar-lo.


La dona ha passat de treballar bàsicament en l'àmbit domèstic a assumir i compaginar la vida familiar amb la professional.

La dona moderna viu la vida molt intensament, amb falta de descans i de dedicar-se a si mateixa. Cada vegada amb menys temps lliure, però, a la vegada, també preocupada per la seva imatge.

Les dones viuen uns canvis metabòlics intensos i l'alimentació és una aliada per pal·liar els efectes més negatius i afavorir els positius.

.


homes
dones
adolescents
sèniors
menopausa
embaràs-postpart
estètic
antiedat
esportistes

dieta sana
dieta equilibrada

 

 

Pl. Comte Guifré, núm. 1, local 3 Vapor Gran | 08221 | TERRASSA
Tel. 937 885 395 | Mòb. 663 177 417 | info@cemu.cat
Web Mèdic Acreditat. Veure més informació
nº Sanitat: ED8689599 |
Avís Legal
Avís Legal

La present informació i avís (en endavant, el "Avís Legal") regula l'ús del servei d'accés i utilització del Web www.cemu.cat

CEMU Centre Mèdic Utset, com a responsable de la web informa que té el seu domicili social a Pl. Compte Guifré, n. 1, local 3; amb CIF número B64524309 i inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona: Tom 39563, Foli 207, Full B350570.

La utilització de la Web atribueix la condició d'usuari de la web (en endavant, el "Usuari") i implica l'acceptació plena de totes i cadascuna de les disposicions incloses en aquest Avís Legal en la versió publicada per CEMU Centre Mèdic Utset en el moment mateix en què l'Usuari accedeixi a la web. CEMU Centre Mèdic Utset es reserva el dret a modificar unilateralment, en qualsevol moment i sense previ avís, la presentació i configuració dels continguts i els serveis del Web, així com les condicions requerides per a la seva utilització quan això sigui convenient per a la seva millor prestació.

El contingut de la present web està protegit per les lleis de propietat intel·lectual.

Aquests continguts han de ser usats de forma correcta i licita per l'usuari i, en particular resta obligat a utilitzar aquests continguts de forma diligent, correcta i lícita. No podran utilitzar-se els continguts de forma contrària a la llei, a la moral o als bons costums acceptats en ordre públic.

Aquesta web pot establir enllaços a altres pàgines web que pertanyen a tercers sobre els quals CEMU Centre Mèdic Utset no té cap control, no assumint cap responsabilitat ni compromís sobre la informació continguda en aquestes pàgines ni dels serveis o productes que en elles s'inclogui o s'ofereixi.

Està prohibida la transmissió de qualsevol tipus de dades que vostè pugui realitzar a aquesta Web, o a altres pertanyents a tercers els links podrà trobar dins d'aquesta Web, que atempti contra els drets de propietat de tercers, siguin obscens, pornogràfics, difamatoris, de caràcter amenaçador o material que pugui ser considerat delicte o falta en virtut del vigent Codi Penal. Queda prohibida la reproducció, còpia, distribució, transformació o modificació de continguts (textos, imatges, veus o estructura) tret que es compti amb l'autorització expressa i per escrit del titular dels drets adquirits.

L'usuari es compromet a utilitzar la web de conformitat amb la llei, el present Avís Legal, i altres avisos, reglaments d'ús i instruccions posats en el seu coneixement, així com amb la moral i els bons costums generalment acceptats i l'ordre públic i es s'abstindrà d'utilitzar la web amb fins o efectes il·lícits, prohibits en el present Avís Legal, lesius dels drets i interessos de tercers.

CEMU Centre Mèdic Utset es reserva el dret a denegar o retirar l'accés al web, en qualsevol moment i sense necessitat de preavís, a aquells usuaris que incompleixin aquestes Condicions Generals.

De conformitat amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades de 15/1999 de 13 de desembre, li comuniquem que la finalitat d'aquest lloc web no és la recollida de dades dels usuaris. No obstant l'anterior procedeix a la recollida de dades personals mitjançant formularis per prestar determinats serveis com contactar, respondre a una consulta o enviament de documentació. L'informem així mateix que l'usuari pot en qualsevol moment exercir el seu dret d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició amb relació a les seves dades personals si fos el cas o bé realitzant un escrit a aquest efecte i remetent-lo a info@cemu.cat o a l'adreça postal de la nostra entitat.
| Política de privadesa | Data Actualització: 4-10-2019
La vesícula biliar és un òrgan amb forma de pera situat sota del fetge. Emmagatzema bilis, un líquid produït pel fetge per digerir els greixos. Quan l'estómac i l'intestí digereixen els aliments, la vesícula biliar allibera bilis a través d'un tub anomenat conducte biliar comú. Aquest conducte connecta a la vesícula biliar i el fetge amb l'intestí prim.

És més probable que la vesícula causi problemes si alguna cosa obstrueix el flux de bilis a través dels conductes biliars. Això sol passar amb els càlculs biliars. Els càlculs es formen quan hi ha substàncies en la bilis que s'endureixen. Les crisis per càlculs solen presentar-se després dels àpats.

Els càlculs biliars són més comuns entre els adults grans, les dones i les persones amb sobrepès.
La pressió arterial és la força que fa la sang contra les parets de les artèries. Cada vegada que el cor batega, bombeja sang cap a les artèries. La seva pressió arterial estarà al nivell més elevat al bategar el cor bombant la sang. A això se li diu pressió sistòlica. Quan el cor està en repòs, entre un batec i un altre, la pressió sanguínia disminueix. A això se li diu la pressió diastòlica.

En la lectura de la pressió arterial s'utilitzen aquests dos valors, les pressions sistòlica i diastòlica. La lectura amb valors de

120/80 o menys són normals
140/90 o més indiquen hipertensió arterial

Entre 120 i 139 per al número més elevat, o entre 80 i 89 per al número més baix és prehipertensión.

La hipertensió arterial no sol tenir símptomes, però pot causar problemes seriosos com ara vessaments cerebrals, insuficiència cardíaca, infart i insuficiència renal. Vostè mateix pot controlar la pressió arterial mitjançant hàbits de vida saludables i, de ser necessari, medicaments.

La diabetis és una malaltia en què els nivells de glucosa (sucre) de la sang estan molt alts. La glucosa prové dels aliments que consumim. La insulina és una hormona que ajuda que la glucosa entri a les cèl·lules per subministrar energia. En la diabetis tipus 1, el cos no produeix insulina. En la diabetis tipus 2, el tipus més comú, el cos no produeix o no fa servir la insulina adequadament. Sense suficient insulina, la glucosa roman en la sang.

