Nutrició i Salut

Segons Wikipedia: L'obesitat o adiposi és la condició del cos en la qual la quantitat de greix acumulat comporta risc per la salut, reduint l'esperança de vida de l'individu.
A l’Enciclopèdia Catalana es defineix l’obesitat com l’acumulació excessiva de greix, que provoca un augment del pes corporal. És una malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal (teixit adipós).

NO ens escapem de la definició de l’obesitat com a malaltia. Particularment, al nostre país estem al voltant del 53 per cent de persones amb excés de pes i entre ells, un 25 per cent són persones amb obesitat. Seguim amb estadístiques: els riscos per a la salut i possibles complicacions de l'obesitat són molts.

Les persones obeses tenen un 50 per cent més de probabilitat de risc de mort que aquelles persones amb pes normal (mateixes edats).

El 26 per cent de les persones que pateixen obesitat pateixen també d'hipertensió arterial.

El 80 per cent dels problemes amb la diabetis de tipus 2, estan relacionats amb problemes d’obesitat.

El 70 per cent de les malalties cardiovasculars (nutricio) estan relacionats amb problemes d'obesitat.

El 42 per cent de les persones que pateixen càncer de mama i de còlon són obesos.

El 30 per cent dels problemes de la vesícula biliar estan relacionats amb l'obesitat.

Entre un 30 a 40 per cent en adults i adults majors, i de prop al 20 - 25 per cent en nens portadors d'obesitat i sobrepès i, com a conseqüència, de colesterol(nutrició) alt o dislipèmia .

I toca posar les coses al seu lloc: Hem de diferenciar entre el tractament mèdic a seguir per rebaixar aquest sobrepès u obesitat i la dieta, que és allò que hem de dur a terme a llarg termini per mantenir el nostre pes.

El tractament mèdic és el primer pas per abordar el canvi a la nostra vida: per rebaixar pes, equilibrar nivells de colesterol, sucre, triglicèrids etc. No existeixen solucions iguals per tothom. El més important de tot , com a qualsevol tractament en Medicina, és una estricta indicació i una personalització absoluta de l’estratègia a seguir en cada cas.

És imprescindible un estudi previ complet amb una Història Clínica acurada, analítica, exploració, dades antropomètriques etc. Només després d’aquest estudi, podrem determinar el protocol d’actuació. Per confeccionar-lo tindrem en compte:

• L’edat, gènere, estat de salut, complexió corporal, antecedents genètics...

• L’activitat quotidiana: Si estem moltes hores asseguts o dempeus, si fem o no exercici físic, horaris d’aquestes activitats, etc.

• El metabolisme: no tots cremem calories al mateix ritme. s’han de calcular les que consumeix el cos i segons això els hàbits nutricionals s’han d’anar adaptant en funció de l’objectiu que tinguem en cada moment.

En la nostra opinió, un tractament mèdic per aprimar-nos ha de complir uns requisits clars:

- Durar poc temps.
- No passar gana.
- Sentir-se perfectament be.
- Obtenir resultats clars des del primer dia.
- Aprendre a menjar.
- No recuperar el pes després de la dieta.
- I per fer-ho de manera fàcil, hem de ser alhora molt estrictes, estar ben mentalitzats en que volem realment fer un canvi i estar supervisats tot el procés per un metge amb experiència. El principi bàsic d’un tractament consisteix en augmentar el percentatge de proteïnes i complements alimentaris com les vitamines, minerals omega 3 u omega 6, que son indispensables per la vida i rebaixar temporalment l’ingesta d’hidrats de carbó (glúcids) i de greixos (lípids) que son els causants de l’augment de pes. A partir d’aquí, s’inicia el tractament d’aprimar però perdent només greix i no massa muscular.

El que anomenem dieta és el procés posterior a aquest tractament mèdic i que ha de durar tota la vida. Nosaltres som afortunats de comptar amb la dieta mediterrània, que l’any 2010 se la va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. De fet, tant l'ONU com l’OMS l'assenyalen, no només com un model d'alimentació de qualitat,saludable i sostenible, sinó com un estil de vida que implica la pràctica d'exercici físic.

