Estudis Metabòlics

Aquestes dades s’obtenen estudiant els gasos expulsats durant la respiració normal o en exercici del subjecte i que son un reflex de com ha cremat els seus recursos per obtenir l’energia necessària que el manté viu.
Les valoracions que es realitzen són:

• Entrevista mèdica per conèixer els antecedents rellevants de l'esportista i la seva situació mèdica actual.

• Exploració clínica per valorar l'aparell locomotor i el sistema cardiopulmonar.

• Càlcul d’antropometria, per determinar els percentatges de greix corporal, massa muscular, aigua, massa òssia, edat biològica i altres components.

• Proves de força i flexibilitat generals.

• Electrocardiograma i tensió arterial en repòs.

• Espirometria, per valorar el funcionament de l'aparell respiratori.

• Prova d'esforç incremental màxima, amb anàlisi directa de gasos i control electrocardiogràfic, amb bicicleta ergomètrica o tapís rodant.

Les conclusions es recullen en un informe, que es lliura a l’interessat aproximadament una setmana després, amb les recomanacions o canvis d’hàbits adients per un millor rendiment.

La prova té una durada aproximada de 90 minuts, encara que pot allargar-se en funció de les condicions particulars de cada esportista i els estudis necessaris.
També es poden afegir, prèvia sol·licitud, analítica de sang i orina, plantilles a mida, i altres estudis específics.

Cal portar roba i calçat esportiu.
En les 24 hores prèvies al estudi és millor no haver fet entrenaments intensos, i dues hores abans de l’estudi es pot beure el que vulgui, però no ha de prendre aliments sòlids.
TANCAR
L'exercici aeròbic, es refereix a aquella activitat de moderada intensitat duta a terme per un període de temps més aviat prolongat. En estricte rigor, aeròbic vol dir "en presència d'oxigen", el que es refereix en particular a l'ús de l'oxigen que tenen els músculs, o sigui un exercici és d'aquest tipus en la mesura que desenvolupa la capacitat de l'organisme, especialment els músculs, per utilitzar de manera eficient l'oxigen.

La història del terme "aeròbic" ve de 1968, quan Kenneth H. Cooper, un fisiòleg de l'esport de la força aèria nord-americana, va publicar el llibre "aerobics", en 1968. La seva inquietud va venir de l'observació que individus amb gran força muscular podien tenir acompliments mediocres en activitats com la natació, el ciclisme o el trot. Pel mateix va començar a monitoritzar la capacitat del cos dels atletes per utilitzar l'oxigen.

Un exercici aeròbic efectiu ha d'involucrar entre 5 i 10 minuts de preescalfament, amb una intensitat màxima de ritme cardíac d'entre un 50 i un 60%. Després aquest preescalfament ha d'estar secundat per al voltant de 20 minuts a una intensitat d'entre un 70 i un 80%, per acabar amb un període de refredament d'entre 5 a 10 minuts a una intensitat d'un 50 a un 60%, com a màxim.
L'exercici anaeròbic consisteix en l'entrenament muscular d'alta intensitat i curta durada, el que porta a consumir fosfat de creatina o l'àcid làctic en absència de l'oxigen. En paraules senzilles, l'activitat és de tal intensitat que els músculs exercitats no compten amb el suficient subministrament d'oxigen per a la tasca en qüestió, de manera que l'organisme utilitza processos alternatius per produir l'energia requerida.

No s'ha de confondre la presència o absència de l'oxigen amb la respiració o el patró respiratori, el que s'assenyala és la respiració a nivell molecular, que determina la quantitat d'oxigen disponible en un determinat moment per generar energia muscular. De fet durant l'exercici anaeròbic també s'utilitza oxigen, però de manera mínima en comparació amb els processos alternatius abans assenyalats. D'altra banda, tots els exercicis aeròbics comencen sent anaeròbics, però per la seva llarga durada el greix comença a substituir el glucogen com a font d'energia en conjunt amb l'oxigen.

L'exercitació anaeròbica produeix efectes diferents en la musculatura, augmenta la massa muscular davant l'esforç i es desenvolupa la capacitat per a l'exercitació intensa per períodes breus de temps.
L'antropometria és la branca de l'antropologia biològica o física que estudia les mesures de l'home. Es refereix a l'estudi de les dimensions i mesures humanes amb el propòsit de valorar els canvis físics de l'home i les diferències entre les seves races i sub-races.

Els objectius principals en el camp de la medicina esportiva dels mesuraments antropomètrics són:

-Valorar el desenvolupament muscular per un augment en l'entrenament.
-Canvis en la massa greix del cos.
-Una valoració de l'estat actual d'activitat física i nutricional.

Les dades antropomètriques són més valuoses quan es mesuren amb precisió i es registren durant algun temps, així es podran realitzar comparacions.
El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins un organisme per mantenir-lo en vida.

Aquests processos permeten als organismes créixer i reproduir-se, mantenir les seves estructures, i respondre al seu medi.
La fisiologia estudia com els organismes, sistemes d'òrgans, òrgans, cèl·lules i biomolècules duen a terme les funcions químiques i físiques que existeixen en un sistema viu.

La fisiologia humana busca comprendre els mecanismes que funcionen per mantenir viu i en funcionament el cos humà a través de la investigació científica sobre la naturalesa de les funcions mecàniques, físiques i bioquímiques dels éssers humans, els seus òrgans i les cèl·lules de les que estan compostos.