Amb el temps, l'excés de glucosa a la sang pot causar problemes seriosos. Pot provocar lesions als ulls, els ronyons i els nervis. La diabetis també pot causar malalties cardíaques, vessaments cerebrals i fins i tot la necessitat d'amputar un membre. Les dones embarassades també poden desenvolupar diabetis, l'anomenada diabetis gestacional.
El càncer comença en les cèl·lules, que constitueixen les rajoles del cos. Normalment, el cos forma cèl·lules noves a mesura que es necessiten per reemplaçar les cèl·lules envellides que moren. Algunes vegades, aquest procés no resulta ser l'esperat. Creixen cèl·lules noves que no són necessàries i les cèl·lules envellides no moren quan haurien. Aquestes cèl·lules addicionals poden formar una massa anomenada tumor. Els tumors poden ser benignes o malignes. Els tumors benignes no són càncer, mentre que els malignes sí que ho són. Les cèl·lules dels tumors malignes poden envair els teixits propers. També poden desprendre i disseminar-se a altres parts del cos.

El càncer no es tracta d'una malaltia sinó de diverses. Existeixen més de 100 tipus de càncer. La majoria d'aquests es nomenen pel seu lloc d'origen. Per exemple, el càncer de pulmó comença al pulmó i elcàncer de pit comença en el pit.

La disseminació d'un càncer des d'una part del cos a una altra s'anomena metàstasi. Els símptomes i el tractament depenen del tipus de càncer i del avançada que estigui la malaltia. La majoria dels tractaments inclou cirurgia, radiació i / o quimioteràpia. Alguns també poden incloure teràpia hormonal, teràpia biològica o trasplantament de cèl·lules mares.
Ritmes Circadians - o - Ritmes Biològics.

Els ritmes circadians (del llatí “circa” que és 'al voltant de' i “diem” que és 'dia') són un cicle d'aproximadament 24 hores amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament. Es troben ritmes circadians tant de plantes (incloent-hi fongs i cianobacteris) com en animals. La cronobiologia estudia aquest cicle i altres de diferent durada. Aquests ritmes es poden sincronitzar als ritmes ambientals que també tenen un període de 24 hores, com els cicles de la llum i la temperatura.

Els ritmes circadians es regulen per rellotges circadians. Antigament, ja es coneixia la periodicitat en la salut i la malaltia, així com la periodicitat del son. Fets com la floració de les plantes, la reproducció estacional dels animals, la migració de les aus o la hivernació d’alguns mamífers i rèptils es consideraven conseqüència de l’acció de factors externs i astronòmics.

Fa uns 200 anys es van fer experiments que van demostrar que els ritmes circadians no eren respostes passives al medi ambient, sinó que tenien una localització endògena dintre de cada organisme. Primer es van fer experiments en plantes, i més tard ja es van estudiar els ritmes diaris de temperatura en treballadors que feien guàrdies nocturnes.

Els ritmes circadians en els humans són importants per determinar els patrons de son i alimentació, per les activitats de tots els eixos hormonals, la regeneració cel·lular i l’activitat cerebral, entre altres funcions.

El rellotge circadià dels mamífers es troba en el nucli supraquiasmàtic, un grup de neurones de l’hipotàlem. Si es destrueix aquest estructura, s’eliminen completament els ritmes circadiaris. L’activitat d’aquest nucli és modulada per factors externs, sobretot la variació de la llum. Rep informació sobre la llum externa a través de la retina dels ulls. A la retina hi ha un pigment, la melanopsina, que a través del tracte retinohipotalàmic porta informació al nucli supraquiasmàtic. Aquest nucli agafa aquesta informació sobre llum/foscor, la interpreta i l’envia a l’epífisi o glàndula pineal. Aquesta secreta la melatonina com a resposta a l’estímul, si és que aquest no ha estat suprimit per la
presència de llum brillant. És per això que la secreció de melatonina és baixa durant el dia i alta a la nit.

L’alteració dels ritmes circadians té un efecte negatiu a curt termini. El que pot causar aquesta alteració és el jet lag dels viatges llargs, l’alcohol, o alguns desordres psiquiàtrics, com el trastorn bipolar, i desordres del son, i les conseqüències d'aquests desordres poden ser: cansament, problemes digestius, irritabilitat o apatia, entre altres.

Ritmes Circadians - o - Ritmes Biològics.

Els ritmes circadians (del llatí “circa” que és 'al voltant de' i “diem” que és 'dia') són un cicle d'aproximadament 24 hores amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament. Es troben ritmes circadians tant de plantes (incloent-hi fongs i cianobacteris) com en animals. La cronobiologia estudia aquest cicle i altres de diferent durada. Aquests ritmes es poden sincronitzar als ritmes ambientals que també tenen un període de 24 hores, com els cicles de la llum i la temperatura.

Els ritmes circadians es regulen per rellotges circadians. Antigament, ja es coneixia la periodicitat en la salut i la malaltia, així com la periodicitat del son. Fets com la floració de les plantes, la reproducció estacional dels animals, la migració de les aus o la hivernació d’alguns mamífers i rèptils es consideraven conseqüència de l’acció de factors externs i astronòmics.

Fa uns 200 anys es van fer experiments que van demostrar que els ritmes circadians no eren respostes passives al medi ambient, sinó que tenien una localització endògena dintre de cada organisme. Primer es van fer experiments en plantes, i més tard ja es van estudiar els ritmes diaris de temperatura en treballadors que feien guàrdies nocturnes.

Els ritmes circadians en els humans són importants per determinar els patrons de son i alimentació, per les activitats de tots els eixos hormonals, la regeneració cel·lular i l’activitat cerebral, entre altres funcions.

El rellotge circadià dels mamífers es troba en el nucli supraquiasmàtic, un grup de neurones de l’hipotàlem. Si es destrueix aquest estructura, s’eliminen completament els ritmes circadiaris. L’activitat d’aquest nucli és modulada per factors externs, sobretot la variació de la llum. Rep informació sobre la llum externa a través de la retina dels ulls. A la retina hi ha un pigment, la melanopsina, que a través del tracte retinohipotalàmic porta informació al nucli supraquiasmàtic. Aquest nucli agafa aquesta informació sobre llum/foscor, la interpreta i l’envia a l’epífisi o glàndula pineal. Aquesta secreta la melatonina com a resposta a l’estímul, si és que aquest no ha estat suprimit per la
presència de llum brillant. És per això que la secreció de melatonina és baixa durant el dia i alta a la nit.

L’alteració dels ritmes circadians té un efecte negatiu a curt termini. El que pot causar aquesta alteració és el jet lag dels viatges llargs, l’alcohol, o alguns desordres psiquiàtrics, com el trastorn bipolar, i desordres del son, i les conseqüències d'aquests desordres poden ser: cansament, problemes digestius, irritabilitat o apatia, entre altres.

A l’Enciclopèdia Catalana es defineix l’obesitat com l’acumulació excessiva de greix, que provoca un augment del pes corporal. És una malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal (teixit adipós).