I per últim, hem de tenir mol clar que si hem entrat en un estat de sobrepès u obesitat normalment és perquè els nostres hàbits d’alimentació o de consum d’energia no estan d’acord amb el que mengem. Així doncs, si mengem més del que gastem, es indubtable que el sobrant s’incorpora al nostre organisme en forma de greix acumulat a zones antiestètiques (‘michelines’) o perilloses (colesterol)

Si per el contrari un cop hem aconseguit el nostre pes ideal tornem un altra cop a menjar igual que menjàvem abans, serà indubtable que tornarem a entrar en el procés d’augment de pes, i per tant d’augment de risc de la nostra salut.

 

 

Pl. Comte Guifré, núm. 1, local 3 (Vapor Gran - davant de la policia nacional) | 08221 | TERRASSA
Tel. 937 885 395 | Mòb. 663 177 417 | info@cemu.cat
Web Mèdic Acreditat
nº Sanitat: ED8689599 |
Avís Legal
Avís Legal

La present informació i avís (en endavant, el "Avís Legal") regula l'ús del servei d'accés i utilització del Web www.cemu.cat

CEMU Centre Mèdic Utset, com a responsable de la web informa que té el seu domicili social a Pl. Compte Guifré, n. 1, local 3; amb CIF número B64524309 i inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona: Tom 39563, Foli 207, Full B350570.

La utilització de la Web atribueix la condició d'usuari de la web (en endavant, el "Usuari") i implica l'acceptació plena de totes i cadascuna de les disposicions incloses en aquest Avís Legal en la versió publicada per CEMU Centre Mèdic Utset en el moment mateix en què l'Usuari accedeixi a la web. CEMU Centre Mèdic Utset es reserva el dret a modificar unilateralment, en qualsevol moment i sense previ avís, la presentació i configuració dels continguts i els serveis del Web, així com les condicions requerides per a la seva utilització quan això sigui convenient per a la seva millor prestació.

El contingut de la present web està protegit per les lleis de propietat intel·lectual.

Aquests continguts han de ser usats de forma correcta i licita per l'usuari i, en particular resta obligat a utilitzar aquests continguts de forma diligent, correcta i lícita. No podran utilitzar-se els continguts de forma contrària a la llei, a la moral o als bons costums acceptats en ordre públic.

Aquesta web pot establir enllaços a altres pàgines web que pertanyen a tercers sobre els quals CEMU Centre Mèdic Utset no té cap control, no assumint cap responsabilitat ni compromís sobre la informació continguda en aquestes pàgines ni dels serveis o productes que en elles s'inclogui o s'ofereixi.

Està prohibida la transmissió de qualsevol tipus de dades que vostè pugui realitzar a aquesta Web, o a altres pertanyents a tercers els links podrà trobar dins d'aquesta Web, que atempti contra els drets de propietat de tercers, siguin obscens, pornogràfics, difamatoris, de caràcter amenaçador o material que pugui ser considerat delicte o falta en virtut del vigent Codi Penal. Queda prohibida la reproducció, còpia, distribució, transformació o modificació de continguts (textos, imatges, veus o estructura) tret que es compti amb l'autorització expressa i per escrit del titular dels drets adquirits.

L'usuari es compromet a utilitzar la web de conformitat amb la llei, el present Avís Legal, i altres avisos, reglaments d'ús i instruccions posats en el seu coneixement, així com amb la moral i els bons costums generalment acceptats i l'ordre públic i es s'abstindrà d'utilitzar la web amb fins o efectes il·lícits, prohibits en el present Avís Legal, lesius dels drets i interessos de tercers.

CEMU Centre Mèdic Utset es reserva el dret a denegar o retirar l'accés al web, en qualsevol moment i sense necessitat de preavís, a aquells usuaris que incompleixin aquestes Condicions Generals.

