Fibromiàlgia i Fatiga Crònica

La fibromiàlgia és una síndrome crònica que es caracteritza per un dolor difús, cansament i altres símptomes. No és una malaltia contagiosa, i recents estudis semblarien indicar que pot haver-hi una predisposició genètica.

La síndrome de fatiga crònica és un trastorn complex caracteritzat per fatiga extrema que no pot atribuir-se a cap malaltia preexistent. La causa de la síndrome de fatiga crònica és desconeguda, encara que existeixen moltes teories, que van de les infeccions virals a l'estrès psicològic. Alguns experts creuen que la síndrome de fatiga crònica pot desencadenar-se per una combinació de factors.

Les pateixen majoritàriament les dones en edats compreses entre els 35 i el 50 anys.

La fibromiàlgia i la fatiga crònica comporten una disminució significativa en la freqüència i tipus d'activitats quotidianes, llargs períodes de repòs, limitacions físiques, absentisme laboral e impacte econòmic, problemes de somni i cansament, problemes familiars, reducció en la quantitat de contactes socials, ús excessiu de fàrmacs i de serveis mèdics, canvis emocionals com l'ansietat, depressió o irritabilitat, i canvis cognitius com problemes en la concentració i en el processament i recuperació de la informació.
La fibromiàlgia i la fatiga crònica són malalties cruels, com totes, que afecta gent més aviat jove i a més els invalida. Aquest és en realitat el problema més greu: invalida.
Tot i que hi ha molts dubtes al voltant de la natura d'aquestes malalties i actualment no hi ha un tractament que les curi definitivament, si que existeixen formes de millorar la vida dels afectats.

En aquest cas voldríem aportar la nostra experiència amb la Ozonoteràpia. Portem 25 anys aplicant tractaments diversos de ozonoteràpia i, al nostre parer, la fibromiàlgia i la fatiga crònica són de les patologies amb millor resposta en l’aplicació d´aquesta tècnica, ja que sobre un 80% dels pacients obtenen millores més o menys importants dels símptomes de dolor que presenten inicialment. Fins aquest moment no hi ha treballs seriosos que aconsellin la seva utilització de manera generalitzada, estem en això, però ja hi ha algunes Societats Científiques nacionals i internacionals que aproven la seva aplicació, fins i tot la prestigiosa Clínica Mayo americana descriu l'ozó com a teràpia emergent.

En aquests casos l'ozó augmenta la capacitat de la sang per a absorbir i transportar major quantitat d’oxigen a totes les cèl·lules de l’organisme per poder obtenir més energia i millorar les funcions cel·lulars, alhora que augmenta la capacitat d’estimular les defenses immunològiques.
TANCAR
Una síndrome és un conjunt de símptomes que defineixen clínicament un estat patològic.
Sovint un mateix símptoma, com ara la febre pren part en moltíssimes síndromes.

Algunes síndromes, com la síndrome de Down, tenen una sola causa, mentre que altres, com la síndrome nefrítica, tenen múltiples causes possibles. En altres casos, la causa de la síndrome com la de fatiga crònica és desconeguda (com ho va ser en el seu moment la sida).
La depressió és una malaltia molt freqüent que provoca una alta discapacitat i un fort impacte social. Qui la pateix és víctima d'una forta estigmatització, cosa que fa que, fins i tot en els països desenvolupats, més de la meitat de les persones que la tenen no siguin diagnosticades ni tractades.

La depressió és molt més que estar baix de moral. La majoria de persones experimenta tristesa de tant en tant, però en algunes ocasions aquests sentiments no desapareixen i s'acompanyen d'altres símptomes que provoquen malestar o dificultats per desenvolupar la vida quotidiana. És aleshores quan podem estar davant d'un trastorn denominat depressió.
L’ansietat o angoixa és una emoció que tothom experimenta alguna vegada davant de determinades experiències de la vida o circumstàncies de l’entorn. Apareix per fer front a una situació que la persona percep com una amenaça per la seva seguretat, o la dels seus, i intenta reduir les conseqüències negatives que pot produir. És, per tant, una reacció natural d’alarma davant de la percepció d’un perill potencial o d’una pèrdua de control sobre l’entorn.