Segons l'OMS: L'obesitat i el sobrepès es defineixen com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Una manera simple de mesurar l'obesitat és l'índex de massa corporal (IMC), això és el pes d'una persona en quilograms dividit pel quadrat de la talla en metres. Una persona amb un IMC igual o superior a 30 és considerada obesa i amb un IMC igual o superior a 25 és considerada amb sobrepès. El sobrepès i l'obesitat són factors de risc per a nombroses malalties cròniques, entre les que s'inclouen la diabetis, les malalties cardiovasculars i el càncer.

El sobrepès estan en augment en els països amb ingressos baixos i mitjans, especialment en les àrees urbanes.

Seguim amb estadístiques: els riscos per a la salut i possibles complicacions de l'obesitat són molts.

• Les persones obeses tenen un 50 per cent més de probabilitat de risc de mort que aquelles persones amb pes normal (mateixes edats).
• El 26% de les persones que pateixen obesitat pateixen també d'hipertensió arterial.
• El 80% dels problemes amb la diabetis de tipus 2, estan relacionats amb problemes d’obesitat.
• El 70% de les malalties cardiovasculars (nutricio) estan relacionats amb problemes d'obesitat.
• El 42% de les persones que pateixen càncer de mama i de còlon són obesos.
• El 30% dels problemes de la vesícula biliar estan relacionats amb l'obesitat.
• Entre un 30% a 40% en adults i adults majors, i de prop al 20% - 25% en nens portadors d'obesitat i sobrepès i, com a conseqüència, de colesterol(nutrició) alt o dislipèmia.
Hem de tenir molt clar que si hem entrat en un estat de sobrepès u obesitat normalment és perquè els nostres hàbits d’alimentació o de consum d’energia no estan d’acord amb el que mengem. L'obesitat és l’acumulació excessiva de greix, que provoca un augment del pes corporal. És una malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal.

No ens escapem de la definició de l’obesitat com a malaltia. Particularment, al nostre país estem al voltant del 53% de persones amb excés de pes i entre ells, un 25% són persones amb obesitat.
La hipercolesterolèmia es produeix quan la quantitat de colesterol en sang és més elevada que la que l'organisme necessita.

El colesterol és una molècula greixosa que té un paper fonamental a l’organisme, ja que forma part de les membranes cel·lulars de tots els nostres òrgans. També té un paper clau en la formació de les hormones, la vitamina D i les sals biliars.
Els nivells de colesterol en sang provenen en un 70% de la formació al fetge i el 30% dels aliments. Quan la quantitat de colesterol en sang és superior a la que l'organisme necessita, es diagnostica una hipercolesterolèmia. L'excés de colesterol es diposita a las parets arterials i, al llarg dels anys, dona lloc a l'arteriosclerosi. Aquest fet implica que les artèries es tornin més dures, rígides i estretes. Els dipòsits fins i tot poden arribar a impedir el pas de la sang per l'artèria, arribant a causar un infart agut de miocardi o angina, infart cerebral o ictus isquèmic, o si afecta a artèries perifèriques, pot produir síndrome de claudicació intermitent: un dolor al panxell de les cames, que s'inicia en caminar i desapareix en reposar.

Tenir el colesterol LDL (colesterol dolent) elevat, és doncs un factor de risc per al desenvolupament de malaltia cardiovascular. També hi intervenen altres factors com la hipertensió arterial, la diabetis, l’obesitat o els nivells baixos de colesterol HDL (colesterol bo). Aquest factor de risc augmenta si també tenim hàbits de vida poc saludables com el tabaquisme, el sedentarisme o una alimentació poc equilibrada.

Mitjançant la dieta podem reduir els valors de colesterol fins a un 15%, podent alhora reduir els altres factors de risc associats al de malaltia cardiovascular


La Hipertensió Arterial (HTA) és l’elevació continuada de les dades de pressió arterial (PA), tant la sistòIica com la diastòlica.

Una persona és hipertensa quan té repetidament una pressió arterial igual o per sobre de 140 i/o 90 mmHg.

Cal tenir present que la Hipertensió arterial NO dóna símptomes però incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars com l’infart, l’embòlia i l'hemorràgia cerebral, una malaltia del ronyó, del cervell i dels vasos arterials.
Baixar la pressió arterial i mantenir les xifres de PA als nivells adequats és indispensable per poder eludir els efectes nocius de aquesta malaltia.

Hi han, essencialmente, tres ‘eines’ per aconseguir-ho:

- Reduint el pes. Una reducció de 4 a 5 Kg de pes ja repercuteix favorablement amb una disminució de la pressió arterial.

- Reduint el consum de sal. És necessari controlar els aliments més perjudicials com ara aliments precuinats (pastilles de caldo, patates xips, salses comercials, etc.), embotits, conserves, salaons i fumats, així com regular I'ús de la sal en el procés de cocció i recórrer a coccions al vapor, a la planxa ...

- Fent una activitat física regularment. Cal que, de forma regular, feu un passeig a pas lleuger, de 35-45 minuts, tres o més dies a la setmana.
El colesterol és una substància present en els teixits animals exclusivament, pel que no es troba en vegetals ni els seus derivats.

L'organisme utilitza al colesterol com a matèria primera per a la síntesi de membranes cel·lulars, sals biliars i vitamines i hormones fonamentals per a la vida de les nostres cèl·lules.

El colesterol circula lligat a diferents lipoproteïnes de la nostra sang, on podem distingir a grans trets, 01:00 colesterol bo que és el HDL, i un colesterol dolent anomenat LDL. El HDL ajuda a netejar la paret interna dels vasos arterials, i les LDL són les que afavoreixen el dipòsit i generació de la placa d'ateroma que acaba per obstruir les artèries.

El nivells de colesterol LDL, s'ha demostrat fefaentment, s'associen a major risc de malaltia cardiovascular especialment infart, i d'altra banda les HDL tindrien un paper protector d'aquestes patologies que al nostre país representen la primera causa de mort, i on cada vegada més adults joves, i també adolescents i nens s'ha vist són portadors d'aquesta malaltia i dels seus riscos.
Les dislipèmies són alteracions en la quantitat de lípids, triglicèrids, àcids grassos, colesterol, fosfolípids, en la sang.
En les societats occidentals, la majoria de dislipidèmies són hiperlipidèmies, és a dir, una elevació dels lípids en la sang, sovint a causa de la dieta i l'estil de vida.
veure = obesitat
El terme malaltia cardiovascular es refereix a les malalties del cor i els vasos sanguinis (artèries i venes) de tot el cos, incloent el cervell, el cor, les cames i els pulmons. La malaltia cardiovascular no passa ràpidament. Amb el temps, les artèries que porten sang al cor i al cervell es poden bloquejar amb l'acumulació de cèl·lules de greix i colesterol (placa).