De conformitat amb la Llei Orgànica de Protecció de Dades de 15/1999 de 13 de desembre, li comuniquem que la finalitat d'aquest lloc web no és la recollida de dades dels usuaris. No obstant l'anterior procedeix a la recollida de dades personals mitjançant formularis per prestar determinats serveis com contactar, respondre a una consulta o enviament de documentació. L'informem així mateix que l'usuari pot en qualsevol moment exercir el seu dret d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició amb relació a les seves dades personals si fos el cas o bé realitzant un escrit a aquest efecte i remetent-lo a info@cemu.cat o a l'adreça postal de la nostra entitat.
| Data Actualització: 19-09-2017
La vesícula biliar és un òrgan amb forma de pera situat sota del fetge. Emmagatzema bilis, un líquid produït pel fetge per digerir els greixos. Quan l'estómac i l'intestí digereixen els aliments, la vesícula biliar allibera bilis a través d'un tub anomenat conducte biliar comú. Aquest conducte connecta a la vesícula biliar i el fetge amb l'intestí prim.

És més probable que la vesícula causi problemes si alguna cosa obstrueix el flux de bilis a través dels conductes biliars. Això sol passar amb els càlculs biliars. Els càlculs es formen quan hi ha substàncies en la bilis que s'endureixen. Les crisis per càlculs solen presentar-se després dels àpats.

Els càlculs biliars són més comuns entre els adults grans, les dones i les persones amb sobrepès.
La pressió arterial és la força que fa la sang contra les parets de les artèries. Cada vegada que el cor batega, bombeja sang cap a les artèries. La seva pressió arterial estarà al nivell més elevat al bategar el cor bombant la sang. A això se li diu pressió sistòlica. Quan el cor està en repòs, entre un batec i un altre, la pressió sanguínia disminueix. A això se li diu la pressió diastòlica.

En la lectura de la pressió arterial s'utilitzen aquests dos valors, les pressions sistòlica i diastòlica. La lectura amb valors de

120/80 o menys són normals
140/90 o més indiquen hipertensió arterial

Entre 120 i 139 per al número més elevat, o entre 80 i 89 per al número més baix és prehipertensión.

La hipertensió arterial no sol tenir símptomes, però pot causar problemes seriosos com ara vessaments cerebrals, insuficiència cardíaca, infart i insuficiència renal. Vostè mateix pot controlar la pressió arterial mitjançant hàbits de vida saludables i, de ser necessari, medicaments.

La diabetis és una malaltia en què els nivells de glucosa (sucre) de la sang estan molt alts. La glucosa prové dels aliments que consumim. La insulina és una hormona que ajuda que la glucosa entri a les cèl·lules per subministrar energia. En la diabetis tipus 1, el cos no produeix insulina. En la diabetis tipus 2, el tipus més comú, el cos no produeix o no fa servir la insulina adequadament. Sense suficient insulina, la glucosa roman en la sang.

Amb el temps, l'excés de glucosa a la sang pot causar problemes seriosos. Pot provocar lesions als ulls, els ronyons i els nervis. La diabetis també pot causar malalties cardíaques, vessaments cerebrals i fins i tot la necessitat d'amputar un membre. Les dones embarassades també poden desenvolupar diabetis, l'anomenada diabetis gestacional.
El càncer comença en les cèl·lules, que constitueixen les rajoles del cos. Normalment, el cos forma cèl·lules noves a mesura que es necessiten per reemplaçar les cèl·lules envellides que moren. Algunes vegades, aquest procés no resulta ser l'esperat. Creixen cèl·lules noves que no són necessàries i les cèl·lules envellides no moren quan haurien. Aquestes cèl·lules addicionals poden formar una massa anomenada tumor. Els tumors poden ser benignes o malignes. Els tumors benignes no són càncer, mentre que els malignes sí que ho són. Les cèl·lules dels tumors malignes poden envair els teixits propers. També poden desprendre i disseminar-se a altres parts del cos.

El càncer no es tracta d'una malaltia sinó de diverses. Existeixen més de 100 tipus de càncer. La majoria d'aquests es nomenen pel seu lloc d'origen. Per exemple, el càncer de pulmó comença al pulmó i elcàncer de pit comença en el pit.

La disseminació d'un càncer des d'una part del cos a una altra s'anomena metàstasi. Els símptomes i el tractament depenen del tipus de càncer i del avançada que estigui la malaltia. La majoria dels tractaments inclou cirurgia, radiació i / o quimioteràpia. Alguns també poden incloure teràpia hormonal, teràpia biològica o trasplantament de cèl·lules mares.
Ritmes Circadians - o - Ritmes Biològics.