Malgrat això, en alguns casos l’ansietat pot arribar a esdevenir un trastorn. Això passa quan les persones afectades l’experimenten excessivament intensa o freqüent, davant de situacions quotidianes que no haurien de produir-ne, i se senten incapaces de controlar-la. Aquesta ansietat interfereix en la realització de les activitats de la vida diària i minva l’autonomia de la persona.

Els trastorns d’ansietat representen un dels problemes de salut mental més freqüents i sovint apareixen en associació amb altres malalties mentals.
La irritabilitat biològica és la capacitat d'un ésser viu o d'una part d'ell per a identificar un canvi negatiu en el medi ambient i poder reaccionar. Té un efecte patològic o fisiològic.

Principalment la irritabilitat és la capacitat homeostàtica que tenen els organismes vius de respondre davant estímuls que lesionen el seu benestar o estat. Aquesta característica els permet sobreviure i, eventualment, adaptar-se als canvis que es produeixen en l'ambient.
El dolor és una percepció sensorial i emocional subjectiva i desagradable, més o menys intensa. Es tracta, en definitiva, d’una sensació provocada pel nostre sistema nerviós.

El dolor es pot classificar segons la durada en agut o crònic i segons la seva localització en concreta o difusa.
La síndrome de fatiga crònica és un trastorn caracteritzat per fatiga extrema que no pot atribuir-se a cap malaltia preexistent.

La fatiga pot empitjorar amb l'activitat física o mental, però no millora amb el descans.

Cap prova individual pot confirmar un diagnòstic de síndrome de fatiga crònica. És possible que necessitis una varietat de proves mèdiques per descartar altres problemes de salut que tenen símptomes similars. El tractament de la síndrome de fatiga crònica se centra en l'alleujament dels símptomes.

Les persones que tenen síndrome de fatiga crònica semblen ser hipersensibles fins i tot a quantitats normals d'exercici i activitat.

Encara es desconeix el motiu pel qual això ocorre en algunes persones i en altres no. És possible que algunes persones neixin amb una predisposició al trastorn que després es desencadena per una combinació de factors. Els possibles desencadenants comprenen:

· Infeccions virals.
A causa de que algunes persones desenvolupen la síndrome de fatiga crònica després de tenir una infecció viral, els investigadors es pregunten si és possible que siguin els virus els que desencadenen el trastorn. Entre els virus sospitosos es troben el virus d'Epstein-Barr, el virus de l'herpes humà 6 i els virus de la leucèmia del ratolí. Encara no s'ha trobat un vincle concloent.

· Problemes del sistema immunitari.
El sistema immunitari de les persones que tenen síndrome de fatiga crònica sembla estar lleument afectat, però no està clar si aquest deteriorament és suficient com per causar efectivament aquest trastorn.

· Desequilibris hormonals.
Les persones que pateixen la síndrome de fatiga crònica de vegades també tenen nivells anormals en sang de les hormones que es produeixen en l'hipotàlem, a la hipòfisi o en les glàndules suprarenals. Però encara es desconeix la importància d'aquestes anormalitats.
Alguns dels símptomes de la fibromiàlgia poden ser: dolor generalitzat en el cos, fatiga, dificultats per dormir i problemes de l'estat d'ànim. No obstant això, tots aquests símptomes són freqüents en moltes altres afeccions. I pel fet que els símptomes de la fibromiàlgia poden presentar sols o juntament amb altres afeccions, pot portar temps distingir quina és la causa de cada símptoma. El que fa que la situació sigui fins i tot més confusa és que els símptomes de la fibromiàlgia poden aparèixer i desaparèixer amb el temps.

Per aquest motiu, pot portar molt de temps fins que se la diagnostiqui.

No hi ha una prova específica per a la fibromiàlgiaL'American College of Reumathology (ACR), valora dos paràmetres per a diagnosticar una fibromiàlgia; història de dolor generalitzat durant un mínim de tres mesos i dolor a la palpació en, almenys, 11 punts dels 18 que es consideren afectats. És important comprendre que no hi ha cap inflamació de les articulacions, és una malaltia que afecta exclusivament els anomenats teixits tous, és a dir, músculs, tendons i lligaments.