La menor quantitat d'oxigen que arriba al múscul cardíac a causa dels bloqueigs a les artèries causa atacs cardíacs.

La falta d'oxigen al cervell com a conseqüència de la presència d'un coàgul de sang o d'una hemorràgia cerebral per la ruptura d'un vas sanguini, causa un accident cerebrovascular.
Nosaltres som afortunats de comptar amb la dieta mediterrània, que l’any 2010 se la va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. De fet, tant l'ONU com l’OMS l'assenyalen, no només com un model d'alimentació de qualitat,saludable i sostenible, sinó com un estil de vida que implica la pràctica d'exercici físic.

La dieta mediterrània es basa en el consum majoritari d'aliments d'origen vegetal, frescos i mínimament processats, com fruites fresques i verdures del temps, llegums, fruita seca, cereals integrals, oli d'oliva verge extra i, en menor quantitat i freqüència, els làctics preferentment fermentats i el peix, seguit de les carns (preferentment blanques i magres) i els ous. L'aigua és la beguda principal i la més saludable.

La dieta mediterrània també es caracteritza per procurar els àpats familiars, la utilització d'aliments locals i estacionals i per potenciar les activitats culinàries i gastronòmiques.
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.

La dieta forma part dels estils de vida de les persones.

Nosaltres som afortunats de comptar amb la dieta mediterrània, que l’any 2010 se la va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. De fet, tant l'ONU com l’OMS l'assenyalen, no només com un model d'alimentació de qualitat,saludable i sostenible, sinó com un estil de vida que implica la pràctica d'exercici físic.

En una dieta sana es valoren el conjunt d'aliments ingerits en una jornada, i fins i tot a cada àpat, incloent begudes, llaminadures, aperitius, etc. L'equilibri de la dieta depèn del conjunt de totos ells de manera que, per exemple, pot incloure un aliment o plat no complet nutricionalment, si s'acompanya d'un altre de complementari. Els seus efectes possitius i negatius es donen a llarg termini, de manera que una mancança o un excés d'un sol dia no afecta significativament a l'organisme a mitjà termini, però també que exigeix ser mantenida de manera continuada i durant tota la vida.
Tal com explica la Fundació de Hipercolesterolèmia Familiar, els triglicèrids "són greixos que es troben en determinats aliments i també es produeixen en el fetge", circulant a la sang a través de les lipoproteïnes que es produeixen al nostre intestí i en el fetge. Són utilitzats com a font d'energia per a les necessitats metabòliques dels músculs i el cervell i es queden en el teixit adipós. En canvi, les funcions del colesterol són diferents. El colesterol es troba en les membranes cel·lulars i, entre altres coses, és un element essencial per a la fabricació de les hormones o de la vitamina D.

Els nivells normals dels triglicèrids poden variar depenent de diferents factors, com ara l'edat i el sexe de la persona. No obstant això, hi ha unes mesures aproximades que determinen quin és el nivell recomanat dels triglicèrids:

Nivell normal: per sota dels 150 mg / dl
Nivell Limítrof alt: entre els 150 i 199 mg / dl
Nivell Alt: entre 200 i 499 mg / dl
Nivell Molt alt: per sobre de 500 mg / dl

És molt important que portem un control constant del nostre nivell de triglicèrids, ja que tenir un nivell alterat de triglicèrids és un factor de risc en el desenvolupament de malalties cardiovasculars.
La nutrició és la ciència que estudia els nutrients i altres substàncies alimentàries, i la forma en què el cos les assimila.

Només és possible tenir una idea aproximada dels complexos processos que els nutrients experimenten dins del cos: com s'influeixen, com es descomponen per a alliberar-se en forma d'energia i com són transportats i utilitzats per a reconstruir infinitat de teixits especialitzats i mantenir l'estat general de salut de l'individu.
En la nostra opinió, un tractament mèdic per aprimar-nos ha de complir uns requisits clars:
- Durar poc temps.
- No passar gana.
- Sentir-se perfectament be.
- Obtenir resultats clars des del primer dia.
- Aprendre a menjar.
- No recuperar el pes després de la dieta.
- I per fer-ho de manera fàcil, hem de ser alhora molt estrictes, estar ben mentalitzats en que volem realment fer un canvi i estar supervisats tot el procés per un metge amb experiència. El principi bàsic d’un tractament consisteix en augmentar el percentatge de proteïnes i complements alimentaris com les vitamines, minerals omega 3 u omega 6, que son indispensables per la vida i rebaixar temporalment la ingesta d’hidrats de carbó (glúcids) i de greixos (lípids) que son els causants de l’augment de pes. A partir d’aquí, s’inicia el tractament d’aprimar però perdent només greix i no massa muscular.
Els homes tenen més massa muscular que les dones i per això perden pes més ràpidament tot i menjar més.

Una alimentació correcta, variada i saludable millora la nostra salut, la massa muscular i les funcions vitals, augmenta l’energia i disminueixen els factors de risc associats al sobrepès i la obesitat

Un home actiu que faci un tipus d’exercici l'equivalent a 4-5 km al dia pot perdre pes seguint un pla de menjars suficient per mantenir alts els nivells d'energia i, a la vegada, controlar l’ansietat per evitar el menjar en excés. Un pla de dieta que ha d'incloure una varietat suficient d'aliments per assegurar que es cobreixen totes les necessitats físiques i nutricionals.
La nutrició és important per a tothom però cal dedicar un apartat especial a la nutrició de la dona.

S'han de tenir en compte les necessitats nutricionals provocades pels canvis hormonals, la menstruació, l'embaràs, la menopausa, la nutrició en l'esport, la dificultat en perdre pes i la facilitat en guanyar-lo.

La dona ha passat de treballar bàsicament en l'àmbit domèstic a assumir i compaginar la vida familiar amb la professional.

La dona moderna viu la vida molt intensament, amb falta de descans i de dedicar-se a si mateixa. Cada vegada amb menys temps lliure, però, a la vegada, també preocupada per la seva imatge.

Les dones viuen uns canvis metabòlics intensos i l'alimentació és una aliada per pal·liar els efectes més negatius i afavorir els positius.
Quan entrem en aquesta etapa de la vida l'organisme presenta una sèrie de modificacions com la pèrdua de massa muscular, la disminució de la densitat òssia i la reducció de la mobilitat de les articulacions.

Això suposa que s'hagin d'adaptar les dietes a la nova condició de l'organisme, modificant el tipus d'aliments perquè aquests resultin fàcils de digerir i els aportin els nutrients necessaris, d'acord amb les característiques fisiològiques, nivell d'activitat i afeccions que pateixin en cada cas.

També té conseqüències sobre l'alimentació i obtenció dels nutrients necessaris per a un correcte funcionament de les funcions metabòliques en general.