Els ritmes circadians (del llatí “circa” que és 'al voltant de' i “diem” que és 'dia') són un cicle d'aproximadament 24 hores amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament. Es troben ritmes circadians tant de plantes (incloent-hi fongs i cianobacteris) com en animals. La cronobiologia estudia aquest cicle i altres de diferent durada. Aquests ritmes es poden sincronitzar als ritmes ambientals que també tenen un període de 24 hores, com els cicles de la llum i la temperatura.

Els ritmes circadians es regulen per rellotges circadians. Antigament, ja es coneixia la periodicitat en la salut i la malaltia, així com la periodicitat del son. Fets com la floració de les plantes, la reproducció estacional dels animals, la migració de les aus o la hivernació d’alguns mamífers i rèptils es consideraven conseqüència de l’acció de factors externs i astronòmics.

Fa uns 200 anys es van fer experiments que van demostrar que els ritmes circadians no eren respostes passives al medi ambient, sinó que tenien una localització endògena dintre de cada organisme. Primer es van fer experiments en plantes, i més tard ja es van estudiar els ritmes diaris de temperatura en treballadors que feien guàrdies nocturnes.

Els ritmes circadians en els humans són importants per determinar els patrons de son i alimentació, per les activitats de tots els eixos hormonals, la regeneració cel·lular i l’activitat cerebral, entre altres funcions.

El rellotge circadià dels mamífers es troba en el nucli supraquiasmàtic, un grup de neurones de l’hipotàlem. Si es destrueix aquest estructura, s’eliminen completament els ritmes circadiaris. L’activitat d’aquest nucli és modulada per factors externs, sobretot la variació de la llum. Rep informació sobre la llum externa a través de la retina dels ulls. A la retina hi ha un pigment, la melanopsina, que a través del tracte retinohipotalàmic porta informació al nucli supraquiasmàtic. Aquest nucli agafa aquesta informació sobre llum/foscor, la interpreta i l’envia a l’epífisi o glàndula pineal. Aquesta secreta la melatonina com a resposta a l’estímul, si és que aquest no ha estat suprimit per la
presència de llum brillant. És per això que la secreció de melatonina és baixa durant el dia i alta a la nit.

L’alteració dels ritmes circadians té un efecte negatiu a curt termini. El que pot causar aquesta alteració és el jet lag dels viatges llargs, l’alcohol, o alguns desordres psiquiàtrics, com el trastorn bipolar, i desordres del son, i les conseqüències d'aquests desordres poden ser: cansament, problemes digestius, irritabilitat o apatia, entre altres.

Ritmes Circadians - o - Ritmes Biològics.

Els ritmes circadians (del llatí “circa” que és 'al voltant de' i “diem” que és 'dia') són un cicle d'aproximadament 24 hores amb els inherents processos bioquímics, fisiològics o de comportament. Es troben ritmes circadians tant de plantes (incloent-hi fongs i cianobacteris) com en animals. La cronobiologia estudia aquest cicle i altres de diferent durada. Aquests ritmes es poden sincronitzar als ritmes ambientals que també tenen un període de 24 hores, com els cicles de la llum i la temperatura.

Els ritmes circadians es regulen per rellotges circadians. Antigament, ja es coneixia la periodicitat en la salut i la malaltia, així com la periodicitat del son. Fets com la floració de les plantes, la reproducció estacional dels animals, la migració de les aus o la hivernació d’alguns mamífers i rèptils es consideraven conseqüència de l’acció de factors externs i astronòmics.

Fa uns 200 anys es van fer experiments que van demostrar que els ritmes circadians no eren respostes passives al medi ambient, sinó que tenien una localització endògena dintre de cada organisme. Primer es van fer experiments en plantes, i més tard ja es van estudiar els ritmes diaris de temperatura en treballadors que feien guàrdies nocturnes.

Els ritmes circadians en els humans són importants per determinar els patrons de son i alimentació, per les activitats de tots els eixos hormonals, la regeneració cel·lular i l’activitat cerebral, entre altres funcions.