Per exemple, les secrecions de l'estómac disminueixen, el que retarda la digestió i redueix l'absorció de vitamines.
L'herència genètica condiciona només en part com ens fem grans, la resta depèn en una bona mesura de nosaltres. Menjar bé no només té cura el nostre aspecte i salut física, sinó la mental. No podem aturar el pas dels anys, però sí l'efecte que causen en el nostre organisme.

L'envelliment biològic està directament relacionat amb processos d'oxidació molecular produïts pels radicals lliures, àtoms o molècules inestables altament reactius que ataquen els enllaços de proteïnes dels teixits.

L'adopció d'una sèrie d'hàbits de vida saludables (dieta, exercici, cures estètiques) que minimitzin la producció dels radicals lliures, a més de la presa de complements dietètics i farmacològics, poden prevenir i mitigar l'oxidació. En això es basa la medicina "antiaging".

Un tractament antiaging pot contemplar anàlisi, test dels nivells hormonals, revisions específiques, però, sens dubte, el punt fort d'aquests programes és la dieta, que pot proveir-nos de manera natural de totes les substàncies antioxidants que el nostre organisme necessita per combatre els radicals lliures.
En l'adolescència l'alimentació té una importància vital, ja que s'incrementen les necessitats de nutrients per fer front als nombrosos canvis físics, sexuals i psicològics que s'experimenten en aquesta etapa.

És fonamental introduir els bons hàbits alimentaris ja des de la infantesa i explicar-los què han de menjar i quants menjars han de realitzar al llarg del dia.

Sense aquesta aportació d'energia, es podrien originar alteracions i trastorns de salut, que es poden prevenir fàcilment amb una alimentació sana, variada i equilibrada, acompanyada d'una mica d'exercici físic.

Es tracta d'un període bastant complicat, a causa de la rapidesa amb què es produeixen els canvis físics, psicològics i emocionals, per la qual cosa cal tenir una especial cura des del punt de vista nutricional per tal d'evitar els problemes com anorèxia o bulímia derivats d'una mala alimentació.
Les varius, la cel·lulitis i la pesadesa i inflor de les cames són trastorns més o menys molestos, que encara que en la majoria dels casos no són greus, afecten la vida de qui els pateix. Tots ells estan provocats per diverses causes però tenen un denominador comú: la mala circulació de la sang.

I la dieta juga un paper important tant en la prevenció d'aquests trastorns com en l'alleugeriment dels dolorosos símptomes.

La mala circulació és un problema freqüent. Un dels factors que causen l'aparició de problemes circulatoris és l'acumulació de lípids en les parets dels vasos sanguinis, si bé els motius pels quals té lloc un trastorn circulatori, poden ser diversos.

Hem d'atendre de diferent manera cadascun dels problemes específics vigilant els aliments poc adequats per a la bona circulació de la sang, el contingut de la sal a la dieta, prendre aliments rics en potassi, beure suficients líquids i exercitar el moviment de les cames de manera habitual.
El cos d'una dona travessa diversos canvis per acomodar l'embaràs del nou fill.

Durant els primers mesos, el seu cos produeix una important quantitat d'hormones que provoca efectes secundaris. Per no afectar el seu estat nutricional, s'han de consumir aliments rics en nutrients per l’òptim desenvolupament del nou fill.

En altres moments de l'embaràs, quan el fetus encara és petit, certs canvis causen que la mare emmagatzemi greix i nutrients. El desenvolupament d'aquestes reserves es duu a terme aviat perquè estiguin disponibles per sustentar el ràpid augment de pes que passarà més tard. Una conseqüència directa és que algunes dones senten que "s'estan engreixant" en comptes d'estar embarassades. Generalment aquestes reserves es localitzen a les cuixes, els pits i el tronc del cos.

Una dieta saludable en l'embaràs s'ha de caracteritzar per la varietat d'aliments i l'adequada presa de líquids. No poden faltar en aquesta etapa aliments bàsics com els lactis, hortalisses peix, ous, carns, llegums, etc. que són els encarregats d'aportar els micronutrients necessaris per a la correcta evolució del fetus i la perfecta salut de la mare sense que per això acumuli més pes del necessari. Si és convenient es pot valorar la prescripció de vitamines i minerals i altres micronutrients com ferro, calci i aliments rics en àcid fòlic.
El cos femení en aquesta etapa de la vida experimenta una sèrie de trastorns orgànics conseqüència directa de la manca d'estrògens (hormones sexuals femenines).

Entre d'altres símptomes el més significatiu i general es dóna per l'augment de pes al voltant dels 3-6 quilos com a mínim.

I atès que l'augment de pes es tradueix en augment de greix i aquest es distribueix principalment a la regió abdominal, això suposa un risc afegit de patir accidents vasculars. També ha de prestar atenció a la descalcificació dels ossos. El deteriorament ossi afavoreix el desenvolupament i aparició de l'osteoporosi.

Si no hi ha complicacions o malalties associades durant aquest període, l'alimentació haurà de seguir els patrons de dieta equilibrada en funció d'aspectes individuals com l'edat, la talla i l'activitat física, entre d'altres. S'haurà de vigilar especialment pel que fa a donar prioritat als vegetals, fruites, verdures, tenir cura de la qualitat i la quantitat del greix, tenir cura de la proporció adequada de calci i mantenir una hidratació apropiada.

És molt important distribuir l'alimentació total diària en 4 o 5 àpats més lleugers i practicar exercici.
Una bona alimentació no convertirà a un atleta mediocre en un campió, però unes males pautes de nutrició i suplementació poden convertir a un potencial campió en un atleta mediocre
La nutrició esportiva és essencial no només en els atletes professionals o d’elit, si no en totes aquelles persones que practiquen esport de manera habitual.

La complementació de l’exercici amb la dieta ens permet evitar dèficits nutricionals. Cal tenir en compte que els esportistes tenen augmentades les seves necessitats energètiques així com la d'alguns micronutrients com les vitamines i minerals antioxidants.D’altra banda, una correcta planificació nutricional abans, durant i després de l’exercici és essencial per a obtenir el millor rendiment, minimitzar la fatiga muscular, evitar la deshidratació i disminuir al màxim el risc de lesió.

Els programes nutricionals de CEMU són completament personalitzats ja que cal tenir en compte les característiques personals de l’esportista, la seva composició corporal, el tipus d’exercici que realitza i els horaris dels àpats i dels entrenaments.

Per aprofundir millor en la capacitat dels esportistes, tenim un Laboratori de Fisiologia on es realitzen estudis metabòlics i altres proves d’esforç.
La diabetis es produeix quan l’organisme perd la capacitat de produir insulina o d’utilitzar-la de manera eficaç. Es tracta d’una malaltia amb greus conseqüències per la nostra salut. Però tenim una bona notícia: hi ha solució, i és molt senzilla!

Hem d’entendre que tots nosaltres controlem els nivells de glucosa en sang de forma automàtica. En canvi, la persona que és diabètica ho ha de fer de forma manual. Això vol dir que és una mica més difícil i es necessita més dedicació, però quan s’aprèn a fer-ho bé és igual d’efectiu que de manera automàtica.

La diabetis s’ha convertit en una qüestió preocupant per la societat moderna. L’any 2014 ja afectava a un 9% del total de població mundial adulta. A Catalunya, es calcula que afecta aproximadament al 14% de la població, la meitat de la qual ho desconeix. És per aquesta raó que ja és considerada una autèntica epidèmia del nostre segle.

La diabetis es produeix quan l’organisme perd la capacitat de produir insulina o d’utilitzar-la de manera eficaç. Això comporta una intoxicació per glucosa que amb el temps malmet greument molts òrgans i sistemes.
Entre els diferents tipus de diabetis, distingim la de tipus I, associada habitualment a una edat infantil-juvenil, que obliga al malalt a injectar-se insulina diàriament per a poder controlar els nivells de sucre. Aquest tipus de diabetis no té una causa coneguda i a hores d’ara encara no es pot fer prevenció.

La majoria de casos de diabetis, però, són del tipus II, que segons la OMS, representa el 90% dels casos mundials, i l’obesitat n’és una de les causes principals.

És una malaltia silent, però que a poc a poc va atacant sense que en siguem conscients. Els seus efectes són molt nocius per la salut i es resumeixen en que:

Augmenta el risc de cardiopatia, d'accident vascular cerebral o ictus
És de les principals causes d’insuficiència renal severa
Augmenta el risc d’úlceres dels peus.

Les principals eines manuals de què disposem per la seva prevenció i tractament son:

Alimentació equilibrada i saludable

Activitat física

La Hipertensió Arterial (HTA) és l’elevació continuada de les dades de pressió arterial (PA), tant la sistòIica com la diastòlica.

Una persona és hipertensa quan té repetidament una pressió arterial igual o per sobre de 140 i/o 90 mmHg.

Cal tenir present que la Hipertensió arterial NO dóna símptomes però incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars com l’infart, l’embòlia i l'hemorràgia cerebral, una malaltia del ronyó, del cervell i dels vasos arterials.
Baixar la pressió arterial i mantenir les xifres de PA als nivells adequats és indispensable per poder eludir els efectes nocius de aquesta malaltia.

Hi han, essencialmente, tres ‘eines’ per aconseguir-ho:

- Reduint el pes. Una reducció de 4 a 5 Kg de pes ja repercuteix favorablement amb una disminució de la pressió arterial.

- Reduint el consum de sal. És necessari controlar els aliments més perjudicials com ara aliments precuinats (pastilles de caldo, patates xips, salses comercials, etc.), embotits, conserves, salaons i fumats, així com regular I'ús de la sal en el procés de cocció i recórrer a coccions al vapor, a la planxa ...

- Fent una activitat física regularment. Cal que, de forma regular, feu un passeig a pas lleuger, de 35-45 minuts, tres o més dies a la setmana.
Cal considerar l'obesitat com una malaltia, amb un important factor de risc d'altres trastorns, i sobre la que és convenient informar-se adequadament.

L'obesitat es defineix com un increment de pes, produït per un augment de les reserves de greix per sobre del considerat normal, en funció de les característiques individuals (altura, corpulència, edat, sexe). Es considera que una persona és obesa quan el seu IMC és superior a 30 kg/m2. (càlcul de l'IMC= pes (kg)/talla2 (m)

Actualment un 15 % de la població del nostre país pateix obesitat, i més de la meitat de la població té excés de pes.
El tractament mèdic és el primer pas del malalt amb sobrepès elevat i obesitat i el seu tractament és un procés llarg amb diferents fases, però en últim terme, cal arribar a una hàbits d’ingesta i consum energètic diferents als existents.

L’obesitat no és pas un simple problema estètic, sinó que representa una veritable amenaça per a la salut, tant física com psíquica. I es poden produir diverses complicacions, com són la hipertensió arterial, la diabetis mellitus tipus 2, la síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS) i les malalties coronàries.

Tant la prevenció com el tractament se centren principalment en tres paràmetres bàsics:
•La reducció o modificació de la ingesta habitual. Cal treballar amb un professional de la nutrició i seguir tractaments dietètics individualitzats que us permetin la pèrdua progressiva de pes mitjançant la modificació d'alguns hàbits alimentaris que després es puguin mantenir al llarg del temps.

•L'increment de l'activitat física, adequada a les possibilitats individuals. Aquest és un aspecte molt important. que a més de contribuir a controlar el pes, és fonamental perquè us mantingueu sa i en forma, així com per evitar una recuperació posterior del pes.

•La motivació. Heu d'estar convençuts de la necessitat de reduir pes i poder evidenciar les millores que es produeixen (físiques, en l'agilitat, en les analítiques, en la pressió arterial…).
Les cardiopaties són malalties que afecten el cor i vasos sanguinis. Podent ser adquirides o congènites, agudes o cròniques i produeixen un sobreesforç al cor ja que aquest intentarà cobrir de manera normal la despesa cardíaca requerida.

Per contrarestar tota mena d'alteració que pugui patir l'organisme o la seva activitat fisiològica, a part del tractament farmacològic, es suggereix un tractament dietètic que té com a principal objectiu, disminuir al mínim l'esforç de la despesa cardíaca, a més de cobrir els requeriments energètics i mantenir en equilibri la quantitat d'aigua, vitamines, minerals i altres nutrients.
De la mateixa manera, el pacient haurà d'evitar el consum de menjars altes en colesterol i greixos, begudes alcohòliques i tabac.

L'alimentació juga un paper molt important en el tractament de les cardiopaties. Cal mantenir hàbits alimentaris saludables i satisfactoris doncs uns hàbits alimentaris inadequats (juntament amb d'altres factors com el sedentarisme, el tabaquisme o l'estrès) poden facilitar l'empitjorament d'aquests trastorns.

L'elecció del tractament dietètic variarà d'acord a l'edat del pacient, l'estat del seu aparell digestiu i el tipus de cardiopatia que presenti.
Gota úrica - Diem que una persona té hiperuricèmia quan els seus valors d’àcid úric es troben per sobre de la normalitat (establerta en valors de fins a 6mg/dl en dones i fins a 7mg/dl en homes).

L’augment d’àcid úric en sang es pot donar tant per un augment en la seva producció com per una disminució de la seva eliminació de l’organisme.
Quan la concentració d’urats en sang supera els valors establerts, aquests precipiten, formant cristalls que s’acumulen en alguns teixits.

Els principals problemes de salut produïts per l’àcid úric elevat són la deposició de l’àcid úric en forma de l’Artritis Gotosa (el que coneixem com a 'gota', i la Nefrolitiasi o 'pedres al ronyó' d’àcid úric).