El rellotge circadià dels mamífers es troba en el nucli supraquiasmàtic, un grup de neurones de l’hipotàlem. Si es destrueix aquest estructura, s’eliminen completament els ritmes circadiaris. L’activitat d’aquest nucli és modulada per factors externs, sobretot la variació de la llum. Rep informació sobre la llum externa a través de la retina dels ulls. A la retina hi ha un pigment, la melanopsina, que a través del tracte retinohipotalàmic porta informació al nucli supraquiasmàtic. Aquest nucli agafa aquesta informació sobre llum/foscor, la interpreta i l’envia a l’epífisi o glàndula pineal. Aquesta secreta la melatonina com a resposta a l’estímul, si és que aquest no ha estat suprimit per la
presència de llum brillant. És per això que la secreció de melatonina és baixa durant el dia i alta a la nit.

L’alteració dels ritmes circadians té un efecte negatiu a curt termini. El que pot causar aquesta alteració és el jet lag dels viatges llargs, l’alcohol, o alguns desordres psiquiàtrics, com el trastorn bipolar, i desordres del son, i les conseqüències d'aquests desordres poden ser: cansament, problemes digestius, irritabilitat o apatia, entre altres.

A l’Enciclopèdia Catalana es defineix l’obesitat com l’acumulació excessiva de greix, que provoca un augment del pes corporal. És una malaltia crònica multifactorial, fruit de la interacció de factors genètics i ambientals, que es caracteritza per un excés de greix corporal (teixit adipós).

Segons l'OMS: L'obesitat i el sobrepès es defineixen com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut. Una manera simple de mesurar l'obesitat és l'índex de massa corporal (IMC), això és el pes d'una persona en quilograms dividit pel quadrat de la talla en metres. Una persona amb un IMC igual o superior a 30 és considerada obesa i amb un IMC igual o superior a 25 és considerada amb sobrepès. El sobrepès i l'obesitat són factors de risc per a nombroses malalties cròniques, entre les que s'inclouen la diabetis, les malalties cardiovasculars i el càncer.

Alguna vegada considerats problemes de països amb ingressos alts, l'obesitat i el sobrepès estan en augment en els països amb ingressos baixos i mitjans, especialment en les àrees urbanes.
El colesterol és una substància present en els teixits animals exclusivament, pel que no es troba en vegetals ni els seus derivats.

L'organisme utilitza al colesterol com a matèria primera per a la síntesi de membranes cel · lulars, sals biliars i vitamines i hormones fonamentals per a la vida de les nostres cèl · lules.

El colesterol circula lligat a diferents lipoproteïnes de la nostra sang, on podem distingir a grans trets, 01:00 colesterol bo que és el HDL, i un colesterol dolent anomenat LDL. El HDL ajuda a netejar la paret interna dels vasos arterials, i les LDL són les que afavoreixen el dipòsit i generació de la placa d'ateroma que acaba per obstruir les artèries.

El nivells de colesterol LDL, s'ha demostrat fefaentment, s'associen a major risc de malaltia cardiovascular especialment infart, i d'altra banda les HDL tindrien un paper protector d'aquestes patologies que al nostre país representen la primera causa de mort, i on cada vegada més adults joves, i també adolescents i nens s'ha vist són portadors d'aquesta malaltia i dels seus riscos.
Les dislipèmies són alteracions en la quantitat de lípids, triglicèrids, àcids grassos, colesterol, fosfolípids, en la sang.
En les societats occidentals, la majoria de dislipidèmies són hiperlipidèmies, és a dir, una elevació dels lípids en la sang, sovint a causa de la dieta i l'estil de vida.
veure = obesitat
El terme malaltia cardiovascular es refereix a les malalties del cor i els vasos sanguinis (artèries i venes) de tot el cos, incloent el cervell, el cor, les cames i els pulmons. La malaltia cardiovascular no passa ràpidament. Amb el temps, les artèries que porten sang al cor i al cervell es poden bloquejar amb l'acumulació de cèl·lules de greix i colesterol (placa).

La menor quantitat d'oxigen que arriba al múscul cardíac a causa dels bloqueigs a les artèries causa atacs cardíacs.

La falta d'oxigen al cervell com a conseqüència de la presència d'un coàgul de sang o d'una hemorràgia cerebral per la ruptura d'un vas sanguini, causa un accident cerebrovascular.