La dieta controlada en purines, i baixa en fructosa, (així com el fet d’evitar l’alcohol per evitar que es produeixi una disminució de l’eliminació de l’àcid úric de l’organisme), és essencial per a mantenir l’àcid úric a ratlla i evitar que apareguin aquests símptomes.
La síndrome del colon irritable (SII) és un trastorn gastrointestinal funcional, la qual cosa significa que aquest prové de canvis en el funcionament del tracte gastrointestinal. Cal tenir en compte que no és una malaltia si no diversos símptomes que es presenten de manera conjunta i que poden aparèixer i desaparèixer de manera reiterada, però que aquests no malmeten l’intestí.
El SII es caracteritza per dolor o molèstia a l'abdomen i canvis en l'hàbit intestinal, amb períodes combinats de diarrees- restrenyiment.

El dolor o molèstia comença habitualment de manera conjunta amb el canvi de la freqüència gastrointestinal, i desapareix després d’anar al lavabo.

Altres símptomes inclouen diarrea, estrenyiment (anar al lavabo menys de 3 vegades a la setmana o haver de fer força per anar al lavabo), sensació de buidatge incomplert, mucositat blanca a les deposicions i inflor a l’ abdomen.

En la majoria dels casos de SII aquests símptomes comencen després de menjar.

Pautar una dieta per a moderar la simptomatologia és essencial i representa una gran millora en aquests pacients, que moltes vegades presenten també intoleràncies personals a alguns aliments o substàncies.
La Hernia de hiat és una alteració molt freqüent a la població major de 50 anys, en la qual una porció de l’estómac s’estén a través de l’obertura del diafragma (la capa muscular que separa el tòrax de l’abdomen). El risc d’aquest problema augmenta amb el sobrepès i l’obesitat
Aquesta afecció acostuma a anar acompanyada de regurgitació de l’àcid gàstric de l’estómac cap a l’esòfag, produint una desagradable sensació, a més de dolor toràcic, acidesa gàstrica i dificultat per a la deglució en alguns casos.

Per a la millora de la simptomatologia és essencial l’adaptació de la dieta per tal de reduir el greix abdominal que pressiona el diafragma i empitjora la hernia, i seguint una dieta per a prevenir el refluxe en la mesura del possible.
El restrenyiment és un canvi en els hàbits intestinals el qual produeix una disminució de la freqüència de les deposicions. En la majoria de persones aquest acostuma a ser lleu i transitori, però comporta un problema quan es converteix en una situació crònica.
Tot i que els símptomes poden variar en funció de la persona, en general aquest trastorn es caracteritza per un canvi (real o percebut ) en l’hàbit intestinal degut a la disminució de la freqüència de les deposicions, dificultat del pas de femta molt dura o petita. També es pot associar a la sensació d’estar ple o de no evacuar de forma completa.

No anar al lavabo cada dia no es considera restrenyiment, només parlem d’estrenyiment quan la freqüència és inferior a 3 cops a la setmana.

El restrenyiment no només és una situació molesta si no que té conseqüències per a la salut. Per una banda el restrenyiment augmenta el risc de patir diverticles i càncer de colon, d’altra banda el fet de fer grans esforços per aconseguir evacuar, pot causar hemorroides i fissures anals.

Gran part de la població intenta tractar aquest trastorn prenent laxants, la qual cosa només és recomanable quan es tracta d’un estrenyiment transitori. En termes generals l’ús de laxants hauria de ser ocasional i no se’n recomana l’ús a llarg termini.

No s’hauria d’entrar en l’hàbit de prendre laxants de forma rutinària, i si això es fa ha de ser sempre sota supervisió mèdica.

En la majoria dels casos una dieta rica en fibra, adaptada al cas del pacient, i el restabliment de la flora intestinal quan aquesta està malmesa, no només reverteix el restrenyiment si no que aconsegueix regular el trànsit a llarg termini.
El pacient amb síndrome metabòlica presenta una associació de factors de risc que augmenten la probabilitat de desenvolupar malalties cardiovasculars, diabetis i altres problemes greus de salut.
Els criteris per diagnosticar aquesta malaltia són la presència de tres o més dels següents factors de risc:

Glucosa en sang elevada (sucre)
Pressió arterial alta
Hipertrigliceridèmia (nivells alts de triglicèrids a la sang)
Colesterol LDL elevat, juntament amb un descens del colesterol HDL
Augment dels àcids grassos lliures
Obesitat

Les conseqüències son greus ja que fan que augmenti el risc de desenvolupar cardiopaties, ACV (ictus), Diabetis de tipus 2, malalties renals, problemes de circulació…

Tot i que la causa exacta de la malaltia no ha estat determinada, es coneix que aquesta prové d’una interacció entre factors genètics, metabòlics i ambientals.

Dins els factors ambientals, trobem la obesitat abdominal, el sedentarisme, dietes hipercalòriques riques en greixos i hidrats de carboni… Per aquest motiu, el control de la dieta i els hàbits alimentaris i d’exercici tenen un paper fonamental en el control d’aquesta malaltia.
La hipercolesterolèmia es produeix quan la quantitat de colesterol en sang és més elevada que la que l'organisme necessita.

El colesterol és una molècula greixosa que té un paper fonamental a l’organisme, ja que forma part de les membranes cel·lulars de tots els nostres òrgans. També té un paper clau en la formació de les hormones, la vitamina D i les sals biliars.
Els nivells de colesterol en sang provenen en un 70% de la formació al fetge i el 30% dels aliments. Quan la quantitat de colesterol en sang és superior a la que l'organisme necessita, es diagnostica una hipercolesterolèmia. L'excés de colesterol es diposita a las parets arterials i, al llarg dels anys, dona lloc a l'arteriosclerosi. Aquest fet implica que les artèries es tornin més dures, rígides i estretes. Els dipòsits fins i tot poden arribar a impedir el pas de la sang per l'artèria, arribant a causar un infart agut de miocardi o angina, infart cerebral o ictus isquèmic, o si afecta a artèries perifèriques, pot produir síndrome de claudicació intermitent: un dolor al panxell de les cames, que s'inicia en caminar i desapareix en reposar.

Tenir el colesterol LDL (colesterol dolent) elevat, és doncs un factor de risc per al desenvolupament de malaltia cardiovascular. També hi intervenen altres factors com la hipertensió arterial, la diabetis, l’obesitat o els nivells baixos de colesterol HDL (colesterol bo). Aquest factor de risc augmenta si també tenim hàbits de vida poc saludables com el tabaquisme, el sedentarisme o una alimentació poc equilibrada.

Mitjançant la dieta podem reduir els valors de colesterol fins a un 15%, podent alhora reduir els altres factors de risc associats al de malaltia cardiovascular
L'al·lèrgia alimentaria és aquella patologia en la que un component d’un aliment desencadena una reacció immediata amb manifestacions clíniques explícites como, diarrea, edemes, urticària…
L'al·lèrgia alimentària és una resposta immunològica exagerada de l'organisme que es produeix en persones hipersensibles com a conseqüència de la ingestió, la inhalació o el contacte amb un aliment determinat o els seus derivats, o amb un additiu contingut en aquest aliment que per a la majoria de la població són segurs i saludables.

En algunes ocasions les al·lèrgies alimentàries poden provocar trastorns greus i, fins i tot, arribar a comprometre la vida de les persones: això passa quan es desencadena el que es coneix com a anafilaxi, un procés de molta gravetat que pot afectar tot l'organisme i que requereix atenció mèdica urgent.

L'única manera eficaç de prevenir les al·lèrgies alimentàries és suprimir de la dieta els aliments que les causen, i per poder fer-ho cal identificar-los. Per aquest motiu és imprescindible disposar d'informació detallada sobre la composició dels aliments i, en concret, dels ingredients que pertanyen als grups d'aliments identificats com a al·lergògens potencials
La intolerància o sensibilitat a un aliment és la conseqüència d'una reacció adversa del nostre organisme a un o diversos aliments. És més complicat de detectar que una al·lèrgia i els seus símptomes solen ser moderats pel que és freqüent que no ens adonem de la intolerància i que tornem a ingerir els aliments que ens perjudiquen donant lloc a trastorns.
En general es presenta amb els aliments que més consumim o amb aquells que més ens ve de gust consumir. Cal diferenciar entre al·lèrgia i intolerància alimentària (per exemple, a la lactosa o al gluten), ja que tot i produir en alguns casos una simptomatologia similar, la intolerància no desencadena reaccions del sistema immunitari o de defensa.

A diferència de les al·lèrgies alimentàries que solen tenir reaccions intenses i sobtades, els símptomes d'una intolerància són molt diversos i en general ocorren hores o fins i tot dies després d'haver consumit l'aliment. Això fa difícil sospitar que es pateix una intolerància alimentària.

Es poden detectar mitjançant els Test de Intoleràncies Alimentàries que es fan per una simple extracció de sang. Normalment, les proves per detectar intolerància alimentària són prescrites per un endocrinòleg, nutricionista o dietista.

Les següents afeccions poden tenir el seu origen en el consum de determinats aliments que el nostre organisme no tolera:
• Mal de cap o estómac.
• Diarrea.
• Sobrepès.
• Fatiga crònica.
• Problemes de la pell.
• Inflamació de les articulacions.
La hipercolesterolèmia es produeix quan la quantitat de colesterol en sang és més elevada que la que l'organisme necessita.

El colesterol és una molècula greixosa que té un paper fonamental a l’organisme, ja que forma part de les membranes cel·lulars de tots els nostres òrgans. També té un paper clau en la formació de les hormones, la vitamina D i les sals biliars.
Els nivells de colesterol en sang provenen en un 70% de la formació al fetge i el 30% dels aliments. Quan la quantitat de colesterol en sang és superior a la que l'organisme necessita, es diagnostica una hipercolesterolèmia. L'excés de colesterol es diposita a las parets arterials i, al llarg dels anys, dona lloc a l'arteriosclerosi. Aquest fet implica que les artèries es tornin més dures, rígides i estretes. Els dipòsits fins i tot poden arribar a impedir el pas de la sang per l'artèria, arribant a causar un infart agut de miocardi o angina, infart cerebral o ictus isquèmic, o si afecta a artèries perifèriques, pot produir síndrome de claudicació intermitent: un dolor al panxell de les cames, que s'inicia en caminar i desapareix en reposar.

Tenir el colesterol LDL (colesterol dolent) elevat, és doncs un factor de risc per al desenvolupament de malaltia cardiovascular. També hi intervenen altres factors com la hipertensió arterial, la diabetis, l’obesitat o els nivells baixos de colesterol HDL (colesterol bo). Aquest factor de risc augmenta si també tenim hàbits de vida poc saludables com el tabaquisme, el sedentarisme o una alimentació poc equilibrada.

Mitjançant la dieta podem reduir els valors de colesterol fins a un 15%, podent alhora reduir els altres factors de risc associats al de malaltia cardiovascular
Una dieta sana és una dieta que sigui saludable, és a dir que no malmeti la salut de l'individu que la segueix.
Una dieta equilibrada és aquella que ens aporta tots els nutrients que necessitem pel funcionament òptim del nostre organisme.
L'anèmia és una situació en la qual la concentració d'hemoglobina o la capacitat de transportar oxigen a la sang és més baixa del que és habitual.

L'anèmia la pot causar una malaltia o una mala alimentació, quan mitjançant una anàlisi observem que la nostra sang transporta menys oxigen de l'habitual, augmentant la nostra sensació de cansament i fatiga. En la majoria dels casos, mitjançant una dieta personalitzada anem a poder superar l'anèmia.

En problemes com l'anèmia és molt important tenir present que una alimentació variada i equilibrada pot millorar i fins i tot revertir la situació sense necessitat d'un tractament farmacològic.
La hiperglucèmia és el terme tècnic que utilitzem per referir-nos als alts nivells de sucre en la sang. L'alt nivell de glucèmia apareix quan l'organisme no compta amb la suficient quantitat d'insulina o quan la quantitat d'insulina és molt escassa. La hiperglucèmia també es presenta quan l'organisme no pot utilitzar la insulina adequadament.
El sobrepès i l’obesitat es defineixen com un excés de pes corporal, produït per un augment de les reserves de greix per sobre del considerat normal, en funció de les característiques individuals (altura, corpulència, edat i sexe).

La diferència entre un i altre terme és el grau d’excés de pes, que és menor en el sobrepès. Dit d’una altra manera, les persones amb sobrepès poden no tenir obesitat, mentre que les persones obeses sempre tenen sobrepès.

El pes normal o pes saludable és aquell que permet mantenir un bon estat de salut i gaudir d’una bona qualitat de vida. Es calcula en funció de les característiques (edat, sexe o complexió) de cada persona.

L’excés de pes augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis, trastorns de l’aparell locomotor i alguns tipus de càncer, entre altres problemes de salut, i pot arribar a produir discapacitat.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’any 2016 el sobrepès i l’obesitat afectaven més de 1.900 milions de persones adultes (de 18 anys o més) i més de 340 milions d’infants i adolescents (de 5 a 19 anys).

Quant al nostre territori, l’Enquesta de salut de Catalunya 2016 revela que la meitat de la població de 18 a 74 anys i el 36,3% de la població de 6 a 12 anys té excés de pes.

L’augment de l’obesitat és tan alarmant en les darreres dècades que l’OMS ha arribat a considerar aquest trastorn com l’epidèmia del segle XXI.